Agafada al vol

Som les paraules que diem

12 d'agost de 2018
2 comentaris

Despús-ahir

Proliferen les narracions durant les vacances. La gent fa coses diferents i les explica. Hem anat, hem vist, hem trobat, hem descobert… La màquina del temps està en plena ebullició amb la contribució inestimable dels adverbis temporals: ahir, demà, fa una setmana, l’altre dia, d’aquí a tres dies, d’avui en vuit…

Fa no res, en el relat a una amiga oriental -del Garraf- d’un episodi personal vaig incloure el tan ebrenc despús-ahir i no em va entendre. Que estrany que se’m fa quan encara passen aquestes coses! Si remenem una mica els diccionaris o bé llegim l’il·lustrador article d’Eugeni S. Reig ¹ que parla d’aquesta forma, ens adonem que aquesta variant és molt difosa en els parlars de tot el domini lingüístic, però no en el català de l’àrea barcelonina cosa que explica la tria d’abans-d’ahir com a forma preferent en llengua estàndard. A part de no reconèixer la seua fesonomia, en aquest cas concret, la dificultat de comprensió s’explica no solament perquè despús-ahir no apareix normalment en els mitjans de comunicació ni en les comunicacions d’àmbit general sinó també -i sobretot- perquè implica un punt de vista divergent del parlant en la percepció espaciotemporal. En efecte, tal com assenyala el mestre Reig, el punt de mira cap al passat que hi ha al darrere d’aquestes dues opcions és radicalment diferent; en el primer cas, ens el mirem de cara i, en el segon, ens el mirem d’esquena.

A banda d’això, en el meu dialecte i en altres de l’àrea lingüística catalana, des del present observem l’esdeveniment dels fets i fem aquesta seqüència simètrica: despús-ahir / ahir / avui / demà / despús-demà. Així doncs, per a referir-nos tant “al dia abans de” com “al dia posterior a” usem la mateixa partícula; del català antic despuis, variant de despuix (després) ². En canvi, en el paradigma de l’estàndard general, la combinatòria és diferent: abans-d’ahir / ahir / avui / demà / demà passat.

Si aixequem la vista, en les altres llengües del voltant, trobem els tàndems següents: anteayer  / pasado mañana (ES); avanthier / après demain (FR); antes de onte  / depois de onte  (GL)); prima di ieri  / dopodomani (IT) i, sortint de les llengües romàniques, before yesterday  / day after tomorrow (EN). Per tant, a primer cop d’ull, s’observa que la solució particular de mantenir el mateix element en la referència al passat que en la referència al futur resulta un tret força singular nostre. Si això és així, fem-ne bandera. I si molt convé, fabriquem-hi quatre versos:

Vam nàixer despús-ahir

i amb els peus descalços

travessarem la meta,

despús-demà no, l’altre.

Irradiem, sense demora, els nostres mots més genuïns. L’originalitat va en alça!

¹ Despús-demà i demà passat (o passat demà) despús-ahir i abans d’ahir, El Punt Avui (11-10-2010)

² Vegeu GDLC.

Fotografia d’Eduard Díaz i Puig

Flor d’all
09.04.2020 | 1.41
Barandat
06.09.2016 | 12.04
Estalzí
22.11.2016 | 10.31

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.