Agafada al vol

Som les paraules que diem

2 de juliol de 2017
5 comentaris

Vós

Invocar té unes connotacions poderoses. Els humans han dedicat vides i segles a invocar déus i fats per a evitar perills i desgràcies. Crèduls per naturalesa, han fet dels clams un escut imaginari.

En el món d’ara nostre, tot és molt més prosaic i més tangible. Així i tot, els vocatius ens donen igualment molt de joc en les nostres interrelacions. Segons com ens adrecem als altres -amb quin vocatiu els cridem- establim un marc de referència que configura la interacció que vindrà just a continuació. No és el mateix dir: ‘Escolta, noi!’ que triar un ‘Disculpi, jove!’ per adreçar-se a un desconegut, posem per cas. En aquest sentit, voldria cridar l’atenció sobre els usos orals informals dels tractaments personals en diferents àrees dialectals.

A les classes de llengua s’ensenya que en català tenim tres tractaments personals: tu , vós i vostè ¹. I, poc o molt, gairebé tothom n’és usuari passiu; com a mínim, llegim el vós en els escrits de l’administració. Ara bé, si ens fixem en les converses espontànies, la cosa varia molt d’una banda a una altra.

Per als parlants del meu dialecte, les tres formes tradicionals de dirigir-nos als que ens escolten són vigents i encara prou esteses entre els parlants de qualsevol franja d’edat. Els adolescents ebrencs que conec pregunten amb naturalitat a son iaio: ‘Com us trobeu avui?’. I, normalment, farien un: ‘Em podria dir on hi ha una farmàcia?’ a un desconegut. En aquesta edat i també en les altres, el tractament preferit seria -no ho cal dir- un tu que anivella les relacions entre l’emissor i el receptor. De tota manera, hi ha un aspecte que desdibuixa la consciència que els ebrencs tenen de l’ús del vós, ja que en els vocatius fem un ús híbrid dels tres tractaments personals. Si teniu ocasió, pareu l’orella i sentireu: ‘tu, què vols? / vostè, què voleu? / vostè, què vol?’. A la llengua oral, sovint li agrada mostrar-se irreverent…

Canviem d’escenari ara. Fins no fa gaire, tenia assumit que en l’àrea del Garraf -com a la resta de l’àrea circumdant de Barcelona- s’havia perdut totalment l’ús espontani del vós. Però en l’últim mes l’he sentit dos vegades en boca de persones d’edat diferent. La primera va ser a la festa de final de curs del CPNL que va tindre lloc a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Un voluntari per la llengua septuagenari li va fer una bonica recomanació a una alumna ribetana de la mateixa edat: ‘Si no heu vist l’exposició, aneu-hi que us agradarà molt’. Allò em va sorprendre tant, que va ser com si veiés volar un colom!

Al cap d’un parell de setmanes ha tornat a passar. Just aquesta setmana, en una terrassa d’una geladeria parlàvem amb una parella de ribetans de tota la vida i va passar un veí seu octogenari. El nostre acompanyant de vora cinquanta anys el va saludar cordialment i el va tractar de vós amb normalitat. Quan l’home va marxar, no em vaig poder contenir de preguntar-li si era habitual que utilitzés aquest tractament i em va explicar que, de petit, els cinc germans parlaven de vostè als pares i als avis i que el vós el reservaven per a persones molt grans.

Si aquestes anècdotes servissen per a representar l’ús del tractament personal espontani residual del vós  a la comarca del Garraf hauríem de concloure que en la gent de més edat aquest tractament té el valor de reverència que havia tingut de costum. Contràriament, sembla que no tindria la mateixa connotació en els més joves, que reservarien el vós per a expressar més formalitat.

En tot cas, el que és fàcilment comprovable és que vós ha arribat a desaparèixer pràcticament del tot en els llocs pròxims a la capital. Saber si aquesta pèrdua és responsabilitat exclusiva o no de la influència del castellà seria un altre fet a demostrar, que potser ja deu haver abordat algun expert.

Mentrestant, si us consola, a les esglésies de tot arreu del país els creients que encara parlen amb Déu li diuen:

Vós sou, Senyor, la llum del meu cor. Vós sou la meva força.

¹ Nogué, Neus (gener de 2015) Sobre el tractament de ‘vós’ en català [Blog En altres paraules]

Fotografia de Lennart Tange

Redable
30.09.2019 | 8.12
Sacsar
27.03.2018 | 5.00
Pollanc
20.02.2015 | 6.02

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I hi ha el “vós trampós”: com que sovint he d’escriure cartes i correus a pares i mares d’escola, i cada vegada és més difícil d’encertar el to, formal o informal, que agrada a cadascú, el vós em va molt bé, perquè, amb una mica de traça, pots fer textos que cadascú interpreti al seu gust: formals, de vós, o informals, en un tu en plural.

  2. Aquest matí tenia hora al dentista. La metgessa era una noia molt més jove que jo. No hem utilitzat pas a l’hora de conversar ni el vós, ni el vosté. Sempre ens parlem de tu a tu, cosa que abans no passava.
    Què passaria si el metge o la metgessa fossin més grans que jo? No ho sé, però en aquest cas crec que sí, faria l’ús del vós o el vosté.
    Recordo fins i tot un cosí meu que quan parlava amb els seus pares, es dirigia sempre amb el vosté pel davant.

  3. Jo sóc la més petita de tres germans i els meus pares me van tindre de grans (44 i 42 anys). Pel que fa a la manera de com adreçar-mos al pare i a la mare, ens ha passat una cosa molt curiosa: els meus germans sempre van tractar els pares de “tu”, en canvi jo els vaig tractar sempre de “vostè”, serà perquè jo els veia molt grans i ells els veien més joves?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.