Agafada al vol
Som les paraules que diem
Basquet
L’etimologia vindria a ser com la biografia oficial de cada paraula: quins ascendents té, quina ha estat la seua trajectòria, a quins llocs ha viscut, amb qui s’ha relacionat… Però els detalls de la vida real no cabrien ni en la més vasta de totes les obres etimològiques.
Ja ho veureu! Basquet és una paraula aguda per a molts ebrencs i per a molts valencians. Ha tingut i encara té un ús viu entremig dels tarongers que han sobreviscut a la tristesa i a la bancarrota dels cítrics. És un recipient còncau de plàstic i amb dues anses on s’aboquen les taronges abans de posar-les en caixes, perquè és més amanoset i no pesa tant. De fet, per a transportar o envasar altres productes agrícoles, també són coneguts recipients amb aquest mateix nom.
Però la primera vegada que vaig reparar en aquesta paraula va ser a la universitat, quan estudiava segon curs de Filologia Catalana. Un dia vaig haver d’anar al despatx d’un professor de Lingüística Romànica que estava interessat a preguntar com es deien alguns objectes en tortosí. Em va sorprendre que tingués tant d’interès en els basquets i que em fes descriure amb precisió quina forma i quina consistència tenien i per a què s’usaven. A partir d’aquell moment, aquesta paraula ja no va ser mai més invisible per a mi.
Ara mateix, els tarongers i els mandariners del nostre hort estan a punt d’exhalar l’últim sospir. Tenen les fulles groguenques i per la soca se’ls aferren les heures salvatges i els esbarzers. La col·lecció de basquets que necessitàvem per a collir tot el fruit en només els dies de festa fa temps que reposa en una pila polsosa.
Després de tants anys, avui he buscat per primera vegada basquet al diccionari. L’he trobat -amb la mateixa definició- a l’Optimot i al GDLC i m’ha estranyat bastant que no aparegués al DCVB. Pel que fa al seu origen, el GDLC diu que és incert. I, aleshores, he recordat l’interès del professor E. Gargallo Ruiz en aquesta paraula i, remenant per Google, he anat a parar a la fitxa del blog Eines de Llengua, que recull justament un article seu titulat “Basquet, plató(n), billot : noms de recipients per a fruita a l’orient peninsular”.
Segons la teoria del professor Gargallo, basquet hauria arribat a la nostra llengua a través del francès -en què és considerada, al seu torn, un anglicisme-, gràcies a les estretes relacions comercials entre els dos cantons dels Pirineus. D’altra banda, en aquest article mostra gran interès a delimitar l’abast d’aquesta paraula i, per això, fa referència a un parell d’enquestes que va realitzar als seus alumnes de la Universitat de Barcelona; la primera de les quals, al curs 86-87. Vet aquí com, per pura casualitat, s’han entrecreuat un record universitari personal amb l’estudi de l’etimologia d’una paraula singular.
Sense ser-ne conscient, aquesta paraula m’ha anat acompanyant sempre. Tots els dies de cada dia, quan obro els armaris de la cuina, trobo tres basquets de reixeta de plàstic blanca: en un hi tenim les medecines; en un altre, els potets d’espècies i, en l’últim, els plats i tovallons de paper. No sé si gaires parlants que coneixen i havien usat els basquets al camp han reutilitzat aquesta denominació per fer-la present en la seua vida diària.
En tot cas, estic contenta de viure encara entre basquets.
—
Fotografia pròpia
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’alegre, Teresa, que la fitxa t’haja estat útil per a l’elaboració del teu fantàstic bloc. Resulta també emocionant vore com les històries de cada u s’encreuen en llocs impensats i per camins atzarosos.
La meua fitxa (del 2009), en realitat, no pertany al bloc Eines de Llengua, sinó a l’antic web Fitxes de Dubtes i Terminologia, que ara he convertit en un bloc que du el mateix nom (on vaig traslladant a poc a poc les fitxes).
En fi, tal com pots vore en la fitxa basquet inicial, jo també seria dels d’¡avant els basquets!
Sí, els camins virtuals són atzarosos com els altres i també ens fan arribar lluny!
Gràcies pels aclariments,
Teresa
Sóc més aïnes partidari de la procedència anglesa del mot. Sobretot, si tenim en compte que el mot es popularitza per la mateixa època (primeries del segle XX) en que la nostra taronja “del melic” es va convertir en “navel” (melic en anglès), que era la taronja que més s’hi exportava.
De fet, basquet (aguda) ens arribaria del francès però el seu origen seria l’anglès. L’accent el marcaria la llengua veïna nostra.
Ja és això igualment. 😊
Teresa
A més si l’afegim l’accent a “bàsquet” l’has encistellada mereixent-te un triple. A casa fem servir “cabàs”
Fa un parell de dies li la deia a ma filla. Encara la fem servir si bé va candint per cabassos i cistelles. També sóc partidari de la via francesa, a tota la costa els primers a comerciar i a instal.lar-s’hi foren els francesos (sobretot del sud occità) ja des d’inicis del XVIII. Els anglesos encara trigarien. En anglés diuen q prové del francés (no serà de l’occità?).
A tot això… A l’Ebre dieu heura? Ací hedra i hedrera, a l’antiga.
En l’article del professor Gargallo hi ha una llarga dissertació sobre les raons que fan pensar que aquesta paraula ens arriba des del francès; tot i que al mateix temps aquesta paraula és considerada anglicisme en diccionaris diversos de llengua francesa.
I sí, en tortosí, també es coneix hedrera.
Salut,
Teresa