Agafada al vol

Hi ha preguntes amb massa respostes: Què és la felicitat? Per què estem contents? Quant dura l’alegria? El benestar és subjectiu, intransferible i fungible. I encara que no siguem capaços d’explicar-ne les causes, el sentim quan arriba.

Hem parlat del que ens agrada. Ara ell té una fixació pel surf i intenta verbalitzar les raons que el fan sentir bé damunt d’una superfície llisa esperant una onada mentre canvia la llum del sol damunt de l’aigua del mar i la torna d’un color diferent. Em pregunta quin plaer em provoquen les paraules; per què xalo escrivint. Hi ha preguntes que no et fas gaire sovint; que no has hagut de respondre mai abans.

Escriure és construir un objecte inexistent fins aleshores. Amb insistència, un cavil·li es materialitza en un missatge i esdevé accessible a algú altre. De vegades, fins i tot, hi ha un flirteig amb la bellesa. És, sobretot, fer un pols amb tu mateix.

Aleshores, escriure és com fer surf -conclou. Construir, insistir, buscar la bellesa posant-te a prova. I xalar. Xalem de maneres diferents amb uns ingredients semblants. Però l’acció física solitària és intranscendent. Per tant, té més mèrit.

Xalar és un verb preciós. Expressa l’experimentació del plaer. Gozar, en castellà, segons el DCVB. Emparentat amb l’occità chalà i l’italià scialare, segons el GDLC. També divertir-se, esplaiar-se o esbargir-se, segons el Diccionari de sinònims d’Albert Jané.

Fer-nos preguntes i assajar respostes ens atansa. Ens fan conèixer-nos a nosaltres mateixos i als altres. Viure cada dia junts sense preguntes ni respostes no seria el mateix.

—

Fotografia pròpia