Agafada al vol

En una pel·lícula hi ha diàlegs, sons ambientals, melodies que omplen silencis i pensaments descrits per una veu en off. Els pensaments de cadascú també tenen sempre una veu en off. Si no, no serien pensaments. Serien el silenci interior.

Per sort, pensar és una activitat lliure, pel que fa a l’expressió lingüística. Pensem a raig i no tenim interferències.  A part d’aquest cas concret, en totes les altres comunicacions que activem resulta molt útil el control sobre el llenguatge. En l’àmbit de l’educació encara més. De fet, quan has de fer de model comunicatiu o quan ensenyes llengua, el control és imprescindible. Cal triar bé les paraules; no solament perquè siguin correctes i amb una pronunciació acurada, sinó també perquè cal ajustar el vocabulari i la complexitat del discurs a les capacitats cognitives dels alumnes. Per tant, fora de l’aula i fora de la feina, els professionals de la llengua han de trobar moments de relaxament.

En un d’aquests moments, tornant en cotxe d’una expedició, mentre conversàvem de manera distesa amb unes companyes, em sortien els trets dialectals per les orelles. Com de costum, una ebrenca entre garrafenques sempre aixeca polseguera de sorpresa en algun moment o altre. I el moment va arribar quan vaig comentar que no sé qui era una mica puntós, cosa que va provocar la pregunta pertinent sobre què volia dir puntós i la resposta més insòlita encara que es tracta d’algú que s’afita per no res. Finalment, l’enigma es va resoldre recorrent a la sinonímia.

Aquest adjectiu, que no deu ser estrany en altres parts del domini lingüístic, el recull el DIEC2 per descriure la conducta d’una persona “que fa les coses per punt”. En tot cas, una de les definicions del DCVB em sembla més acostada al sentit amb què l’usem en tortosí: “que s’ofén fàcilment”. I si molt convingués, ara que tenim tan accessible el Diccionari de sinònims d’Albert Jané, no ens costaria gaire bescanviar-lo per altres formes equivalents: delicat, susceptible, irritable, primmirat.

Una persona delicada demana que la tractin amb miraments.
Hi ha humans susceptibles d’irritar-se per qualsevol nimietat.
Cal tenir una actitud circumspecta davant dels primmirats.
Un puntós necessita moltes contemplacions -dirien al meu poble.

En fi, hi ha moltes maneres d’expressar que alguna gent té la pell molt fina. Però, totes diuen el mateix?

—

Fotografia de Pulpolux