Agafada al vol

Som les paraules que diem

21 de febrer de 2016
1 comentari

Xiribec

La genètica és poc dissimulable; el traç dels ulls, el color de l’iris, la pigmentació de la pell, la silueta del nas i la prominència dels llavis desvelen el nostre origen. En l’aparença i la sonoritat d’una llengua, també s’endevinen moltes relacions de parentiu.

El punt de trobada de la gran manifestació d’aquest mes a Amposta convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre era el Parc dels Xiribecs. No resulta estrany descobrir parlants curiosos que s’interessen per la procedència de les nostres paraules. I en l’autobús de camí cap a la concentració, una companya em va demanar què significava aquest topònim.

Xiribec em remetia a les ferides infantils dels saltamàrgens; als treps sagnosos al front que esdevenien amb el temps ferides inesborrables. No em lligava gaire amb el nom d’un parc, si no és que s’hagués volgut fer un tribut als menuts que s’empinen victoriosos als arbres desafiant qualsevol perill. Era poc probable.

El DIEC2 recull aquest mateix sentit de manera concisa: trenc. A més a més, segons el DCVB, a Reus també es fa servir aquest mot per referir-se als pèsols. ¿Podia descendir el nom del parc del fruit de la pesolera?

Els nostres parents ampostins van testimoniar que el parc havia heretat el nom del terreny que era conegut des de sempre com a Hort dels Xiribecs. Tindria sentit que es digués així, sens dubte, si xiribec s’usés al Delta per anomenar els pèsols. Però buscant més indicis que em confirmessen aquesta opció, he trobat un altre sentit de xiribec explicat per nadius¹, que resoldria l’enigma d’aquest topònim: solc que queda marcat al terra després que l’aigua d’una crescuda del riu s’ha retirat. Eureka!

Ja sabem d’on ve el nom del parc, però ens queda encara fixar-nos en l’ascendència genètica de la paraula. Segons el GDLC, xiribec seria una alteració de xabec ‘mena d’embarcació’, usat metafòricament, com passa també amb el castellà jabeque, del mateix sentit i el mateix origen, per la semblança d’una ferida allargada amb una embarcació. I xabec provindria de l’àrab vulgar šabbäk, amb el mateix sentit.

En definitiva, tant els treps al cap provocats per un accident com les marques en el sòl arenós del Delta tenen la mateixa forma allargada i estreta.  Per això, la paraula per designar barca que usaven els àrabs que van poblar les terres fèrtils de l’Ebre durant segles va empeltar la llengua dels cristians veïns seus. Vist des d’aquí, és una bonica història.

Abans de tancar, ens va bé recordar que avui és el Dia Mundial de la Llengua Materna. Durant una dècada hem llegit i parlat de manera recurrent de la diversitat lingüística com un fenomen transformador dels paradigmes culturals que coneixíem. Però fa temps que aquest discurs no acapara l’atenció mediàtica. Aprofitem que avui toca referir-nos-hi i dediquem xiribec al record dels nostres orígens diversos. I el dediquem, alhora, als 151.700 parlants d’àrab² com a llengua primera que viuen ara mateix entre nosaltres.

Els xiribecs no tindrien un nom tan bonic sense ells.

Shukraan !
Gràcies!

1. Restaurant Xiribecs d’Amposta
2. Extret de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Generalitat de Catalunya.

Fotografia de Guido Andolfato


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Retroping: Botern

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.