Agafada al vol

Som les paraules que diem

5 de gener de 2016
1 comentari

Lligallo

Què expliquen el paisatge, els monuments, el dret i la toponímia sobre la història d’un territori? Narren fets. Per això, els poders d’arreu del món que volen esborrar alguns esdeveniments històrics camuflen o ataquen aquestes formes d’expressió cultural tan clares.

Evidentment, el passat continua latent en el present només si sabem interpretar el significat de les seues manifestacions. Les muntanyes plenes de bancals brodats de màrgens de pedra seca expliquen la duresa de les vides pageses d’abans. Una llotja gòtica al cor d’una gran ciutat parla de la grandesa del seu antic comerç. Les normes que regulen la partició del patrimoni familiar conten com s’ha reproduït un sistema econòmic concret. I la toponímia ens ajuda a intuir els rastres dels nostres predecessors.

El Lligallo del Gànguil i el Lligallo del Roig són dos nuclis de població que formen part de Camarles, a l’entrada del Delta de l’Ebre. Un lligallo és el nom que rep un camí per on transita el bestiar a la zona dels Ports; de Tortosa a Calaceit i a Morella. En altres bandes, es coneix com a carrerada o com a assagador. (1)

Aquest mot d’origen mossàrab -que conserva la o final (2) com ho fan galatxo o fardatxo– ha quedat petrificat en la toponímia ebrenca. Per als 3.500 camarlencs el vocable lligallo forma part de la seua quotidianitat. També s’ha fet popular entre uns quants tortosins que fan expedicions dominicals per anar a ballar al casal del Lligallo del Gànguil, la fama del qual ha traspassat les fronteres dels arrossars que l’envolten.

A banda d’això, aquesta paraula renaix actualment només quan hi ha litigis entre veïns de finques, en què es conserva el dret perenne de pas pels antics lligallos. De ramats, no en queden. En canvi, com en els camins reials, les lleis ancestrals encara tenen força en aquestes vies obsoletes. I ja sabem que la memòria que és útil dura més.

Viatjar a sisena per una autopista de tres carrils o recórrer centenars de quilòmetres a gran velocitat per un corredor o per un eix que travessa un país no ens impedeix interessar-nos pels mapes dels camins intransitats, ni felicitar-nos pel descobriment d’una drecera al bosc ni valorar la presència discreta dels lligallos-carrerades-assagadors del nostre paisatge.

Vivim entre capes de paraules; la majoria, antigues i gastades. Altres que encara fan olor de nou. Totes i cadascuna ens ajuden a percebre millor el món que ens ha tocat conèixer.

(1) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Joan Coromines.

(2) Altres paraules acabades en o que ens anota Eugeni S. Reig: llomello, regomello, cuquello, tomello, colomello, moceguello, serrello, etc.

Fotografia de Telèmac

Espavil!
19.07.2015 | 7.44
Alenar
19.12.2012 | 5.56
De veres
14.03.2021 | 5.28

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.