Agafada al vol

La meteorologia omple moltes converses, ocupa espais informatius i demana un bon grapat de paraules. També trasllada damunt d’un mapa l’imaginari col·lectiu.

Després d’un estiu en què hem tingut de protagonistes els termòmetres, ara -a punt de posar un peu en la tardor- tot sembla que es torna més normal i més previsible. Alguns dies ja plou. Per tant, mirem el cel i ens alegrem que bells núgols ens recorden elements del tot inversemblants, penjats allà dalt.

Núgol és una variant dialectal de la forma estàndard núvol, que ve del llatí nūbĭlu, ennuvolat. I té moltes altres germanes: núgol, nigul, núvel, núguel, nuvo, nuul i núvola, segons ens indica el DCVB. I com ens recorden els diccionaris, aquesta paraula s’usa amb valor nominal i amb valor adjectiu. Tant diem “Quins núgols més negres!” com “S’ha posat núgol”.

A més a més, dins de la mateixa família, allà on coneixem la forma núgol, també tenim els derivats nugolada i ennugolat, corresponents a les formes generals nuvolada i ennuvolat. M’imagino un record al balcó de casa; mon iaio sentenciant: “Quan passarà tota esta nugolada, farà un dia de bon sol”.

De fet, en diferents zones del territori lingüístic es coneixen també altres maneres de referir-se a la massa blanquinosa o grisosa que conté diminutes gotes d’aigua i que corre cel enllà. Bromes o boires són les més freqüents, tal com recull el mapa “Els núvols” del Petit Atles Lingüístic del Domini Català.  Quan algú vol excusar-se amb el pretext d’haver fet una broma, qui no ha sentit mai l’amonestació: “Les bromes porten aigua!”?

Mai mai no em deixarà de sorprendre tota aquesta gran variació lèxica que tenim. Tan bon punt et poses a furgar una miqueta en una paraula, n’apareixen un fotimer que són parentes o que comparteixen promíscuament el mateix catre.

Tant per triar i tan poc que es nota, de vegades!

—

Fotografia de Toni Cases Vidiella a De camí cap a casa