Tot i més

La Sara tenia un canari que es deia Ovidi, que dormia a la gàbia del menjador, i de dia voltava  -i volava- pels carrers de Sant Cugat; un dia, l’Ovidi va volar tan ras que va aconseguir entrar dins del monestir a través d’una finestra semioberta. I, de cop i volta, es va adonar que viatjava a través del temps, i va arribar a un menjador ple de monjos que parlaven en llatí, que pregaven cada quatre hores i que menjaven amb les mans. Per sort, només menjaven mamífers. Va poder respirar alleujat, va obrir el twitter i va fer una piulada.