Viure és obligatòriament al 100 %, si no, no vius. El diari del tren o el Time Out, mig el llegim, hi fem un cop d’ull, hi fem una ullada o el fullegem, però no el llegim pas. El mateix passa amb els missatges del Facebook, els whatts dels amics, el consell de la mare o la predicció del temps, hi passem de puntetes. També ens passa amb els anuncis, els rètols de les botigues o les instruccions de l’Ikea, o amb el discurs d’un càrrec públic que ha estat inhabilitat per posar unes urnes de cartró, o amb el capítol 4250 de la teva sèrie favorita.
Fem les coses al 100 % o a mitges? Ja sigui menjar, beure o dormir, ja sigui escoltar, estimar o compartir. Tenim un paper al món, a la terra, a la vida. El representem amb cos i ànima o només… mig el llegim?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!