PICORANDAN

Comentaris des de la Serra Plana

Unes participacions gens preferents

Hi ha dues coses què em semblen imprescindibles per superar l’actual situació de crisis econòmica i social. La primera és comprendre que no som tan rics com ens pensàvem, i per tant, no toca altre remei que apretar-nos el cinturó. Tots plegats. La segona és depurar responsabilitats. Perquè aquesta situació té responsables amb noms i cognoms.

Un exemple què crida al cel són les mal anomenades participacions preferents, on moltes persones hi van dipositar la seva confiança i els seus estalvis guanyats amb esforç. No fer-ho seria escandalós i alimentaria la idea què tot s’hi val, què tot plegat és una broma de mal gust on uns quants s’han aprofitat de la ignorància i la bona fe de la majoria amb total inpunitat. I aquesta idea és letal per la democràcia.

Per tant, la resposta a aquests abusos és i ha de ser el Dret. La justícia.

Entrant en el tema de les participacions preferents, i conforme el Codi Civil, els contractes per ser vàlids han de tenir el consentiment dels contractants i sobre l’objecte cert del mateix contracte (Art. 1261 CC), sent nul el consentiment prestat per error (Art. 1265). I si aquest error recau sobre elements substancials del contracte, el consentiment prestat simplement no és vàlid (Art. 1266 CC). En aquest sentit, només cal veure el perfil dels compradors d’aquests productes per veure que han estat víctimes d’un engany que invalida el contracte, les participacions “preferents”.

Així, i conforme l’Art. 60 del RD Sobre el Règim Jurídic de les Empreses de Serveis d’Inversió, on estableix les condicions que ha de complir la informació per ser imparcial, clara i no enganyosa, s’estipula que la informació ha de ser exacte, suficient i presentada de manera comprensible per qualsevol persona potencialment destinatària.

Igualment, l’Art. 80 TRLGDCU, estableix que les clàusules no negociables individualment tenen com a requisits els següents: 1) Concreció, claredat i senzillesa en la redacció, amb possibilitat de comprensió directa, sense reenviaments a textos o documents que no es facilitin prèvia o simultàniament a la conclusió del contracte. 2) Accessibilitat i llegibilitat, de manera que permeti al consumidor i usuari el coneixement previ a la celebració del contracte sobre la seva existència i contingut. 3) Bona fe i just equilibri entre els drets i obligacions de les parts, el que en tot cas exclou la utilització de clàusules abusives.

En aquest sentit, i davant els escassos coneixements sobre banca i productes financers de la immensa majoria dels compradors d’aquestes participacions, resulta evident què no van estar correctament informat sobre l’objecte del contracte i que van prestar el seu consentiment per error sobre el seu objecte. I això fa que sigui nul.

En d’altres indrets s’ha jutjat polítics i banquers. Perquè sense justícia no hi pot haver ni convivència ni democràcia. Aquí ja fem tard.

Perquè si la justícia no pot protegir-nos dels abusos dels poderosos qui ho podrà fer?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per tonifullat | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent