Avui no se m’ha acudit altra cosa que llegir l’article que Francesc de Carreras publicava a La Vanguardia titulat “Català, castellà i anglès”.
Res de nou: el discurs de sempre defensat el plurilingïsme i fent exercicis d’onanisme democràtic. Un discurs que mai no qüestiona els seus companys de files que sempre van més enllà i demanen l’equiparació de drets de la llengua imposada per les armes a la que defensa el poble; els que es diuen no nacionalistes i viuen embolicats en banderes, cantant himnes nacionals i manifestant-se amb la Falange.
Bé, si, aquest cop hi havia un ÈPIC FAIL clamorós
No és senzill solucionar-ho: cal tenir un professorat preparat en aquest sentit. El camí de cent llengües comença amb un primer pas, deia Lao Tse. Potser hem fet un primer pas, però no gaires més. Aquest és el veritable problema de la llengua a l’escola.
Sona estrany. La cita no té cap sentit, oi?
Bé, en té si la reproduïm de manera correcta: El camí de cent llegües comença amb un primer pas. Borinot!
Res, em fa gràcia quan un fatxa fa el ridícul i m’agrada difondre-ho tan com puc. Vet aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però, també pot ser que l´obsessió anti-català li enterboleixi la vista i la capacitat lectora… i ho hagi llegit, depressa i malament, tal qual ho “reprodueix”. De veritat que, venint d´aquest home, no m´estranyaria gens, je, je…
Apa-li, força!
I l’altra molt diferent acabar per discriminar la llengua
al propi territori.
Merci per ridiculitzar-lo.
A més, hi ha una cosa que em molesta especialment. Perquè es dona per sentat que l´anglès ha de ser d´obligatori coneixement. Totes les llengües són igual de dignes per ser apreses i punt. I a cada territori s´ha de protegir i respectar per damunt de totes el propi. I a catalunya el propi és el català, l´únic idioma que ha sorgit i no ha estat imposat.