Paradoxalment, tots aquells mitjans de comunicació que, seguint les consignes del règim, han silenciat el 28-F es desperten ara fent unes barroeres cròniques sobre les consultes i proclamant un "gran fracàs" als quatre vents de l'imperi espanyol.
Han confós temps i espai comparant la consulta de Folgueroles amb la d'El Vendrell per dir que l'independentisme va ala baixa.
Però, encara que no tinguéssim en compte que pràcticament tota la societat civil de les viles i ciutats on s'ha fet la consulta s'ha mobilitzat, sense tenir en compte; encara que no tinguéssim en compte les desenes de milers de persones que han participat amb el seu vot; encara que no tinguéssim en compte que la il·lusió que genera l'independentisme no és, ni tant sols, comparable a la que podria generar qualsevol altra opció política...
En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc. El dia 23, E. passa per un sòrdid i solitari carreró, fa una nit freda, fosca i boirósa....
titot |
BRAMS |
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 04:28h
Dissabte vam tocar a Molins de Rei. És un drama per a una persona que representa que té per ofici convertir sentiments, sensacions, emocions, etc. en paraules, trobar-se en la impotència de no poder explicar, en tota la plenitud, el moment que vaig viure al pavelló de Molins. Qualsevol descripció que se m'acud és clarament insuficient. De cop sé amb que comparar-ho, però només pot ser amb el concert de fa un mes a Palma, o amb algun altre concert de Brams.
A quarts d'una érem als passadissos dels jutjats de Girona. L'advocat ens deia que havia aconseguit reduir molt la petició fiscal i que si assumíem fets els tipificarien en dos graus menors a la demanda inicial i ens en sortiríem prou ben parats. Jo, com que era el que tenia l'acusació menor he deixat decidir els altres dos i hem quedat que d'acord. El judici se suspendria per conformitat de les parts. Però...
El 6 de desembre de 1998 em van detenir, a mi i a dos més, després de participar en un acte contra la Constitució espanyola a Olot. Onze anys després em jutjaran. Evidentment, al sumari no diu res de l'acte polític. Per favor! Estem en una
democràcia! Aquí quan es deté gent és per que, sense més ni més, es posen
a insultar i agredir les forces de l'ordre.
Mig any després d'haver començat l'espectacle l'Esca del pecat, en David i jo hem començat a gravar algunes de les cançons que en formen part. Aquesta, "Una nova vida cada dia", es refereix a l'instint pregon de veure's, un, valent per començar del no res, d'entendre les garrotades de la vida com una oportunitat de començar de nou amb la lliçó ben apresa. Fa referència a la convivència assumida amb els defectes d'un mateix i de la humanitat en el seu conjunt. Us deixo el reproductor dins.
En els temps d'avui, afortunadament, ningú a les nostres latituds dubta que l'esclavisme és una pràctica nefasta, impròpia de l'ésser humà; condemnable i perseguible. És possible que alguns espavilats locals (perquè d'espavilats n'hi ha a tot arreu) no tinguessin inconvenient moral en reitroduir-la si això els aportés bons beneficis; amb tota seguretat trobarien algun filòsof o religiós que, a mode d'auxiliar, seria capaç de donar-los cobertura retòrica o tranquil·litat espiritual.
titot |
BRAMS |
dilluns, 4 de gener de 2010 | 15:48h
El passat 30 de desembre vam fer el primer concert de la gira BRAMS 2010, a Palma. La Plaça Berenguer de Palou (coneguda popularment com la Plaça dels Patins) era el lloc on havíem fet el penúltim concert de gira, just cinc anys enrere.
Faltava una hora per estrenar Protocol estendard i em van venir a donar dues notícies: les entrades (800) s'havíen exhaurit i un dels ordinadors que utilitzàvem en les projeccions audiovisuals no funcionava. La combinació d'aquestes notícies són una bona prova de resistència dels nervis del director.
titot |
BRAMS |
dilluns, 21 de desembre de 2009 | 19:10h
Hem estat tres dies instal·lats a Blanes acabant de preparar els darrers detalls de l'espectacle que preparem amb Brams i fent els darrers assajos. Cada vegada que fem una estada dic que són, per mi, els millors dies de l'any. En les estades se sol visualitzar la feina que s'ha anat preparant en els darrers mesos. I tenia moltes ganes de tornar a veure-li la cara a Brams.
La consulta sobre la independència a la Ciutat de Berga es va celebrar amb una participació del 32,46% de la població amb dret a vot i un 96,97% de vots afirmatius enfront l'1,71% dels qui prefereixen seguir d'ins l'estat espanyol.
Se'n poden fer diverses lectures i totes són positives, tot i que en diferents graus.
Aquests dies són, per a mi, d'una gran intensitat. No només perquè ens acostem a l'estrena de "Protocol estendard" i Brams2010, dos espectacles que s'estrenen els propers 29 i 30 de desembre, respectivament, sinó també per l'immediatesa del les 161 consultes populars per la independència.
Aquest dijous vaig ser a Vilafranca del Penedès. La Plataforma Vilafranca Decideix em va convidar a intervenir a l'acte central de la campanya de la consulta popular.
Fa pocs dies, xerrant amb uns amics, ens qüestionavem com respondria Espanya a l'ofensiva democràtica del 13D.
Estava clar que la resposta espanyola al referèndum d'Arenys, no només va fracassar si no que va aconseguir l'efecte contrari del pretès.
Els espanyols van respondre com d'ells s'esperava amb amenaces, coaccions,l anònims als comerços, profecies periòdístiques d'una batalla campal. En definitiva, la por. Però vet aquí que els organitzadors del referèndum d'Arenys van sortir del guió i no van respondre tal i com la història recent diu que els catalans responem en aquests casos i no es van acollonir.
Quedava, doncs, per veure com respondria Espanya al 13D, quina estratègia feia servir per atacar les consultes un cop haver comprovat que la por no els funcionaria Ara ja tenim la resposta espanyola al 13D i l'anomenen, cínicament, "La dignitat de Catalunya".
En JC està trist. No hi ha manera que E li faci cas. Tem perdre-la. Ha de fer alguna cosa i decideix recórrer al vell truc.
Dissabte vam tocar a Molins de Rei.
Pengem una nova cançó de l'espectacle l'Esca del pecat.
El 6 de desembre de 1998 em van detenir, a mi i a dos més, després de participar en un acte contra la Constitució espanyola a Olot.
Mig any després d'haver començat l'espectacle l'Esca del pecat, en David i jo hem començat a gravar algunes de les cançons que en formen part.
El passat 30 de desembre vam fer el primer concert de la gira BRAMS 2010, a Palma.
Faltava una hora per estrenar Protocol estendard i em van venir a donar dues notícies: les entrades (800) s'havíen exhaurit i un dels ordinadors que utilitzàvem en les projeccions audiovisuals no funcionava.
Hem estat tres dies instal·lats a Blanes acabant de preparar els darrers detalls de l'espectacle que preparem amb Brams i fent els darrers assajos.
La consulta sobre la independència a la Ciutat de Berga es va celebrar amb una participació del 32,46% de la població amb dret a vot i un 96,97% de vots afirmatius enfront l'1,71% dels qui prefereixen seguir d'ins l'estat espanyol.
Aquests dies són, per a mi, d'una gran intensitat.
Aquest dijous vaig ser a Vilafranca del Penedès. La Plataforma Vilafranca Decideix em va convidar a intervenir a l'acte central de la campanya de la consulta popular.
