Estic contentAls independentistes totes ens ponen. I ara ens ha post la de Tribunal Constitucional espanyol. I, a falta de comprovar-ne la naturalesa, en principi, pel color, sembla que ens l'ha post d'or.
|
Estic content Als independentistes totes ens ponen. I ara ens ha post la de Tribunal Constitucional espanyol. I, a falta de comprovar-ne la naturalesa, en principi, pel color, sembla que ens l'ha post d'or.  El 7 de maig, en el concert que Brams vam fer a Manlleu vam demanar al públic que ens enregistrés amb telèfons mòbils i càmeres de fotos la cançó "Som a Girona" i que ens enviés les gravacions. Amb aquestes gravacions hem editat aquest vídeo.Si vam triar aquesta cançó és per què és la única que vam modificar la lletra, contextualitzant-la. Aquí dins es pot veure el vídeo i la lletra. [foto: Àlex Carmona]  Ja està. S'ha acabat. La millor gira de la història de Brams ha arribat al seu final. I en un marc immillorable: La Patum.foto: Àlex Carmona  El maig de 2005 Brams ens acomiadàvem en un concert a Berga per tal de donar pas a nous projectes que teníem tots entre mans. No era pas resultat d'un esgotament del projecte sinó precisament per evitar que el projecte arribés a esgotar-se. Així, amb els nous espectacles podíem seguir dient coses i descodificant emocions i sentiments. Foto: Àlex Carmona  És lleig, ho reconec. Per això no extendré la satisfacció visceral més enllà del títol de l'entrada i no m'entretindré a concretar l'extensió del meu somriure o el benestar general del cos mentre Jordi Hereu reconeixia el fracàs aclaparador de la consulta sobre la Diagonal.  Aquest hauria de ser el titular d'avui dels mitjans de comunicació catalans. I possiblement també dels espanyols. Ahir Brams, havíem de participar en el concert de cloenda del Correllengua a Petra. No vam passar de l'Aeroport del Prat. Viatjàvem a la tarda per anar directament a les proves de so. Un cop més, els mitjans de comunicació del règim han qualificat de fracàs els resultats de les consultes per la independència. Aquells que no havien dedicat ni un breu a la més gran mobilització cívica de la història de Catalunya, dedicaven pàgines senceres a menystenir-la a partir del moment que la seva acció no pugués servir per donar-los publicitat que afavorís augmentar la participació.  A mi se m'en refot bastant que la Generalitat reti el màxim homenatge a Juan Antonio Samarach. No em sento ofès.Segueixo pensant que la Generalitat no és el govern de Catalunya ni Montilla (com no ho havia estat ni Pujol ni Maragall) president dels catalans.  L'esperpent del Tribunal Constitucional pel que fa recurs contra l'Estatut avança implacable per seguir donant la raó als que creiem que una altra Espanya no és possible. Avui s'ha conegut la sentència del judici que se'ns va fer a principis d'any en relació a uns fets ocorreguts a Olot l'any 1998.M'han absolt de tots els càrrecs.  Tenim present, des de fa molt temps, que un esportista o un club d'esports català, és espanyol quan guanya i català quan perd.Aquesta és el subtil missatge dels mitjans de comunicació espanyols: som uns perdedors.  Diumenge veiem com després del segon gol de Messi al Saragossa, els afeccionats de la Romareda aplaudien l'argentí del Barça. És de justícia esportiva rendir-se a la magistralitat encara que sigui de l'equip rival i t'encari a segona divisió.Hem aplaudit el gol de la TDT, sense entusiasme, amb normalitat, l'hem aplaudit creient que era un gol del nostre equip en el partit CE Obsolescència-FC Progrés Tecnològic. El gol no és res de l'altra món, la destresa és que el partit que es jugava no era aquest, sinó l'Atlètic Espectadors-Gran Germà CF.  Decidir-nos a engegar la maquinària de Brams per a celebrar el 20è aniversari també ens va generar dubtes. Ens venia molt de gust però, realment no sabíem ben bé què passaria i del darrer concert, a Berga, havia quedat un record immillorable que temíem esbarriar.[fotografia: Àlex Carmona]  Acabo d'arribar de Sabadell, del teatre La Faràndula on he participat en l'Acte d'estat acompanyat per Marcel Casellas, Marta Rius i Marc Serrats.He cantat la cançó "Sobre la terra" de Josep Aixalà "Tallafocs" i he dit un text escrit per a l'ocasió: Me'n recordo perfectament d'aquell moment. Com oblidar-ho? No vull dir pas les imatges ni els sons, vull dir les sensacions, els sentiments, les emocions: tot allò que se sent de pell cap endins. Tot va començar l'any 2009... Entenem-nos, va començar molt abans, evidentment, però el 2009-2010 la cosa es va disparar. |
Accés de l'autorEls meus enllaçosAGENDA
BLOCS AMICS
MúSICA
REFERENCIARI POLíTIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|