Fa mesos i mesos que dura el sainet del nou model finançament. Molts mesos. Per fer-nos una idea només cal recordar que el 20 d'agost de l'any passat, ICV renunciava a fer comparèixer Zapatero al Congrés espanyol a canvi d'haver enllestit el tema abans de desembre...
Han sigut 24 hores molt intenses. Venia d'acompanyar Josep Maria Cantimplora que havia actuat en un casament a Sant Martí Sarroca, feia tard per arribar a les eliminatòries del concurs de nyacres i vaig trucar a l'organització demanant que em deixessin fer la intervenció per telèfon mentre hi anava arribant...
Ara fa un mes, aproximadament, que estic de vacances. Vacances és per a mi el temps que prenc entre projecte i projecte per obligar-me a no fer res. La majoria de vegades abans d'acabar un projecte ja n'he començat un altre i, per tant, gairebé mai no passa que en acabar un projecte pugui estar uns dies de vacances però aquest cop s'ha escaigut que sí.
Fa un parell d'anys em va arribar una carta de la Fundació JV Foix. Havíen sentit les cançons que els Dijous Paella havíem fet amb textos del poeta de Sarrià (És quan dormo que hi veig clar i Ho sap tothom i és profecia) i em deien que estarien encantats que en féssim més.
Hi vaig pensar un dia i els hi vaig fer una proposta concreta...
Aquesta setmana he entrat dues vegades a l'edifici de Catalunya Ràdio, no pas per que m'haguessin d'entrevistar ni parlar del disc que acabem de treure. Hi he entrat perquè també hi ha els estudis d'ICATfm. He parlat del "300anys" en dos programes que s'emeten per ICATfm a la matinada.
Això no tindria res despecial si no fos que la darrera vegada que havia posat els peus a Catalunya Ràdio vaig tenir problemes...
A.B. solia dedicar els dissabtes al matí a recollir peixos per enviar a la gent de la llunyana Vall del Riu P., una zona subdesenvolupada molt castigada per la misèria i la fam. Un dia, A.B. va creure que havia de fer un pas més i es va fer voluntari per anar a la Vall del Riu P. Només d'arribar es va trobar en W.Z. i li va dir:
Feia molts dies que tenia el bloc abandonat, tants com fa que vaig implicar-me en la producció dels actes de commemoració dels 40 anys de l'Esquerra Independentista. Ara estic molt content i molt satisfet del resultat i tinc ganes d'explicar com ha anat.
No hi ha cap novetat que m'ho faci proclamar. És potser perquè l'altre dia estava tornant a escoltar les seves cançons. Però tinc ganes de proclamar-ho: en Jaume Arnella és un artista prodigiós en l'art d'establir complicitats. Té tota la tècnica i la posa tota al servei del profund coneixement que té del tarannà d'aquestes persones que té per veïns i que s'anomenen catalans. En Jaume és l'expressió més viva que el costumisme no és una cosa de museus, cosa que ja ens va ensenyar també el mític Joan Capri.
Però no crec que pugui fer prou elogi més gran que convidar-vos a escoltar-lo tres minuts, aquí.
Finalment, després de nou mesos pensant-lo, un mes gravant-lo, quinze dies fabricant-lo i quinze més esperant-lo, dilluns que ve surt a la venda el disc 300anys, d'Aramateix.
A Berga s'està preparant un gran acte de commemoració pel 40è aniversari del naixement de l'Esquerra Independentista. El Teatre Municipal de Berga acollirà, el proper 6 de desembre, aquest esdeveniment que pretén homenatjar els homes i dones que en els darrers 40 anys s'han compromès per la llibertat i la justícia social d'aquest país! Visca nosaltres i els nostres!!!!!!