El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

3 de desembre de 2014
68 comentaris

El perquè de tres llistes

Periòdicament, hi ha gent que se sorprèn que les enquestes suggereixin que hi ha entre un sis i un nou per cent de votants del PP que estan a favor de la independència. És evident que si això entrés dins el marge d’error, aquesta dada no es mantindria més o menys estable. A priori ens costa entendre la lògica d’aquesta actitud. Ens costa perquè no tenim en compte una condició determinant: per molt que, dintre la nostra lògica, la creació d’un nou estat permeti el replantejament de tot plegat i això sigui font de solució de tots els problemes, no tothom endreça la lògica de la mateixa manera que nosaltres. I aleshores aquesta raresa passa a ser versemblant.

Tots tenim un seguit d’objectius individuals i col·lectius, tots. I totes. Poden ser banals o transcendentals, poden ser meditats o irreflexius; de base científica o com a conseqüència d’inèrcies de l’entorn; poden ser dos o cent; però tots en tenim. Per fer-ho de manera gràfica ens podem imaginar escrivint-los cadascun en un full en blanc. Els posem damunt la taula i els ordenem per prioritats. A molts de nosaltres el paper de dalt de tot diu “independència”. I després hi pot haver “socialisme”, “Països catalans” (alguns tenim aquests tres objectius escrits en el primer full), la defensa de la natura, la solidaritat amb els febles, la desaparició del racisme, l’eradicació del maltracte animal, el Barça, l’escoltisme, els castells, el heavy metal. Sumeu-hi els que vulgueu i endreceu-los com cregueu. Sigui com sigui, la majoria de gent del nostre entorn té, a dalt de tot el que diu “independència”. I més enllà de la gent que coneixem, hi ha centenars de milers de persones que també l’hi tenen.

Quan fan una enquesta i pregunten si s’està a favor de la independència, tota la gent que té un full que posa “independència” damunt la taula respon afirmativament. I no només responem els que ho tenim a dalt de tot com a prioritat absoluta, sinó també els que ho tenen en el lloc 3r, 17è o 61è.

Es pot donar el cas que hi hagi una persona que estigui en contra de l’avortament i que aquest tema el preocupi molt, que això figuri a dalt de tot del seu plec, però que també, estigui a favor de la independència, però en 7è lloc. Aquesta persona que a l’enquesta sumarà amb els que estem a favor de la independència però, en canvi, haurà arribat a la conclusió que per intentat abolir l’avortament (que és el seu full nº1) ha de votar el PP perquè és l’únic partit que veu capaç de fer-ho. Això pot explicar aquest petit percentatge de votants del PP que es declaren favorables a la independència.

Anem al gra. Dic això perquè el cop d’efecte èpic que pot suposar el fet de formar una llista única independentista (que el pot tenir) pot fer molt fort i cohesionat el grup de gent que té la “independència” en el full de dalt de tot però també crea un problema: farà molt difícil sumar-hi la gent que té la independència més enrere del 3r full, aquells pels quals ni és una prioritat, ni és una urgència i fins i tot no tenien clar si escriure-ho o no. La possibilitat de definir la independència, d’acompanyar-la d’altres valors (sincerament, no com a estratègia de marketing), en canvi, si que fa possible que moltes persones que a les enquestes sumen amb els independentistes, a les eleccions exerceixin com a tals, activament, a favor d’alguna de les llistes independentistes que es presentin.

L’error seria pensar que tothom actua amb la nostra lògica. El sistema de llistes separades amb un objectiu comú definit i calendaritzat permet sumar tota aquella gent que comparteix amb nosaltres l’objectiu de la independència, encara que ho tinguin escrit al darrer full.

Permeteu que afegeixi una darrera cosa: hem vist que molta gent, molta, de la que a les enquestes respon que és independentista, ho és d’una manera tan passiva que només ho manifesta si li ho venen a preguntar; ho és d’una manera tan passiva que ni tant sols participa en el 9N. Ho és de manera tan passiva que no se sent cridada per una llista unitària. Però aquesta persona, que potser sí que va a votar a les autonòmiques, triar per triar, ho farà per un partit que tingui aquell seu —mínim, discret, gairebé imperceptible— independentisme en el programa.

Els convençuts som molts però aquests que dibuixava ara al final que també són moltíssims votaran a favor de la independència potser només si ho fan de rebot, en virtut d’un programa que reculli aquells valors que tenen com a prioritaris, en els primers fulls. I això s’aconsegueix amb tres llistes, cadascuna definint no només la independència sinó també de quina independència es parla.

És la meva humil i inexperta opinió.

  1. Molt ben escrit, ja em comença a cansar això de totes amb el president, lista única, i el no voler analitzar la situació amb una mica de profunditat i de forma racional.

  2. Molt ben escrit, molt interessant i olt d’acord! Però una pregunta, ja que el PP no es posicionarà a favor de la independència, les persones que votin al PP (o qualsevol altre), per molt que vulguin la independència, hauran votat al PP i no servirà de res ja que van en contra d’aquesta, no?

  3. Entenc els teus arguments, ara bé dubto que els que porten la independència a la tercera fulla, amb llistes separades els guanyem. Deixant de banda si llista unitària, dues, tres o quatre llistes, el que em preocupa de tot plegat es que s’està reconeixent, que no disposem de una majoria social a favor de la independència.

    1. Llavors no l’has entès. Torna’l a llegir i reflexiona’l. Té raó. Jo defensava la llista unitària, però en Junqueras té raó. Jo defensava anar sense partits, i això es pot fer amb tres llistes blanques, tres eixos ideològics, tres paperetes formant un bloc sòlid que ara serà més ample gràcies a la vista de Junqueras.

      Cada vot compta i jo no me la jugo davant d’una cosa tan important com ho és la independència del meu/nostre país. I encara menys amb qui ja ha demostrat que quan busca una «majoria excepcional», lluny d’això perd 12 escons, fins i tot quan les enquestes li donaven la majoria absoluta.

      L’únic argument favorable al de la llista unitària és el missatge inequívoc de cara a la comunitat internacional, i això és possible amb tres llistes, respectant els eixos ideològics de cadascú amb tres paperetes. Fem un bloc d’un sol color. Es tracta de diluir les línies de separació, i s’entendrà perfectament. A més, la DI serà feta des del Parlament, no des de la comunitat internacional.

      Sort en tenim d’en Junqueras que ens ha fet reflexionar sobre la viabilitat d’una proposta. Molts la vam acceptar però compte, també hi ha matisos. Jo la vaig acceptar si era acceptada per tothom. És obvi que ni la CUP ni d’altres formacions no hi estan d’acord, així, la proposta de Mas neix amb un pecat original. Des de l’endemà del 25N, sabent el punt de vista de la CUP i veient els debats entre persones d’esquerres i llistaunitaristes, parlar de «llista unitària» era una fal·làcia. El debat era l’evidència per se.

      Parlant de tot, les discussions van començar el mateix 25N, no el 2D. I si jo era defensor de la llista unitària, el primer que em va tirar enrere no va ser el fet d’analitzar-la en profunditat (vaig trigar 5 dies a fer-ho quan molts no ho han ni fet), va ser el to dels defensors de la llista unitària, el paternalisme i la prepotència. Això tomba de la pudor que fa.

      Si volem guanyar hi haurem d’anar tots, no només CiU-ERC. Tothom s’hi ha de sentir còmode. Els que hem estat defensors de la llista unitària haurem de ser generosos, perquè no podem prescindir de molts. Cada vot compta. Si la llista ja comporta que no s’hi sumin els federalistes que abans sumaven amb CiU (UDC) i alguns que pot haver-hi en cada formació (CiU, ERC i CUP), prescindir, a més, dels que tenen altres i diferents sensibilitats ideològiques seria un tret al peu. Un risc que jo no penso córrer en un moment clau.

      De vegades ens perd l’estètica, quan el que ens cal és resultadisme. I ja saps què diuen? Que si l’electorat no va a l’aritmètica, l’aritmètica va a l’electorat. Això és així.

      Ara vull explicar una altra cosa. Quan l’ERC de Carod-Rovira i Puigcercós va patir la debacle electoral el 2010 (perdre la meitat d’escons), qui va llegir molt bé el problema va ser el mateix Junqueras, que era eurodiputat en aquell moment.

      L’Oriol va escriure un article al seu blog (any 2010), ‘Després de l’hivern, vindrà la primavera’, on deia que: «la unitat del partit no es pot confondre amb la seva homogeneïtat, perquè aquesta homogeneïtat pot conduir a un procés de minorització». Això traduït en la llista unitària vol dir que si fem una llista homogeneïtzada de només independència, podem patir una minorització. S’entén? En Junqueras ho sap molt bé, i jo he fet bé de recordar-li quan l’he vist: «Oriol, sempre he confiat en la teva vista per aquella frase, ens cal un lideratge de consens [parlant d’ERC]». I ara és el mateix!

      Es poden agrupar les virtuts de la llista unitària i se’n pot restar els defectes. Virtuts: missatge clar a Europa, sense sigles ni partits i compromís clar. Defectes: que no suma, resta. I una altra cosa: l’efecte multiplicador em sembla una altra fal·làcia. L’independentisme fa dos anys que no creix, ha tocat sostre, i és difícil que puguem convèncer als indecisos. Amb les tres llistes es pretén, més aviat, d’evitar perdre aquests vots que sí que sumen a les enquestes i que sí que van sumar el 9N. Les tres llistes poden ser sense sigles ni partits. Ningú no ha dit el contrari. I poden ser igual de clares i amb el mateix compromís, i altament nodrides amb personalitats de la vida civil, professionals i experts que s’hauran de retirar un cop feta la feina.

      Salut i independència!

    2. Molt bon bloc i molt bona resposta.
      Llàstima que opinadors crítics i amb bons arguments no abundin a les tertúlies més mediàtiques.

      Ens cal molta pedagogia.

    3. Jo penso que els vots que van pedre Artur Mas i ERC van ser justament pel contrari, autodefnir-se poc i voler agradar a les majories, Ara que el Mas s’ha mullat de ple, Esta tornant a remuntar, I ara que ERC es defineix clarament independentista es un possible guanyador, El Mas, abans de les segones eleccions no havia ni pronunciat mai la paraula independència i això ens feia dubtar a tots.
      Una de les curiositats mes grans del 9N que vaig viure, van ser els centenars de persones que em deien .He votat per primer cop en 40 anys, o coses similars.
      La força de les propostes es el que motiva els indecisos , no la varietat de les propostes.
      La llista unitària faria moure masses que dubto que puguin moure partits de forma individual , La olor que fa a que son unes eleccions mes com les de sempre, em va venir mandra inclós a mi.
      A mès, com dius, te poca força internacional, ERC guanyara amb un que? 23% del cens? pot proclamar res amb un 23% de cens?
      El que tinc clar es que em de esforçar-nos per debatir sense barallan-se i respectarnos a tots perque ens necessitem. i la diversitat de punts de vista es el que ens pot fer mes forts si ho aprofitem.
      Salut!
      Les plebisitaries s’haurien de veure com un referèndum encobert no? es l’unic objectiu que tenen.
      També es veritat que conec gent que odia tan a CIU que no veig posible que poguessin obviar colors i sumar +1 a una llista unitària.

      Salut!

    4. CERT!

      La señora que la seva màxima prioritat és prohibir l’avortament (per això vota PP) però que està a favor de la independència (votaria SÍ en un referèndum vinculant) no votarà la llista unitària (CDC és massa tou i ERC son uns “matanens”). Aquesta senyora tampoc votarà llistes separades, no. Però és que aquest és un cas extrem.

      Llistes separades és un terme mig entre el referèndum i la llista única: deixa fora alguna gent, sí, però en deixa fora MOLTA MENYS GENT que la llista única.

  4. Molt bé fins a cert punt. Com pots pretendre que votin independència aquells que segons tu voten PP encara que només sigui per l’avortament però que tenen independència en algun nivell? Aqusts no votaran ni amb llista única ni amb llista separada. Dic això per agafar un dels teus exemples. D’altra banda i qüestionant-me si és millor una llista o vàries favorables a la independència, no veiem sempre en totes les eleccions h ha partits que no aconsegueixen algun diputat per la falta d’algun vot? Si és així, si posem per cas es necessiten 100 vots per un diputat i només en tenim 99, aquests es perden, i si això passa a cadascuna de les llistes (imaginem-ne tres) ja són tres diputats menys. Només és una reflexió sobre un dubte que tinc, el què realment vull és la millor opció per arribar a la independència.

    1. Tothom té les seves raons, però el no anar en una sola llista unitària i transversal crec que farà desanimar molta gent. Llei d’Hont (ens agradi o no) són faves comptades: 500.000 mil vots en cada una de dues llistes (o sigui un milió de vots) donen menys escons que 950.000 vots en una sola llista. Ens estem jugant el futur del país i pot anar de dos o tres escons. Al Quebec, l’any 1995, van perdre per tan sols 47.000 vots de més de quatre milions i avui dia ja veieu com estan: al cap de 19 anys el més calent està a l’aigüera, lluny de la independència.
      A més a més si no és en una llista unitària aquelles persones independents que donarien molta força a la llista no hi voldran jugar. Pensem-hi.

    2. Vigila, que la llei d’Hondt aquí és secundària. S’assignaran diputats, és clar, però el que ens donarà legitimitat o no serà el recompte de vots individuals de totes les llistes inequívocament independentistes.

      Consti que jo sóc més de llista unitària, però clar, estic convençut de fa molts anys, i els que hem d’anar a buscar són els altres. Nosaltres segur que votem independentista…

  5. La simplicitat i claredat de llista única la fa molt entenedora. Moltíssima gent, inclosa Cinturó de BCN (2,3M) no viu la política i li patina. Amb 3 llistes, els indecisos, els no entesos i els poc cultes políticament, es poden desanimar i no voler triar. Indepe si o no, sí q majoria ho entén i podria votar.

  6. Doncs absoluta i totalment d’acord, Titot! De fet, fa ja no setmanes, sinó mesos que argumento el mateix. La nostra societat és massa complexa per a encabir-la tota en un sac, com fan, precisament, aquells dels quals ens volem alliberar!
    Per cert, el meu primer punt, el meu numero 1 no és independència; és ‘Felicitat’! (no em demanis que la defineixi, però)
    Salut!

  7. Personalment m’atrau molt la idea de la llista única, i crec que donaria bastanta força. No obstant, els teus arguments són vàlids. Suposo que el millor que es pot fer és fer prediccions de vot en els dos escenaris, i veure si val la pena sacrificar la potència de la llista única per obtenir vots de gent amb altres prioritats, o no.

    1. D’acord amb el David. Necessitem “datus” científics. Estadístiques…

      Per altra banda, el Neolerrouxisme també es pot combatre des de la llista unitària de país (que no de partits, a vegades ens confonem), tenint en compte, d’una manera ben clara i senzilla, que la principal solució als problemes democràtics, socials, ecològics…, que patim i que plantegen i debaten sobretot els Neolerrouxistes, ERC i CUP, és la creació de l’Estat Català.

      No sé si m’he explicat…

  8. Tot es redueix a projectar-ho en el referèndum que no s’ha volgut fer. Hi ho dic a plena consciència: no és que no s’hagi pogut fer, és que des del començament hi va haver socis molt poderosos del Gran Messies que no el van voler fer. Podia donar un resultat massa evident i deixar-los amb el cul a l’aire. I van inventar-se mil pretextos: millor si ho confonem amb tres preguntes encadenades i ordenades al revés… sobretot, que no desbordem el marc jurídic espanyol (entès a l’espanyola, o sigui, contrari al dret a l’autodeterminació)… vaja, ara l’hem cagada, resulta que hi implicarem els funcionaris… no, home, no, tots alhora per seguir els compromisos no pot ser, això ho ha de fer un de sol, el salvador… sí, el resultat és extraordinari però no serveix per a res, o sigui que res de declarar la independència… etc. etc. Així, amb unes plebiscitàries de llista única en què tots els culs queden protegits, el resultat –si s’arriben a fer i n’arriba a sortir algun resultat eficaç– permet salvar-se a molta gent que en la llista única no hi entraran, però podran seguir remenant les cireres barrejats en llistes camuflades (no, perdó, volia dir “plataformes”).
    Bé, tornant a allò que volia dir de bon començament, tot es redueix a redactar la pregunta del referèndum com a “Vol que… …independent?” o bé “Està d’acord que… …independent? El “vol” seria l’equivalent a la llista única. En canvi, el “està d’acord” podria representar molt bé la manera de veure-ho els de les llistes representatives de diverses sensibilitats. Sempre m’he preguntat per què, si es vol obtenir el millor resultat a favor del sí, no es redacta la pregunta directament amb l'”està d’acord?”. Dec ser molt estrany, perquè ara també em pregunto per què és tan greu que algú defensi que és millor que cadascú faci la seva llista –amb tants membres de la societat civil com es vulgui– mentre el màxim de candidats posin al seu programa que estan d’acord amb la independència des de ja mateix.

  9. Tot molt ben raonat, Titot, però crec que et deixes un aspecte que a mi em sembla fonamental: l’espectre ideològic dels partits catalans és simètric i té com a eix la independència. Què vull dir amb això? Doncs que tenim partits independentistes i unionistes per a casa ideologia. Fixa-t’hi: Unió = PP ranci, CDC = part més moderada del PP i la més dretana del PSC, ERC = part més esquerranosa del PSC i part d’ICV, CUP = Ciutadans (els pocs que hi són de bona fe).

    Fixa’t que per ideologia tothom pot escollir un partit independentista o unionista sense fer grans renúncies. Per tant, no confio gaire en el teu argument, tot i que m’agradaria.

    Jo no sé si és millor la llista única o tres llistes. No sóc un expert i em sembla que els experts tampoc és posen d’acord. Però en aquests casos recordo la frase d’una amiga molt intel·ligent a qui sovint faig cas: “Que el millor no ens faci perdre el bo”. I crec que el bo és votar. Votar aviat. I crec, sincerament, que podem confiar en els ciutadans. Si hi ha llista única pro independència la votarem. Ni que hi anés en Duran (costarà, però caldrà fer-ho). I si n’hi ha tres, cadascú votarà segons la seva ideologia. Però votarem llistes del Sí.

    Els polítics algunes vegades ens han fallat, però el poble no ens fallarà. #ensEnSortirem

  10. molt ben explicat i raonat. De totes maneres crec que no s’ha volgut entèndre bé la proposta d’en Mas. El que va fer Junqueras dimarts va ser un míting de partit i no un acte de país. Va estar una hora i mitja per no dir el que realment volia dir i no es va atrevir a dir: les enquestes diuen que puc guanyar les eleccions, vull eleccions ja i ser president de Catalunya, això és, primer jo i el partit i de Catalunya ja en parlarem, que faré una DUI que ja veureu!
    L’acte d’en Mas no va ser un acte de partit, ell va anar més amunt. Ell proposa una llista transversal, inclusiva de tots els sectors de la població i això vol dir que hi poden venir, també, aquest 6-9% de votants del PP que votarien independència, però també hi pot venir gent de la CUP, de CiU, d’ERC, d’ICV i gent de molts sectors socials i apolítics,fins i tot tu, Titot, però que tots compartim un objectiu comú: la independència. És més, per demostrar que en Mas no volia protagonisme ni salvar-se de res ja va proposar anar l’últim de la llista.
    El que tinc clar és que amb llistes separades els del PP que voten independència no vindran, perquè es quedaran amb el PP i continuem fent capelletes i no només fem el ridícul, sinó que no anem enlloc. L’acte d’en Junqueres va ser patètic i a Madrid el deuen tenir en un pedestal, recordem les paraules de l’Aznar: abans es trencara Catalunya que Espanya, i per aquest camí anem.
    Fer un discurs com el del dimarts i començar a parlar de drets socials, etc., és pura demagògia en aquests moments, perquè això ara no toca. Perquè uns parlaran de l’avortament, els altres de les nuclears, alguns de llengua i ho engegarem tot a rodar perquè no ens posarem d’acord.

    Al final jo el que vull és la independència i m’és ben igual la proposta d’en Mas o la d’en Junqueras, però jo vull unitat perquè no vull triar entre l’un o l’altre, jo no vull unes eleccions per haver de triar entre CiU, ERC o la CUP, perquè és que no va d’això la qüestió en aquests moments. La qüestió va de marxar d’Espanya i fer un estat propi, el nostre estat. A mi m’és igual si la independència ens la porta un senyor de centre-esquerra o un senyor de centre-dreta que tenen en comú que són de centre i que volen la independència, però és més, aquí hi cap tothom, els independentistes de pedra picada de tota la vida i els que ho són de fa 15 dies. Encara més, la independència serà igual de vàlida i legítima si la proclamen els de la Diagonal en amunt com si ho fan els de Diagonal en avall, com si ho fan des del Berguedà, a mi tant m’és. Però el que si és clar és que hem d’anar tots junts davant de la comunitat internacional i davant dels nostres ciutadans, una sola veu. És un sacrifici de 18 mesos després d’esperar 300 anys i és per tot una vida i no la podem espifiar per partidismes, enveges i odis perquè ens ve de Convergència i no ens ve d’ERC. I si és en Mas que ho fa, doncs endavant les atxes!

    I aquesta també és la meva humil opinió inexperta

  11. Crec que ens estem equivocant de concepte. El que Mas proposa és fer un referèndum d’independència on els partits queden exclosos. Aquí no hi ha paternalisme ni res semblant. La proposta de Junqueras (en un discurs pèssim, per cert) és molt menys clara i té un punt d’hipocresia i demagògia. Perquè els arguments que dóna no s’aguanten per enlloc. Primer, que està clar que ell vol ser president i això va sus de tot. No està mesurat (tret de la enquesta de pa sucat amb oli del periódico) que llistes separades sumin més, així com tampoc està demostrat que sumin menys tanmateix.

    Un missatge clar, votant una sola cosa (independència de Catalunya) per sobre de les dretes esquerres, i sobretot per sobre dels partits polítics pot donar un resultat molt més clar i sorprenent. Cal no oblidar el munt d’abstencionisme que hi ha, que potser sí votaria per la independència però que no confia en cap partit polític.

    Haig de dir que jo sóc votant de les Cup, gens sospitós de ser convergent. Però Artur Mas, inoblidable retallaire i neocon, ha demostrat més intel·ligència política que en Junqueras i ha demostrat ser un home d’estat. I durant la seva conferència va donar explicacions del perquè clares i concises. Això no ho ha fet Junqueras. “Junts però no barrejats”: partint d’un dogma no demostrat: separats sumem més per les sensibilitats = Vull ser president, és a dir: ha demostrat ser un polític poltroner dels habituals.

    Per cert, recordar els crits de “president president” a en Junqueras davant d’Artur Mas, actual president: Molt mal gust i revelació de veritables intencions.

  12. Ja estic molt Cansat d’aquest debat….es vol fer un referéndum encubert, i hem de intentar que votin la llista, tots els que haguesin votat SiSi al 9N de veritat, les diverses llistes amb un govern de concentraciò treurán mes vots que el hipotétic SISI?, mes que una llista transversal que vol demanar el VOt amb els mateixos arguments que el SISI?…
    Jo no ho tinc clar, i es perd aquell votant de gent gran i Jove que mai ha votat i que va a anar a votar el N9N i a la Vía Catalana. De veritat us creieu que es convencerá a mes indecisos de votar independencia per aquest fet?. No hi ha ningù que ho pugui assegurar, ni Tampoc de lo contrari.

  13. Ho esteu embolicant tant que ja fa fàstic. Un referèndum demana un front a favor del si i un altre a favor del no. Qui no ho vulgui veure és cec. I a més s’ho està carregant tot. Oh, quin fàstic anar de maneta amb la dreta…! Feu plorar.
    No crec que torni a votar ERC desprès d’aquest merder que ha muntat en Junqueres.
    I pregunto: A qui votaran els independentistes d’ICV? Amb llistes de partits, els vots aniran a ICV. I ells ho han deixat ben claret: No som independentistes.
    Això si que fa perdre vots al SI.
    Us ho recordo: Allà dins, a ponent, s’estan fregant les mans del plaer que senten en veure aquest panorama.

  14. Entenc els arguments de les llistes separades, si es tractés d’eleccions autonòmiques. Unes eleccions a les quals proposes actuacions sobre diversos temes que poden preocupar al votant del PP. També, si són eleccions autonòmiques, fas campanya per a convèncer als votants que el teu conjunt de mesures és el millor, i ho fas, en molts casos, a costa de denigrar les propostes dels demés partits. Dubto molt que al votant del PP li atreguin les mesures que tu proposes i acabi votant igualment al PP, per que, recordem-ho, té més experiència en el joc electoral i té més mitjans per jugar brut.

    Sigui quin sigui el resultat, després hauràs de gestionar una “economia de guerra”, per que l’Estat espanyol és hostil. El període post electoral serà com negociar un armistici. Per a desenvolupar polítiques sobre l’avortament, sobre la pobresa energètica, sobre els desnonaments… necessites tenir la clau de la caixa… i no la tens. La clau de la caixa la té l’estat hostil, que té experiència, mitjans i molt mala bava, jugarà brut i tirarà a matar per a sotmetre’t.
    A aquest senyor que vota al PP, però voldria Independència te’l guanyaràs amb arguments, no amb artificis electorals per a atreure el seu vot condicionat a fer polítiques que li vinguin a ell de gust. I si ho fas, després es sentirà estafat, per que no ho podràs acomplir.

    Ara bé, aquestes no són unes eleccions autonòmiques, són un referèndum pel SI o NO a la independència. La llista unitària per la independència és la manera més honesta d’afrontar un referèndum. La resta són unes eleccions autonòmiques.

    1. Totalment d’acord amb l’últim comentari. Es tracta de fer un referèndum, no unes eleccions de partits. Per tant, el més lògic i honest és la llista única de país. En un referèndum no pots sumar votants per altres motius: és per definició un blanc o negre, sí o no. Així està el més clar possible per als votants i també per a la interpretació del resultat.

      Sent de l’ezquerra llibertària com sóc em sap greu dir-ho, però em sembla que en Mas està demostrant bastant més sentit comú i sentit de país que tots els partits d’ezquerra.

    2. Segons les enquestes si Mas convoca eleccions ara, Esquerra guanya i Junqueras president.
      Des d’aquesta realitat s’entén perfectament la dèria d’en Mas de presentar-se junts per no perdre el poder.

    3. I al revés també.
      Per això s’enten la dèria de l’Oriol per les llistes separades. Però el Mas a dit que plega o es posa al final de la llista, el Junqueras no.

      I sóc votant d’ERC però ara tocava que el que porta la querella a sobre es posi al davant. Després d’aconseguir l’alliberament nacional ja tindrem temps de fixar el país que volem entre tots. Hem de ser demócrates.

    4. Tres llistes? jo diria que al final serien quatre llistes per molt que sembli ara estrany.
      ICV, segons el CEO, te una majoria molt gran de votants independentistes. Els unionistes son molt minoria.
      Si ICV no posa la independència com a programa seu, assumirà l’unionisme. Per tant, quasi tota aquesta majoria independentista se n’anirà a la CUP o ERC. Però encara més. La minoria unionista votant de ICV està atreta en gran part per Podem. Total que podria ser la fi definitiva d’ICV. També perquè els militants independentistes d’ICV, majoritaris, es revolucionaran si ICV es posa del costat de l’unionisme.

  15. És la primera opinió a favor de llistes separades amb un argument que la sustenta. Només per això, gràcies.
    En la meva humil opinió, les llistes separades no pescaran els votants independentistes del PP. De fet, no pescaran ni els votants d’ICV, ni els que mantenen una esperança en Podem.
    I se t’escapa el planteig global: es convoquen eleccions per convertir-les en referendum. Cadascú s’ha de definir sobre aquest punt, encara que la independència estiqui en 37è lloc. Perquè no es vota altra cosa que això. Si no és així, tampoc es convocaran.
    I per últim: la bossa més gran d’indecisos, els que serien indecisos en un referèndum de veritat, és molt significativa i cal donar-los arguments per vèncer les seves pors. Amb 3 llistes, tindran 3 missatges diferents.

  16. Aquesta possible explicació de la idoneïtat de les tres llistes (o dues) seria una possible explicació de l’èxit de la votació però també del fracàs. Arribat el cas, i posant com a exemple el teu mateix cas, el Món podria trobar com a excusa per no reconéixer-nos que no queda clar si cert número de gent ha votat tal llista perquè és independentista o perquè defensa l’avotament. I aquesta raó és per la qual crec la llista única, malgrat també tenir pegues, seria més clarificadora.

  17. La proposta de llista única està pensada per diluir els partits i donar protagonisme a la ciutadania, no és cap coalició ni la suma de res. Es una manera de superar, temporalment, el refotut tacticisme dels partits en funció d’un objectiu: la independència. Els famosos “indecisos” emparen la seva abstenció, moltes vegades, en la decepció que “tots els partits són iguals, etc…” La llista transversal de país generaria una nova il·lusió, i noves esperances de regeneració, i això enganxa…
    Les llistes separades, és el que ja coneixem: confrontació de programes, etc… i això pels indecisos és un pal, l’abstenció creix, ho sabem. Més arguments? La llei d’Hont, el reconeixement internacional. El que vull dir és que les dues propostes parteixem de conceptes diferents i no podem comparar-les de forma mecànica.
    Ah, pels que pensen que sóc un altre de la llista del “president”, estic aprop del programa social de les CUP.

  18. Antes de nada, Titot, pido disculpas por tres razones: irrumpir en lengua castellana en un blog escrito en lengua catalana, opinar sobre un tema que afecta sólo a la ciudadanía catalana siendo yo ciudadano navarro (vasco) y no catalán y, finalmente, por disentir.

    Las elecciones a las que seréis llamados no son unas elecciones autonómicas al uso; son unas elecciones especiales, unas plebiscitarias. Su única razón de ser es la de, a modo de referéndum, conocer la voluntad de Catalunya sobre un único tema: independencia sí o independencia no. Por esa razón debe simplificarse todo al máximo. Por eso y porque de visualizarse de manera mayoritaria una voluntad favorable a la independencia el paso que daría el Parlament nacido de esas elecciones sería el de declarar unilateralmente la independencia, y ese paso no tiene soporte legal por lo que nadie en el mundo (y menos en Europa, donde no quieren problemas de este tipo) aceptaría tal declaración. A no ser que quede claro que ese es el mandato de la ciudadanía catalana y eso legitime lo no legal.

    No teniendo la legalidad a vuestro favor, necesitáis la legitimidad ante el mundo para dar ese paso. Y sólo tendréis esa legitimidad con listas mayoritarias que se presenten con un único punto en su programa electoral: la DUI. Incluir un segundo punto en el programa electoral (por ejemplo socialismo) anula legitimidad al primero, porque siempre habrá gente que ha votado a esa lista por el segundo punto a pesar de estar en contra del primero (de la misma manera que hay independentistas que votan a un PP unionista por ser el único contrario al aborto) y entonces se pierde el carácter plebiscitario o refrendario de las elecciones.

    Una vez aclarado que esas elecciones sólo tendrán carácter plebiscitario con un único punto en el programa electoral ¿qué sentido tiene presentar dos o tres listas con un programa idéntico? ¿qué sentido tiene votar a la lista DUI-CUP en lugar de a DUI-CDC? ¿Medir fuerzas? No es el momento. Una es suficiente, y visualizaría mejor ante el mundo tanto el resultado como que en esta cuestión estáis todos unidos (como malamente se os vio unidos el 9N).

    Por último, para vencer la reticencia de indecisos lo que conviene es despolitizar esas elecciones. Dejar a los partidos políticos a un lado. Una iniciativa popular legislativa suele tener más apoyo que si la presenta directamente un partido político, porque elimina recelos. Pues lo mismo pasaría con una lista única que surgiese de la sociedad, se presentase con ese único punto en el programa electoral y obligase a los partidos SíSí a quedarse al margen. Recibiría el apoyo de indecisos y recelosos. Sólo tendría una pega: no tendría derecho a espacio electorales en televisión, por ser lista de nueva formación.

    Es el momento de apostar por la independencia, no el de definir el tipo de estado que queréis.

    Una salutació solidari des Iruña, capital d’Euskal Herria

    1. Molt d’acord amb tot el que dius i molt ben exposat. Ho valoro molt con a opinió d’algú que s’ho mira des de fora. T’agraeixo sincerament el teu interès des d’Iruña pel moment polític i social tant trascendent que estem vivint.

  19. Discrepo d’aquesta anàlisi. En primer lloc, el vostre mateix raonament fa veure que molts independentistes s’hauran d’empassar molts gripaus per poder votar una llista de CiU, ERC o CUP: hi ha molts independentistes que no han votat mai cap d’aquestes tres llistes i que no s’hi indentifiquen gens ni mica. Si la independència ocupa el 3r lloc de les seves preocupacions, és possible que uns quants s’estimin més votar una altra cosa.
    En segon lloc, perquè les eleccions siguin plebiscitàries cal que hi hagi un únic punt a decidir: independència sí o no. Les altres qüestions es debetran tot seguit, un cop decidida la independència, en unes eleccions constituents i, finalment, en un referèndum sobre la constitució.
    En tercer lloc, perquè el debat sigui “independència sí o no” ens cal una llista amb un sol punt al programa: Catalunya independent. Però no n’hi ha prou: caldria deixar clar que la Catalunya independent estaria disposada a federar-se amb altres pobles que s’hi volguessin federar. Promoure una llista a favor d’una “Catalunya independent amb vocació federal” permetria: a) preveure la federació amb altres països catalans; b) incloure més còmodament els partidaris d’altres federalismes.

  20. Cada proposta (llista única, llistes separades) té avantatges i inconvenients, això és evident, i els partits estan molt avesats a fer càlculs electoralistes en funció de la llei electoral, les circumscripcions (=províncies…), la llei d’Hondt… El que pot ser engrescador per a uns, pot ser desmotivador per a uns altres. Mas aposta per la llista única perquè preveu que el vot a CiU s’estanqui o reculi i la manera de salvar-se és formar part d’una llista més àmplia i que superi els partits i dilueixi els draps bruts de CDC. Junqueras ho sap i aposta per llistes separades perquè sap que ERC així pot “guanyar”, tot i que quedi ben lluny de la majoria parlamentària.
    I ja que dius que dins els votants del PP pot haver-hi també independentistes, per la mateixa regla de tres dins els votants de la CUP, ERC i sobretot CiU hi ha molts votants no independentistes. Conec gent que va votar la CUP perquè era un vot antisistema, però que no són independentistes. Molts d’aquests potser ara votaran Podemos, una formació antisistema encara més nova i que no fa bandera de la independència.

  21. Em sembla que alguns no heu entès gaire el plantejament d’en Titot. Evidentment el que segueixi votant el PP no serà comptat entre els independentistes. El que crec entendre d’en Titot és que un habitual votant del PP però a qui la independència li faci patxoca (segurament una minoria) buscarà entre les diferents llistes independentistes aquella que ideològicament s’assembli als seus altres interessos i és possible que si la troba, li atorgui el seu vot ajudant, així, a engruixir els partidaris de la independència sumant-hi el seu vot. En canvi en una llista única que sigui un aiguabarreig ideològic difícilment donarà cobertura a aquest tipus de votant.

  22. Benvolguts amics de la llista única o de les tres llistes per la independència, vagi per davant que a tots us pressuposo la bona fe.
    Us confesso que abans de llegir tots els vostres comentaris en pro i en contra de la llista única, n’era partidari, però després de tants arguments -i alguns molt sòlids- en contra, ja no sé pas què pensar. Ara bé, tant si és una llista com si són tres, malgrat ser votant d’ERC, votaré l’Artur Mas, perquè no el puc deixar abandonat davant tot el que li caurà a sobre, i també, perquè gràcies a ell i a la CUP -que en el moment en que ICV i ERC es van aixecar emprenyats de la taula- la situació es va redreçar fins a tal punt, que fins i tot el rebec de l’Herrera -cosa insòlita en ell-, va haver de girar cua i afegir-se a la votació del 9-n. La veritat -també-, és que en Jonqueres va saber reaccionar bé de seguida i s’hi va afegir de bon grat; rectificar és de savis, i no crec pas que ho fes per allò tan famós de “pas d’ennemi a la gauche”.
    Així doncs, després de sospesar tots els pros i els contres de les vostres sinceres argumentacions, només em queda encomanar-me a la providència i sigui quina sigui la solució adoptada, acceptar-la conformadament esperançat i votar en Mas.

  23. Una pregunta: si la Via catalana o la V catalana l’haguessin convocat els diversos partits pel seu compte, cadascú des de la seva parcel·la, enlloc de l’ANC i Òmnium, haguessin tingut un millor resultat, amb més participació?

    Vincent Andrés Estellés deia: no podran res davant d’un poble
    unit, alegre i combatiu! I jo, des de meva insignificança, sempre havia cregut que la unió fa la força i coses per l’estil.

    Ara s’alcen veus, com la teva, dient que això no és veritat. Que dos i dos no fan quatre i que a Catalunya, al revés de tot el món (a Espanya sempre s’han cregut diferents, per cert), la unió minimitza o resta (per cert Cambó asseverava que la unió, o resta o multiplica, però que mai no suma –però això són ja són figues d’un altre paner).

    Espero que, si caminem cap a la independència cadascú a la seva, l’encerteu, de debò. De moment, ningú no ha presentat cap estudi demoscòpic que avali aquesta tesi. L’altra, tampoc, és cert; però tampoc no li calen tantes giragonses argumentals ni filigranes dialèctiques per a ser creïble.

    I si no va bé la cosa, no patim. Sempre podrem tornar a Vincent Andrés Estellés i el seu:

    “No et limites a contemplar
    aquestes hores que ara vénen.
    Baixa al carrer i participa.
    Participa en el ball, la festa,
    dóna les mans al teu germà.
    No podran res davant d’un poble
    unit, alegre i combatiu!”

  24. Gràcies per l’article.

    Per fí algú posa una mica de llum clara a tanta foscor mediàtica. Ja pensava que estava sol veient-ho tot a l’inrevés com darrerament ens estan volent fer veure. Hem anat units durant un any i mig, hem pactat una pregunta, una data, i finalment el Parlament va fer una Declaració acordada per tots els partits.

    Què va passar?

    CiU en una setmana es carrega tots els acords històrics, al·legant que “el govern espanyol ens portarà al constitucional”. Se’m va quedar la cara de tonto, de veritat. Però si això era EVIDENT que passaria!! La solució de CiU: una participació ciutadana. Posteriorment, després del gran “èxit” del “seu” 9N, CiU capitalitza i s’apodera d’aquest èxit. I llavors què fa? Proposa que ara toca pactar la Consulta “de veritat”. En dues paraules: Bru-Tal.

    I ara la llista única com a única sortida…

    Mas no ha actuat com un President equidistant i neutre. Hauria d’haver fet una ronda de consultes i posteriorment, una vegada acordat, presentar la proposta TOTS junts a l’escenari.

    Ell ha fet un xantatge en tota regla: “o la meva proposta, o no avanço les eleccions”. Lleig, molt lleig. Si les enquestes fossin diferents, ja ho crec que avançaria les eleccions, i sense llista única!
    Com es pot confiar en algú així? Artur Mas em recorda el Gòlum, aquell de bon cor però que els mals esperits (Abertis, La Caixa, Endesa, Florentino…) el poden corrompre.

    Volem un país nou però també un sistema no governat per l’oligarquia.

    1. El debat sobre aquesta qüestió em fa veure que els votants que no tenen la independència en la primera posició de les seves preferències són precisament els de l’esquerra. Jo em defineixo d’esquerres i ho entenc. Però no entenc que l’esquerra no pugui assumir el caràcter exclusivament plebiscitari d’aquestes eleccions, que no pugui aïllar aquest sol punt del seu programa ideològic, per trobar la confluència amb el conjunt de l’independentisme. En definitiva, no entenc que un independentista d’esquerres no pugui votar, en unes plebiscitàries, a favor d’una llista independentista que integri indenpendentistes de tot el ventall ideològic.
      Tampoc no entenc que l’esquerra no entengui que la consulta, el referèndum, el que sigui, no té cap valor si no vota la majoria de la població, sobretot si no hi participen els votants del no. Tirar endavant la consulta no referèndària, sense poder comptar els vots del no, hauria estat un fracàs.

    2. Penso exactament això. També em considero d’esquerres i per aquesta raó soc molt exigent en la forma i en el fons. Hem de saber discernir les prioritats, i si aquesta en aquests moments per ERC i la CUP no és la independència, doncs no ho és i deixem-ho per més endavant. Per cert, fins ara he estat un admirador d’en Junqueres, però ara crec que al xicot li ve gran la alta estratègia política. Espero que reflexioni.

  25. Estic d’acord amb en Tristany. Jo només dic que si no som capaços com a pais, com va ser el cas del 9N, de posar-nos d’acord per una causa comuna i vital com és la independència, encara ho serem menys per construir un nou estat diferent de tot el que existeix que està en plena decadència. Mira, un vot menys (el meu) si no hi ha llista única, ja que fer un pais mini-fotocòpia d’un esquema ineficient no m’interessa. Millor seguir a Espanya, que seguirà servint d’enemic comu fins que ens posem tots d’acord.

  26. Francesc, un gran aplaudiment per al teu escrit. No vaig entendre les explicacions de l’Oriol però en canvi tu m’has fet veure que potser sí que és necessari fer tres llistes en comptes d’una. Gràcies.

  27. Molt breu. La meva opció és un mix de les d’en Mas i en Junqueras. Llista unitària sí, però només per a substituïr el referèndum que l’estat feixista no ens deixa fer.
    Eleccions plebiscitàries al febrer en les que si surt guanyador el SÍ amb el 50 % dels vots emesos + 1 es proclama la independència immediatament i es convoquen eleccions constituents de partits el mateix dia, per que al cap de 15 dies, amb els resultats d’aquestes es faci un govern de concentració nacional constituent.
    Un cop independents i amb govern de la república s’obren negociacions d’igual a igual amb Espanya (o sigui Castella i els seus dominisels) i amb els diversos estats de l’UE.

  28. Trobo que no és mal raonament, però… aquell votant que té un mínim sentiment independentista (escrit en un full que no sigui dins dels 10 primers) i d’esquerres, segurament votarà PSC, o com el cas que dius de l’avortament, en llistes separades votarà PP. Dos vots perduts.
    En unes eleccions on es tracti de blanc o negre, independència o no, el sentiment que guiarà el vot serà aquell que quadri amb el/l programa/es presentat/s. Vull dir que si a una persona contrària a l’avortament però pro independentista li demanes només sobre la independència, votarà independència, perquè la seva opinió sobre l’avortament en la qüestió independentista pesarà tant com la seva preferència sobre la truita de patates (amb o sense ceba?). O sigui, res.
    He estat present a les tres últimes diades. Sóc d’esquerres. Sóc autònom. Allà hi havia gent de dretes, empresaris, gent que treballa per compte d’altri… tots barrejats. Tots junts.
    Aquest moviment és unitari, socialment unitari. Els polítics, per tant, han de mostrar-se units. Fem un país independent tots plegats i després elegim si volem que el governi CiU, ERC, o el mateix PP.

  29. Jo sintonitzo amb na Laura (4 desembre, 6:58 a.m).

    Perquè algú que té la independència com a prioritat de 2on o 3er full ha de votar partits independentista si la convocatòria electoral es convoca en un marc amb condicions convencionals, o sigui amb un paper determinant de les sigles de partits ? Si es va a unes eleccions amb llistes de partit, en les quals s’acaba votant per moltes coses i no només per una, per què haurien de votar diferent aquells independentistes que no veuen la independencia com una prioritat principal?

    Per últim, jo sóc dels que voldria 2 llistes, una “d’ordre” i una altra d'”esquerra alternativa “. Veig que en aquestes dues llistes hi cabria tothom. De totes jo no vull fer sang d’aquest tema i acceptaré el que hi hagi mentre hi hagi.

  30. que passa? Ara som tots del PSC, aquest partit que no es definia per no perdre vots, algu creu que una gent que no son capaços per unir-se en una llista ho seran per fer un govern? Esta vist que sense la independencia no es pot fer politica de cap mena. despres de les eleccions sera molt dur, ens cal una força que tingui el suport de la gent. Estem en un moment d’excepció, de guerra contra un estat que ens fara la V de venjança, a la via catalana i a la V no m’importava la gent que tenia al costat, tenia un objectiu i anavem junts. I la CUP son tant macos i guapos que no poden ajuntar-se amb ningu per que els altres son impurs, no es aixó tambè intransigencia i egoisme? . Tant rucs pensem que son els votants?No se si convenceran als indecisos, pero amb aquesta tonteria de les llistes separades conseguiran fer caure als convençuts ja que es demostrara la gran incapacitat dels que ho haurien de liderar. I sobretot faran perdre la ilusió, motor d’aquest procés.

  31. Simplifiquem i pensem: algú dubta que ERC és un partit independentista? algú dubta que les CUP són un partit independentista? jo diria que no; algú dubta que convergència és un partit independentista? jo penso que molta gent; i tot seguit la pregunta del milió, el senyor Mas és un independentista de debò o un barretinaire titella al servei dels poders fàctics hispano-catalans i que ens cardarà com el seu mestre, el senyor (senyor és un dir) Jordi “ara no toca” Pujol?
    D’Unió no en parlo perquè aquests estan més a la dreta que l’ala fatxa del PP; això no sé si ho pensa gaire gent, però jo n’estic segur.

    Apa, visca la república catalana lliure (de barruts).

  32. És una de les millors anàlisi que he pogut llegir o sentir aquests dies. Ja n’estic una mica fart dels que confonen l’objectiu amb l’eina. El “dret a decidir” o la “consulta” eren l’objectiu o eren una eina? La llista unitària és l’objectiu o ho és la independència? Hi ha gent que no sembla tenir-ho clar. Jo personalment crec que a aquestes alçades és millor la proposta de Junqueras. La de Mas em sona a ensarronada, una vegada més. El que importa no és tenir una candidatura única que guanyi per majoria. El que importa realment és tenir una majoria de diputats independentistes que proclamin la independència.

  33. Hosti, Titot, i què se n’ha fet la millor cançó que vau fer amb els Brams, “Guanyarem”? Que ens n’hem oblidat? Allà ho deia molt clar:

    Deixem-nos de ser
    partidaris d´una o altra cosa,
    això només ens fa
    ser elements decoratius.
    […]
    Cosim tots els estandards
    i fem-ne un de sol,
    tan ferm i colossal
    que s´hagi de dur entre tots,
    passem full i capítol de la història
    plantant-lo al cim de la victòria.

    De més jovenet m’havia fet somiar molt aquesta cançó, pensava que arribaria el dia que podríem anar tots units cap a la independència. I ara que sembla que ha arribat el moment, jo només veig excuses de l’esquerra independentista de tota la vida… i això a mi (i a moltíssims) ens fa molt de mal al cor.

    Mai no he estat simpatitzant de cap partit, però sempre he votat al partit que més m’ha semblat que lluitaria per la independència. Però també sóc d’esquerres, sóc fill de classe treballadora i mai votaria la dreta. Però una llista unitària no és la dreta, és una altra cosa, collons! o és que no seríem prou bons per vendre-ho? no seríem prou bons per explicar a l’esquerra que ara és el moment d’abandonar, per un any (i mig), tota la resta i centrar-nos en la independència?? No oblidem que donar l’esquena a la llista unitària és donar l’esquerra a l’ANC, no només al Mas.

    Estic molt decebut. I com jo, un jove de comarques d’esquerres i independentista, n’hi ha molts.
    Si no som capaços de fer un pas endavant i trencar amb la història ara, ja no ho farem mai.

    En fi… només espero que això acabi a bon port, però cada dia veig més clar que ens fotrem una patacada descomunal per les baralles entre independentistes i a Madrid es fotran un tip de riure (dels bons).

    PS: no dic que no tinguis raó, l’argument és inapel·lable. Però penso que s’ha d’intentar. Amb un discurs atractiu, podem abraçar totes les ideologies. Al cap i a la fi, independència no és revolució? no és justícia social? Només cal que sapiguem vendre-la.

  34. O sigui, que quan ens manifestem 2 milions de persones a la Via , a la V, etc, en aquell moment aparquem el 3er lloc, el 7è lloc, etc i ho posem tot al primer lloc? Vols dir? Els que tenen la independència per sota del 1er lloc ja no votaran pel si.

  35. Discrepo, i m’agradaria raonar per què:

    1. Ens agradi més o menys, la cara del procés al món és Mas. Si la llista més votada no és la seva o la que ell defensa, li posarem molt fácil als contraris i als escèptics la interpretació de que el procés no tira endavant.
    2. Mentre l’assignació de parlamentaris es faci d’acord amb la llei d’Hondt, no hi ha dubte que 4 vots sumen més que 2 vots + 2 vots.
    3. No crec que hi hagi gaire gent en aquest sector social que descrius. Gaire gent que voti en unes eleccions al Parlament, vull dir. I aquests ja tenen el PSC o Iniciativa, que al final, faran el de sempre, és a dir: embolicar la troca per acabar fent el merda. O sigui que val més tenir-los fora i que no sabotegin.
    4. No entenc el plantejament de “voteu-nos per separat que després farem un govern d’unitat nacional”.
    5. La llista única és una ocasió fantàstica per treure definitivament de circul·lació Duran.
    6. A totes les manis de la Diada la gent hi ha anat sense preguntar si representava a uns o altres. La independència és el cavall guanyador, i la gent s’hi apunta perquè té un atractiu brutal.
    7. Els partits actuals arrosseguen massa herències del règim del 78. És hora de fer les coses d’una altra manera.

  36. Les 3 llistes han de portar nom identificatiu d’IDEOLOGIA homologable a Europa. Una candidatura de “Liberals i Demòcrata-cristians pel SÍ a la independència”, “Socialdemòcrates pel SÍ a la independència”, “Esquerra Alternativa pel SÍ a la Independència”. Cada llista amb suport extern de partits i associacions.
    En aquest contexte, el debat polític se “centra” en els 3 espais independentistes, i s’ignora a l’unionisme. De què parlarien PP-PSOE-C’s si han d’atacar a Liberals,Socialdemòcrates,Alternatius..? I com quedaria Podemos-ICV? Farien discurs social igual que “Socialdemòcrates o Esquerra Alternativa pel Sí a la independència però ells amb el No??
    Els avantatges serien molts, perquè la independència ja seria la base mental i ens dedicaríem a parlar d’allò que “interessa” sense discurs dirigit a unionisme.
    Mas pot fer una gran llista guanyadora amb independents i professionals liberals i social-cristians, que n’hi ha i de molt competents.
    Junqueras podria fer una llista a molt poca distància de Mas amb independents i sectors del socialisme sobiranista. I mentrestant, a l’espai alternatiu hi ha un munt de noms excel.lents (Antonio Baños jo l’encabiria aquí :))
    En fi: siguem intel.ligents, perquè hi haurà d’haver SÍ o SÍ un Govern amb majoria absoluta parlamentària. I aquí és on les CUP, semblaria tirar-se enrera…

  37. El perquè de la llista de país

    Entenc el teu argument però no el puc compartir. Crec que cal fer unes eleccions plebiscitàries on es presenti una llista de país que porti com a únic punt del programa una DUI; creació de les estructures d’estat; negociació pel reconeixement de la independència amb l’Estat Espanyol, estats de la Unió Europea i comunitat internacional; redacció de la Constitució Catalana que haurà de ser ratifacada en referèndum, referèndum que alhora servirà per ratificar la independència; i eleccions condtituents per triar el color polític del nou govern de l’Estat Català.

    No crec en llistes separades perquè considero aquestes eleccions com a plebiscitàries i no constituents. És a dir, entenc que són el referèndum que no ens han permès fer. I en un referèndum oficial sobre la independència, les possibles respostes són Sí o No, i no un No, un Sí de centre-dreta, un Sí de centre-esquerra, un Sí d’esquerra anticapitalista, etc. En unes eleccions constituents per definir la configuració política del nou estat, les següents, si que caldrà tornar a les llistes separades evidentment.

    Una llista de país permet a més que la comunitat internacional només en pugui fer una lectura clara sobre allò que hem votat els catalans a les urnes. D’altra forma, estarem donant arguments a uns estats que no volen canvis per no reconèixer-nos, arguments com que els catalans hem votat contra les retallades, contra les privatitzacions, a favor d’aquestes polítiques o a favor d’aquelles altres i donarem peu a que s’excusin dient que el mandat no és clar que sigui per fer la independència.

    A més, la llista de país permet superar el sistema partidista tradicional per un d’excepcional en un moment excepcional, amb la participació a les llistes de representants de la societat civil experts en tots els àmbits. Això permet control popular, que el procés també estigui vigilat i controlat des de dins de la mateixa candidatura perquè els polítics professionals no ens portin cap a una estafa, i també permet que sigui més fàcil de vigilar i controlar des de fora, des del carrer. És més fàcil tenir controlat i posar tots els focus d’atenció sobre un sol actor polític que sobre diversos.

    Dir també que hi ha un factor de regeneració política i democràtica en el fet que suposa tenir cares noves vingudes de lasocietat així com en el fet que sigui un acte de servei al país i els candidats ja no es tornin a presentar a les següents eleccions. També crec que caldran unes primàries obertes per triar el cap de llista, com va dir Mas, ell pot ser el primer o l’últim. No crec que sigui el partit del president que diuen alguns.

    Vaig acabant. Només necessitem 68 diputats, els faríem. També es podria estudiar una llista independentista transversal (CDC+ERC+SI+RCAT+MES+ANC+Òmnium+AMI) i una d’anticapitalista independentista (CUP+PC+Arran+Endavant+Lluita Internacionalista…). La transversal seria amb un únic punt i amb vocació de treure majoria absoluta representant la centralitat política del país i no deixant dubtes a la comunitat internacional sobre què hem votat. L’anticapitalista seria un reforç que a més qüestionaria l’statu quo, seria per fer la independència per canviar-ho tot.

    Finalment dir que al cap i a la fi es tracta d’un servei al país d’una durada màxima de 18 mesos. No entenc que no siguem capaços de fer-ho havent arribat ja fins on som.

  38. Visc en un pais, on moltes de les coses es fan per consens, per exemple el govern federal sempre te la mateixa constitució 2 socialistes, dos de centre, 1 de dretes, i 2 d’encara mes a la dreta.
    El problema que veig amb la teva anàlisi es que ho fas amb l’optica de partit.
    Si els partits haguesson governat com cal, sense corrupció, amb un parlament que legislés lleis justes, no estariem en l’éstat en que ens trobem.
    Per això penso que s’ha de fugir dels partits i s’ha de fer la llista unitària amb la societat civil.
    CiU mai ha estat del meu agrat, és més és el mateix que el PP, una mia més democràtic s’ha de reconèixer, però no deixa de ssrr la dreta liberal.
    La proposta del Molt Honorable es agossarada i surt de l’optica de partit i jo estic convençut que ara és el que necessita Catalunya.

  39. Molt i molt ben explicat: és ben bé això.
    Creure que hi ha una majoria de gent al país que té la Muriel Casals, en Cardús, en Mikimoto i en Sala Martín com a “semiDéus” pel fet de defensar la Independència (aquesta és la lògica d’en Mas en demanar una “llista de país”), és tenir una idea de país, i de Independència, força estreta.
    Som molts els que triaríem un científic indepe d’un altre perfil -En JoanDomènech Ros, per dir alguna cosa-, un altre sociòleg -en Manel Delgado?-, un altre perfil de periodista menys neo-con -com en David Fernàndez, que és periodista!-, i sobretot, un altre economista -què tal l’Arcadi Oliveres? M’atreviria a dir que aquests quatre no tenen la Independència com a primera a la llista del primer full que esmentes, però són, en canvi, excel·lents exponents d’una possible segona -o tercera- llista.
    No veure-ho és veure-hi molt poc!

    1. Em fa gràcia l’argument “som molts que faríem” això o allò… aquesta manera d’extrapolar a l’univers els nosters propis desitjos.
      Doncs jo no hi dec veure-hi gens, segons tu, perquè alguns dels noms dels personatges que has mencionat faran que jo no voti la seva llista.

  40. Bon raonament el teu, que fins ara no l’havia tingut en compte. Amb tot no m’acaba de tancar. ! Son tantes i tan diverses les motivacions que fà que l’impuls a l’hora de votar la gent sigui imprevisible. Confio en que finalmet CDC, ERC i les CUP es posaran d’acord i escolliran el millor cami per anar cap al nostre tan anyorat i just desti d’independencia.
    Una abraçada des de Buenos Aires i………. Visca Catalunya, Lliure i sobirana !

  41. Ningú en el món, cap ens internacional o Estat validaran unes eleccions amb llistes ideològiques com a un referendum de independència.
    Per tal de validar un projecte soci-organitzatiu nou, en el món occidental, hi ha uns criteris normatius, de procediment, ampliament acceptars i vompartits, per exemple el “vel d’ignorància” (John Rawls)…
    Us recomano que llegiu “El bunyol … …” (Diari Gran del Sobiranisme)

  42. Per mi el problema no son les 3, 4 ó cinc llistes. El que es vol, és convertir les eleccions en un referèndum de sí o no a la independència. En cas afirmatiu, el primer és mirar de crear un estat on hi capiguem tos, de dretes, d’esquerres, de centre, cansats de dretes i esquerres, treballadors, empresaris, religiosos… Si no ens podem posar d’acord en el més elemental, ja podem plegar…
    És clar que hi ha molts matisos, que cal respectar i preservar, però l’esforç per buscar els punts més elementals que incloguin tothom val la pena.
    Si això està clar i s’articula per endavant, que es faci com es vulgui, amb una o cinc llistes. Personalment no voldria veure vencedors ni vençuts en un referèndum entre els qui necessàriament hauran de pilotar el vaixell fins a port. M’esgarrifo només de pensar que es pugui fer una lectura com si es tractés d’una cursa a veure qui té més recolzament.

  43. i els vots de la CUP a Lleida, Tarragona i Girona, on aniran?

    la llista única, és sens dubte la millor opció!! i que no tingui com a prioritat la independència, que voti als altres, cap problema, si fem unes eleccions les hem de fer amb dos blocs, el si i el no, de res servirà que casdacú es presenti per lliure… pq ja ho vam votar fa any i mig aixó …

  44. L’explicació que fas a favor de les tres llistes estan ben argumentades i és molt legítima. Però no s’ha d’obviar que el teu punt de vista és d’algú que milita en un partit polític, i per tant condiciona l’anàlisi.

    El problema dels militants és que molt sovint obliden que la majoria de gent no milita ni ha militat mai en cap, com és ara el meu cas. Els que no ens identifiquem en cap sigla no tenim cap problema de votar a un altre partit en noves eleccions, segons les circumstàncies del moment. Els que som d’aquest grup, som els que fem possibles els canvis de govern, fem caure partits i n’aixequem de nous. Per exemple, no oblidis els 10 diputats que va treure ERC a les eleccions del 2010, com a càstig d’haver-nos endossat dos tripartits.
    En general no ens agrada l’actitud partidista i a vegades en desconfiem. Per això m’ha agradat la proposta d’en Mas perquè deixa de banda el protagonisme del partit i el cedeix a la societat.

    Quan hi ha un estat hostil que no permet fer un referèndum legal i amb garanties, s’han de trobar opcions que s’assemblin al màxim al referèndum que se’ns nega, amb la finalitat que la comunitat internacional ho reconegui, això és bàsic. I el que va proposar en Mas és el que més s’hi assembla i de moment en Mas ha anat complint, el 9N s’ha fet amb molt d’èxit malgrat tot.
    De totes maneres penso que es pot fer una llista unitària i la CUP que vagi per separat. Ja que sempre hi ha gent que mai votarà una llista unitària i també perquè el seu vot no vagi a Podemos.

    Jo el que tinc molt clar és que no vull sacrificar la independència pels partits polítics.

  45. Tens raó. Però hi ha 3 problemes en el que dius.

    1. El moment era d’una gran trascendència. Si algú es planteja de votar la indendència com a 7ena prioritat i fa falta el seu vot és que no estem encara preparats. Això ho veurà així el President i tirarà endarrera.

    2. Si veïem prioritats és que no hem entès que això és un plebiscit de Si o No a la independència i no unes eleccions al Parlament. Això ho veurà així el President i tirarà endarrera.

    3. Perdem així l’oportunitat de l’alliberament nacional perquè l’alliberament de la justícia social ens en privarà.

    Quina llàstima i quina gran contradicció podent fent-ne primer una per després anar a per l’altre. Ara ens quedarem sense l’una ni l’altre. (Ja heu vist el President amb el rei avui).

    El procés ha acabat.

  46. Es parla de llista única sí o no, però, algú ha dit quin seria el programa d’aquesta hipotètica llista única? jo no n’he sentit a ningú dir res de res, perquè, depèn del que digués el programa dels partits adherits a una hipotètica llista única seria del tot convenient que hi hagués llista única.

    Em sembla absurd i patètic parlar de llista única sí o no si no sabem quin és el programa d’acció.

    En principi, davant la idea de llista única i que en el programa s’expliciti sense embuts que de guanyar per majoria absoluta, en les properes eleccions, es decretarà la república i en un termini no superior als 3 mesos, crec que és el que ens cal i seria la veritable i definitiva consulta i a més a més la de la creació de la república.

    Si hi han llistes separades, que hi posarà cada partit en el seu programa? quines seran les seves prioritats?

    Imaginem que en llistes separades el partits pro-independència tots i posen, explícitament en els seus programes, que decretaran la república si tenen majoria absoluta (en dubto molt que ho posin) depèn de quins foren els resultats electorals podrien abocar-nos a discussions interminables, estèrils i que ens portarien al no res.

    Com que es de preveure que ni tan sols ERC sigui capaç de comprometre’s en el seu programa en fixar un termini de proclamació de la república si obtingués una majoria absoluta, imagineu que pot passar en llistes separades, amb vés a saber quin programa portaria cada partit.

    El prioritari, al meu entendre, es definir i fixar un calendari de proclamació de la república, dir-ho ja, que el món ho sàpiga, això crearà una expectació màxima a nivell mundial i així, en les properes eleccions, si un partit o coalició de partits (llista única) obté una majoria absoluta, que tothom sapiguem a que atendre’ns i deixar-nos d’ambigüitats.

    En aquest sentit, si les coses es fessin així, una llista única seria del tot necessària i imprescindible.

  47. El president Mas parla de fer una llista única, en comptes de parlar-ne com és que no exposa en públic el programa d’acció que segons ell o CDC creu que hauria de ser.

    Explicar que si s’obté majoria absoluta en les properes eleccions amb llista única o no un programa ben definit d’acció.

    Per exemple:

    _ Explicar per activa i per pensiva quins són els ingressos en impostos que es generen a Catalunya i com es repartiran.

    _ Un calendari de quan es crearà la hisenda pública catalana per a gestionar el nostres impostos.

    _ A partir de quin moment es deixaran de pagar impostos a l’estat espanyol.

    _ Explicar com serà la sanitat pública, el sistema de pensions, la educació, que passarà amb els funcionaris…etc. etc. etc.

    En definitiva explicar en tots els aspectes possibles com serà la societat catalana en la seva independència, en la seva república. He escoltat molts comentaris on la gent es queixa de no saber res de com seria aquesta república catalana en tots els aspectes administratius.

    Si el president Mas ens explica i defineix com seria la república catalana i o fa d’una manera lògica i engrescadora, es possible que tots els partits que ara recelen de la llista única deixin de fer-ho, si adhereixin i la societat civil també o reclami.

    Perquè, per part del president Mas o CDC, parlar d’independència d’una manera ambigua i no parlar de com seria el nostre estat, si república o què, i com estaria organitzat, em sembla totalment absurd, fer volar coloms i molt decebedor, crec, per tota la societat catalana.

  48. És molt trist constatar, una vegada i altra, que n’hi ha que no enteneu el moment excepcional que vivim. Si de debò volem assolir l’ independència no s’ho valen floritures de so la volem més cap aquí o cap allà, més verda o més roja o més blava. Com deia en Prat de la Riba “Catalunya, abans de ser de dretes o d’esquerres, ha de ser.” Aquest voler posar cotes i mides per a que pugui ser l’únic que fa és que no acabi sent, que no acabi esdevenint. Poseu seny. El més lamentable de tot plegat és que busqueu alternatives a la llista única tant sols perquè és una proposta d’en Mas, per més President que sigui de tots, votat democràticament (recordeu-ho be). Si la proposta de la llista única hagués estat plantejada públicament per l’ANC i l’Omnium ara tothom, sense gaires excepcions, hi estaria d’acord. Us fa nosa, us sentiu incòmodes per que la llista única ha estat proposada per en Mas “el Convergent”. Demostreu ser molt infantils. Addictes al “tu més” i al “jo sóc més guapo que tu perquè la meva samarreta és més original”. Us passa per alt que amb la vostra actitud li feu la feina bruta a la gent que menys te i se’n riu de Catalunya.
    Si sus plau. Pareu-vos a pensar en clau de país i no en el que diran els altres. Primer és Catalunya, primer és l’ independència i després les batusses de qui la diu més grossa.

  49. Perquè prefereixo almenys una llista única sense partit?

    Perquè algunes persones em van dir que a la votació del 9N era la primera vegada que anaven a votar, no havien votat mai abans perquè no ja no creuen ni es refien dels els partits.
    Aquest col·lectiu serà més fàcil que voti una llista única sense partit, que no pas que voti un partit concret.
    Tanmateix, segueixo pensant que la CUP no ha d’estar a la llista única, per la mateixa raó que si hi ha gent que mai votarà una llista única sense partit.

    Un altre motiu és que si aquestes votacions es fan com sempre, hi haurà un enfrontament directe entre ERC i CIU durant la campanya electoral. I això no seria gens bo pel procés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!