El perquè de tres llistes

Periòdicament, hi ha gent que se sorprèn que les enquestes suggereixin que hi ha entre un sis i un nou per cent de votants del PP que estan a favor de la independència. És evident que si això entrés dins el marge d’error, aquesta dada no es mantindria més o menys estable. A priori ens costa entendre la lògica d’aquesta actitud. Ens costa perquè no tenim en compte una condició determinant: per molt que, dintre la nostra lògica, la creació d’un nou estat permeti el replantejament de tot plegat i això sigui font de solució de tots els problemes, no tothom endreça la lògica de la mateixa manera que nosaltres. I aleshores aquesta raresa passa a ser versemblant.

Tots tenim un seguit d’objectius individuals i col·lectius, tots. I totes. Poden ser banals o transcendentals, poden ser meditats o irreflexius; de base científica o com a conseqüència d’inèrcies de l’entorn; poden ser dos o cent; però tots en tenim. Per fer-ho de manera gràfica ens podem imaginar escrivint-los cadascun en un full en blanc. Els posem damunt la taula i els ordenem per prioritats. A molts de nosaltres el paper de dalt de tot diu “independència”. I després hi pot haver “socialisme”, “Països catalans” (alguns tenim aquests tres objectius escrits en el primer full), la defensa de la natura, la solidaritat amb els febles, la desaparició del racisme, l’eradicació del maltracte animal, el Barça, l’escoltisme, els castells, el heavy metal. Sumeu-hi els que vulgueu i endreceu-los com cregueu. Sigui com sigui, la majoria de gent del nostre entorn té, a dalt de tot el que diu “independència”. I més enllà de la gent que coneixem, hi ha centenars de milers de persones que també l’hi tenen.

Quan fan una enquesta i pregunten si s’està a favor de la independència, tota la gent que té un full que posa “independència” damunt la taula respon afirmativament. I no només responem els que ho tenim a dalt de tot com a prioritat absoluta, sinó també els que ho tenen en el lloc 3r, 17è o 61è.

Es pot donar el cas que hi hagi una persona que estigui en contra de l’avortament i que aquest tema el preocupi molt, que això figuri a dalt de tot del seu plec, però que també, estigui a favor de la independència, però en 7è lloc. Aquesta persona que a l’enquesta sumarà amb els que estem a favor de la independència però, en canvi, haurà arribat a la conclusió que per intentat abolir l’avortament (que és el seu full nº1) ha de votar el PP perquè és l’únic partit que veu capaç de fer-ho. Això pot explicar aquest petit percentatge de votants del PP que es declaren favorables a la independència.

Anem al gra. Dic això perquè el cop d’efecte èpic que pot suposar el fet de formar una llista única independentista (que el pot tenir) pot fer molt fort i cohesionat el grup de gent que té la “independència” en el full de dalt de tot però també crea un problema: farà molt difícil sumar-hi la gent que té la independència més enrere del 3r full, aquells pels quals ni és una prioritat, ni és una urgència i fins i tot no tenien clar si escriure-ho o no. La possibilitat de definir la independència, d’acompanyar-la d’altres valors (sincerament, no com a estratègia de marketing), en canvi, si que fa possible que moltes persones que a les enquestes sumen amb els independentistes, a les eleccions exerceixin com a tals, activament, a favor d’alguna de les llistes independentistes que es presentin.

L’error seria pensar que tothom actua amb la nostra lògica. El sistema de llistes separades amb un objectiu comú definit i calendaritzat permet sumar tota aquella gent que comparteix amb nosaltres l’objectiu de la independència, encara que ho tinguin escrit al darrer full.

Permeteu que afegeixi una darrera cosa: hem vist que molta gent, molta, de la que a les enquestes respon que és independentista, ho és d’una manera tan passiva que només ho manifesta si li ho venen a preguntar; ho és d’una manera tan passiva que ni tant sols participa en el 9N. Ho és de manera tan passiva que no se sent cridada per una llista unitària. Però aquesta persona, que potser sí que va a votar a les autonòmiques, triar per triar, ho farà per un partit que tingui aquell seu —mínim, discret, gairebé imperceptible— independentisme en el programa.

Els convençuts som molts però aquests que dibuixava ara al final que també són moltíssims votaran a favor de la independència potser només si ho fan de rebot, en virtut d’un programa que reculli aquells valors que tenen com a prioritaris, en els primers fulls. I això s’aconsegueix amb tres llistes, cadascuna definint no només la independència sinó també de quina independència es parla.

És la meva humil i inexperta opinió.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *