559. E en Garcia Ortis, el Maestre e lur companya, ab companya de peons anaren tro a Luxen: e per rao del correr que hauien feyt, e per la gran calor que aquel dia hauia feyta, foren tots esmagats, e per la set e per lo lasset quels cauallers, els cauals hauien. E tantost con foren en lo terme de Luxen hagren uista dels janets qui eren de •CCCC• tro en •D• cauallers, e pus de •III• milia homens de peu, e combateren se ab aquels moros, en axi quey mori Garcia Ortis de Sagra, e son fiyl den Dentença, e daltres molts a cauall e a peu: el Maestre del Temple ab alguns frares foren catius, los quals per alguns dies aenant con los tinguessen preses en lo castell de Biar sen fugiren ab •I• almocaten moro quils guardaua.
Com que s'ha de fer de tot, ahir vaig anar a l'Ateneu Popular de Vallcarca a un concert.
Quan vaig entrar em vaig sentir una mica estrany: tothom amb estètica mètal, peluts, de negre de cap a peus, i jo allà tot cappelat i amb suadora de la Banda Bassotti. Era rotllo Tarzan al País dels Barrufets. Vaig decidir trencar una norma del meu decàleg que és no beure cervesa un cop s'ha post el sol per poder compartir alguna cosa amb la resta d'ànimes del local.
De fet no tenia ni idea de qui tocava i cap dels grups em sonava de res. Vaig assabentar-me del concert i vaig sentir la inspiració d'anar-hi. I no me'n penedeixo gens.
Vaig escoltar els Sublime Cadaveric Decomposition, uns francesos que practiquen grincore, diuen. Jo parlaria de Punk-Mètal Traqueotomifònic. En qualsevol cas per sort per mi i pel meu atzar vaig compartir alguna cosa més que el tipus de beguda amb els compañeros del metal. Sublime Cadavèric Decomposition se'm va convertir en una autèntica invitació als profans.
Bé, sis hores d'això diguem que no les resistiria però el concert i l'energia que desprenien i que encomanaven em va agradar molt.
En penjo un vídeo aquí dins. (Si no n'esteu molt segurs/es, deixeu-ho córrer)
El dia 30 a la tarda vaig anar a la manifestació que cada any organitza (des de'n fa vint) la Comissió 31 de Desembre. Altres anys havia estat per aquestes dates a Mallorca però mai no hi havia pogut assistir, ja que coincidia amb les proves de so del concert posterior que havia fet amb Mesclat i Brams.
El dia 29 de desembre es van celebrar a Ciutat de Mallorca les primeres 12 hores de glosa, una marató del cant improvisat amb participants d'arreu dels Països Catalans.
La jornada va començar a Can Alcover amb un dinar on hi participaren un centenar de persones que no van ni poder acabar d'esperar les postres per posar-se a cantar i a fotre-se-les els uns als altres.
Tomeu Ferrer va morir el 30 de setembre, el mateix dia que Toni Roig. Ens coneixiem lleument fins l'any passat que vaig anar a fer un dinar amb ell i altres reputats combatents de la comarca de Llevant. La feina d'en Tomeu era d'aquella que és nota sobretot quan la deixen de fer. Afortunadament gràcies a feina com la que feia en Tomeu, moltes persones s'han incorporat a la lluita i en seran relleu. El dissabte 29 de desembre vaig ser a l'homenatge que li van retre els seus amics i veïns atapeïnt el Teatre de Manacor. Vaig cantar una de les seves cançons preferides, "Si el rei vol corona", i li vaig improvisar un plany:
Ahir vaig ser a Vilatenim (Alt Empordà). La gent d'allà muntaven un sopar de suport als encausats per l'Audiencia Nacional pel tema de la crema de fotografies del Borbó. Un exitàs: vora 200 persones! Hi va actuar en Jaume Arnella (mític sempre) i en acabat hi va haver una sessió de cançó improvisada. La cançó improvisada té això, que és pura poesia popular. En el cas d'ahir eren simples quartetes ja que només vam fer garrotins i nyacres. Com sempre n'hi ha de bones i d'altres que no tant. I de tant en tant, algú improvisa una quarteta que mereix el reconeixement unànime. La quarteta que va merèixer l'Englantina d'Or d'aquests Jocs Florals Cantats i Solidaris de Vilatenim fou aquesta
Diumenge passat -no ahir, l'altre- vam anar a tocar a Frankfurt. L'assumpte no tenia res a veure amb la recent Fira del Llibre. Si de cas molt de passada.
M'agrada, ho reconec. M'agrada voltar. M'agrada fer-ho compulsivament. Parlar amb la gent que conec i amb la que no conec. M'agrada tornar als pobles i ciutats o ja havia estat. A alguns llocs l'atzar m'hi duu un cop al mes, a d'altres estic cinc anys a tornar-hi. Però sempre guardo una penyora a la memòria per recuperar el fil de les coses quan hi torno. I això és el que m'agrada, retrobar aquestes complicitats. Se'm presenta un cap de setmana fantàstic per aquesta malaltia meva que coincideix (totes les putes estan de llet) amb la meva feina. Un cap de setmana que comença dimecres i acabarà dilluns. (més)
Sempre hi ha la
dignitat que és nostre tresor
més gran i que mai no ens la
prendran per molta repressió
d’estat. Permeteu-me, un
instant, reclamar la
llibertat dels de l’Escamot
Dixan.
El dissabte vam ser a Les Borges Blanques. Hi havia actuació d'Aramateix a l'Slàvia. Era el primer concert del Circuït Previ, una petita gira de sales previa a la gira d'enguany que començarà a l'abril.
El divendres, en tant que xofer de Josep Maria
Cantimplora, vaig acompanyar-lo a Berga. L’astre rupitenc actuava a la sala La General, juntament amb els
berguedans Skàndol Públic, en un concert de suport a la CUP de Berga.
Us vull dir una cosa honesta perquè us miro i sou molt grans sou millors que éreu abans: ho celebro i en faig festa. Vull saludar-vos germans, als de Reus i als de la resta dels Països Catalans.
Acabo d’arribar
d’Espolla, de la 5a Trobada de Cançó Improvisada i no només m’ho he passat molt
bé sinó que a més tinc la sensació d’haver estat a un dels llocs més
interessants, culturalment parlant.
559. E en Garcia Ortis, el Maestre e lur companya, ab companya de peons anaren tro a Luxen: e per rao del correr que hauien feyt, e per la gran calor que aquel dia hauia feyta, foren tots esmagats, e per la set e per lo lasset quels cauallers, els cauals hauien. E tantost con foren en lo terme de Luxen hagren uista dels janets qui eren de •CCCC• tro en •D• cauallers, e pus de •III• milia homens de peu, e combateren se ab aquels moros, en axi quey mori Garcia Ortis de Sagra, e son fiyl den Dentença, e daltres molts a cauall e a peu: el Maestre del Temple ab alguns frares foren catius, los quals per alguns dies aenant con los tinguessen preses en lo castell de Biar sen fugiren ab •I• almocaten moro quils guardaua.
El dia 30 a la tarda vaig anar a la manifestació que cada any organitza (des de'n fa vint) la Comissió 31 de Desembre. Altres anys havia estat per aquestes dates a Mallorca però mai no hi havia pogut assistir, ja que coincidia amb les proves de so del concert posterior que havia fet amb Mesclat i Brams.
Tomeu Ferrer va morir el 30 de setembre, el mateix dia que Toni Roig. Ens coneixiem lleument fins l'any passat que vaig anar a fer un dinar amb ell i altres reputats combatents de la comarca de Llevant.
Ahir vaig ser a Vilatenim (Alt Empordà). La gent d'allà muntaven un sopar de suport als encausats per l'Audiencia Nacional pel tema de la crema de fotografies del Borbó. Un exitàs: vora 200 persones!
Diumenge passat -no ahir, l'altre- vam anar a tocar a Frankfurt. L'assumpte no tenia res a veure amb la recent Fira del Llibre. Si de cas molt de passada.
El dissabte vam ser a Les Borges Blanques. Hi havia actuació d'
