Vull fer aquesta confessió pública.
La puc fer perquè tinc la certesa que ja no se'm pot jutjar per aquells fets.
|
Llibre dels feits Vull fer aquesta confessió pública. La puc fer perquè tinc la certesa que ja no se'm pot jutjar per aquells fets.  Porto tot el dia desembolicant paquets. I el que resta de dia aseguiré fent-ho.No han estat pas els reis, els paquets els havia estat fent jo mateix els darrers dies.  Tal com deia a la darrera entrada, aquest dies, el David i jo hem estat a Bòsnia per tal de fer-hi un concert i enregistrar-hi un vídeo.Tot ve arran de la cançó "L'home d'Srebrenica" que vam enregistrar fa onze anys i que vam editar en el disc "Viatge efímer a la vall dels mots".  Sense haver paït encara la megamanifestació de dissabte i esquitllant de la victòria de la selecció Espanyola de diumenge, vam prendre l'aviócap a Dubrovnik i d'allà l'autobús cap a Sarajevo. Viatjo per primera vegada a l'Alguer.En temporada baixa, com manen els cànons del bon turista. La gràcia si més no per a mi, de visitar llocs històrics és precisament prendre consciència de la dimensió històrica i fins i tot per uns moments poder fer el viatge en el temps a partir de les sensacions. Ha de ser difícil, a la Vall dels Reis, viatjar a l'imperi dels faraons amb dos-mil anglesos a l'entorn, amb calça curta, càmera i gorra.  Me'n vaig una setmana fora. Fora del país i fora d'aquest segle.Però no pas de vacances. Al contrari, desconnectaré de tot per poder-me concentrar en una cosa que estic preparant.  "Patumaires pobres, en aquest moment fan entrada al balcó les regidores de l'ajuntament dels pobres: les senyores de la neteja (ovació). Seguidament, farà entrada el Bisbe de Cardona, el volíem portar de Solsona però no hi havia pressupost per agafar-ne un de tant lluny, entra en Pere Àngel barreja en mà (ovació) i finalment entrarà al balcó el Porrer, en aquest cas exPorrer perquè gràciesadéu ha deixat els vicis menors, entre en Ricard Barraca barreja en mà (ovació). I en aquests moments tinc l'honor de col·locar a mode de bandera, l'escombra que representa els pobres. Que comenci la Patum dels pobres!!"  A les 12 del migdia a la plaça, sonen les campanades i arrenca el Tabal. "Ja hi tornem a ser", sento dir. Insistint en el ritual fem els mateixos comentaris moviments i gestos que l'any passat. L'improvització ens duu a la rutina: bon senyal: la Patum és eterna en nosaltres!  Ens hem anat veient, evidentment, ara amb un ara amb l'altre, però tots plegats no ens trobàvem des de la nit del 7 de maig de 2005, quan vam fer a Berga el concert Sempremés, el darrer del grup.L'Albert Vila, el Jordi Castilla, el Sergi Beringues, el Guillem Vernis, el Xef, el David Rosell: els meus amics, amb els quals vaig viure tots aquells moments que romanen al lloc d'honor del museu de la memòria. Quin goig tenir-los d'amics i quin goig fer el que vam fer. [i m'he endut la càmera per fer una foto del moment però amb l'emoció me n'he oblidat, o sigui que poso aquesta, del 7 de maig de 2005]  Dissabte vaig anar a un dels concerts més curiosos que he assistit mai.El veterà grup banyolí Kitsch va realitzar una actuació a l'escala d'un bloc de pisos habitat.  A Ferreries no hi havia estat mai. Hi vaig anar acompanyant en Josep maria Cantimplora. Sí, ja ho sé, jo li faig de xofer i, per anar a Ferreries, des de Rupit, bona part del camí és per aire o per mar. Però l'home s'ha avesat a que l'acompanyi als llocs. Diu que no sap anar sense mi.I jo celebro molt d'haver-hi anat.  He quedat ben parat. Feiem el guiri amb en Jordi Comasòlivas, baixant de l'Acròpolis i se'ns acosta un paio i em diu Titot? Titot! You play tomorrow in Mikes! Han sigut 24 hores molt intenses.Venia d'acompanyar Josep Maria Cantimplora que havia actuat en un casament a Sant Martí Sarroca, feia tard per arribar a les eliminatòries del concurs de nyacres i vaig trucar a l'organització demanant que em deixessin fer la intervenció per telèfon mentre hi anava arribant... (foto:Roser Ortiz)  Eren vora les vuit del vespre i pujava carrer Major amunt després d'haver anat a fer la ratafia a Cal Negre.De cop un terrabastall,  Aquest cap de setmana he fet una triatló, és a dir una prova de resistència en tres disciplines: |
Accés de l'autorEls meus enllaçosAGENDA
BLOCS AMICS
MúSICA
REFERENCIARI POLíTIC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|