El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

1 d'octubre de 2013
1 comentari

Mallorca: tres vistes i una olor

Dissabte a la tarda vaig arribar del Líban. Amb el David Rosell havíem anat a fer uns concerts als camps de refugiats palestins de Beirut. Tornant, no em vaig poder aguantar i vaig comprar un bitllet per anar a la manifestació que, contra la política lingüística del PP Balear, havien organitzat els docents de les Illes.
Allà vaig prendre tres vistes:

 

1- A la manifestació hi vaig trobar molta gent castellanoparlant. Va ser la primera vegada que a una manifestació -a Mallorca- ho notava de manera tan evident. De fet, una estona abans que comencés, per les immediacions, ens vam creuar amb una família (pare mare i dos nins) amb faccions clarament sudamericanes, vestits tots amb samarreta verda i parlant entre ells -és clar- en castellà.

2- A la manifestació no s’hi veia només molta gent, s’hi veia un poble. Va ser una sensació que ja vaig tenir l’11 de setembre de 2012 a Barcelona. Com aleshores, durant tot el trajecte, constantment, m’anava venint una conclusió al cap: aquí hi ha tot un poble.

3- Sabia que com que no tenen vergonya, el PP trauria el Santcristogròs de la majoria silenciosa. No han oblidat però ho fan veure que una setmana abans, Bauzá va voler fer una demostració de suport popular a la seva política lingüística i va convocar el poble balear a un acte d’adhesió al règim a Ses Voltes: hi van anar 270 persones. No va caldre que la Societat Balear de Matemàtiques organitzés un operatiu. Qualsevol persona pot fer el recompte en uns minuts si mira les fotos de la premsa de l’endemà. Dos-cents setanta és el suport popular que va obtenir. S’ha de dir que, a més, la pràctica totalitat d’aquestes persones eren càrrecs electes, funcionaris de ministeris i militants del PP. És a dir, gent que si no cobren de Bauzá, pretén fer-ho a curt termini. 100.000 a 270, aquest és el resultat de la mesura de forces.

La resta de coses bones no es poden explicar perquè són sensacions, que no tenen fonament raonable, que tant les puc defensar com se’m poden rebatre perquè formen part, encara, d’allò eteri. Però totes fan referència a que Mallorca, les Illes, fan olor d’alliberament.
I sé de quina olor parlo, fa temps que la sentim al Principat.

  1. “Mallorca, les Illes, fan olor d’alliberament.
    I sé de quina olor parlo, fa temps que la sentim al Principat.”

    Tant de bo tinguis raó. La nostra revolució: primer Catalunya, després les Balears i per acabar el PV. Com m’agradaria … Però no ens enganyem: hi ha molta feina a fer. I per seguir els consells d’en Guardiola, cal anar pas a pas. El primer seria la derogació del TIL, i el segon fer fora el govern corrupte i ultra que mana a les Balears. I aquí la responsabilitats de les forces progresistes és evident: la divisió castiga i molt més amb el sistema electoral de les 4 illes. I la veritat si hem de comptar amb el psoe no sé pas …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!