  |  |
|
Reflexió-teràpia  Ser modern no és altra cosa que fer el que fan els moderns: vestir i
pentinar-se com vesteixen i es pentinen els moderns, freqüentar els
locals o espectacles que freqüenten els moderns, usar les expressions
orals que solen usar els moderns, i així anar fent…(A la fotografia: l'Espinal, una noia fashion i una ma que cus, sobre cartell psicoestètic)  A la fotografia: diversos tamborinos, la senyoreta Pepis d'infermera i una mesura de quartà.Que la cobla d'onze músics, tal i com la coneixem avui, la va crear en Pep Ventura a meitats del XIX i que l'antecedent d'aquesta formació va ser la cobla de tres quartants que està constituïda per…,  Qui no corre, vola! La disculpa:Estic en la fase final d'enllestir quatre enregistraments que m'han –m'estan, encara– donant moltes alegries i alhora m'han fet patir molt –he hagut de deixar de banda coses que m'agraden, com ara llegir, escriure al bloc, petar la xerradeta, anar a Montserrat, etc–. Què és tot això tant important…? doncs, mireu: el CD de la Mirna –ja presentat a BCN i Girona, amb molt bona acollida–, el CD d'en Xavi Múrcia –entre el cantautor i el rocker– que s'està coent en alguna fàbrica de CDs, L'enregistrament d'un ballet fantasiejant sobre els balls de gitanes del Maresme –encàrreg de l'esbart Ciutat Comptal–, que m'ha fet, una vegada més, endinsar-me en melodies meravelloses. i l'enregistrament de "Lleida Carrinclona" –encàrrec de l'esbart Santa Anna d'Andorra– que m'ha permès exposar, musicalment, la curta distància que hi ha entre el ball pla i la rumba lenta –entre paios i gitanos, vaja–. La qüestió és que això m'ha impedit estar a l'agüait del bloc i dels amics que sou tant amables de passar-hi. Com diria el Belda: perdoneu les disculpes! Les tres respostes… i l'amenaça…  Fa cosa d'un any em van robar la moto… Com sabeu, aquesta primavera, el país va patir una sequera espectacular, que va fer trontollar de valent al conceller Baltasar. És per això, que aquest, va demanar auxili a la Moreneta, la qual li va concedir plujes a dojo.Nosaltres honoravem a la Reina d'eixos turons amb una bona dosi de Virolai house, però: qui és en Baltasar?…  Desemboçar: treure el boç a un animal.Boç: corretges que es posen a la boca de certs animals per evitar que puguin mossegar. El cap de setmana passat, a Montesquiu (dins del cicle folk BALLA BISAURA) la Principal de la Nit varem retrobar el públic folk. Feia temps que les nostres llogues ens portaven cap a altres àmbits de la festa. El retrobament va ser una agradable sorpresa. El contrapàs, la sardana –llarga–, el ball pla i fins la rumba i el house aborígen van ser ballats –i jugats, quan va caldre– amb molt de gust i trempera. La masurca, la sardana curta, la contradansa i el pasdoble, també –és clar– però això és menys exepcional en un ambient d'aficionats al ball folk. La presència, entre els assistents de gent de Prats de Lluçanès –poble on es balla, tradicionalment, el contrapàs–…  L'amic i cantautor Miquel Pujadó m'ha enviat aquest dibúix, amb una nota que diu: "T'envio el cartell de l'exposició".Francament, no se de quina exposició em parla, però el cartell m'encanta i, encara més, veient la signatura de l'Alfons López, un vell amic que deu fer una vintena d'anys que no veig. Amb l'Alfons López varem coincidir una època –plena transició– treballant en una impremta propietat de Miquel Sellarès, paio convergent (en aquell temps en que ser convergent encara era il·legal. Més tard -en el primer govern convergent– va ser el responsable de la creació dels Mossos d'Esquadra. Ara deu conspirar més aviat prop d'Esquerra, segurament)…  A "vore", el títol és francament excessiu. Però, és que… tot passant amb el tren –quina delicia de trens, val a dir– per Utrecht ens va agafar per fer una mica de memòria històrica. El tractat d'Utrecht –any 1713– va significar l'inici de la caiguda definitiva de l'aspiració catalana de desempellegar-se de l'estupidesa borbònica. En aquest tractat, es veu que les forces europees antiborbòniques que d'alguna manera s'havien compromés a defensar la causa catalana –això ja venia d'un altre tractat anterior, el de Gènova– van desfer el compromís –o sigui, van decidir canviar de novia– i els catalans, una vegada més, ens varem quedar amb un pam de nas, i com que, a aquells revesavis dels nostres avis el hi anava la cosa de la rauxa, van decidir fer-s'ho sols contra l'Espanya –que, ja llavors, tenia la dèria de ser "unagranilliure"– i la França –que també, però que tenia la cosa més avançada– i els catalans, a més de d'acabar de perdre la llibertat, com que els varem deixar ben emprenyats varem patir una bona estomacada. Fins hi tot la campana que havia tocat a somatent, va rebre. Vès quina culpa en tenia, ella…  Acabo d'arribar de Tanger... uf, quina ciutat! quina paròdia! quina vida!
No una ni dues, sinó tres vegades usa Franco la glosa a la banda sonora de “Raza” –la pel·lícila que signa personalment–. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaços1.PROJECTES ACTIUS
2.AMICS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|