La declaració d'aquest vespre d'ETA tot anunciant l'abandonament definitiu de la lluita armada, no ens ha sorprès, probablement no ha sorprès ningú, ja s'entreveia de fa setmanes -o mesos-, ja feia temps que es destil·lava en l'ambient l'obertura d'un nou escenari (com assenyalava fa pocs dies l'escrit que reproduíem del company Aleix Cardona). No ens ha sorprès però sí que ens ha emocionat la notícia, la visualització ja en present d'aquest nou escenari que es confirma. Salut per tots els lluitadors i lluitadores! Salut per la intel·ligència i el compromís d'aquells i aquelles que han fet possible aquesta nova etapa!
Però enmig d'aquesta emoció que anem assaborint i que assaborirem durant dies s'obre pas la pregunta: i ara què?
Ja fa temps des de TiL vam fer les valoracions pertinents sobre les eleccions municipals i els resultats de les CUP, llavors es va valorar de forma molt positiva i amb força optimisme els bons resultats obtinguts per aquesta formació política i social.
La construcció d'un Estat fort, amb tendències totalitàries, la construcció d'una societat temerosa, empobrida, girada cap a la dreta..., és quelcom que ja fa temps està en marxa. El futur és tèrbol i ens inquieta. El conseller Puig (fuig) ens fa realment por, amb la seva guàrdia de corps, els seus secretes, la seva orientació independentista-sionista (construir un Estat de seguretat absoluta)....Ens feu por, sí, però no ens doblegareu¡¡¡
El context actual de crisi colpeja de forma contundent i salvatge les classes populars, de tal manera que qui està pagant realment els costos de l'actual situació són aquestes classes. Fins ara, no s'havien donat veritables respostes populars a les agressions per part de l' stablishment, i en aquest marc ha aparegut el fenòmen del 15M i les acampades, com a aparent moviment espontani de joves que han fet possible la visibilització de l'espai públic i de la seva ocupació com el veritable centre de confrontació de classes, i l'escenari més adequat per a mostrar la confrontació de propostes i projectes alternatius a l'actual sistema, i a l'actual civilització de consum.
Enmig d’una de les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys, la dels “Indignats” posant-se dempeus a les places i enmig de la crisi econòmica, social i política més dura de les que recordem, s’acaben de realitzar unes de les eleccions municipals i autonòmiques més singulars. Singulars en la lectura immediata per les novetats que porten i singulars també per les noves dinàmiques que poden obrir i pels aprenentatges que poden deixar-nos.
Aquestes dies i setmanes hem vist com els successos que han estat esdevenint marquen moments molt intensos i de futur per al País (sobretot llegit des de la perspectiva de classe), per a Europa i pel Mediterrani, que és l'espai geopolític dels Països Catalans. Per tant, sense voler esgotar les possibilitats d'anàlisi, ni tampoc realitzar una reflexió taxativa (com és costum de Terra i Llibertat, que no vol tenir, ni ganes, la veritat), apuntem amb la present reflexió i anàlisi, algunes qüestions rellevants que al nostre parer són significatives i que marquen tendències i orientacions. La intensitat de tots aquests esdeveniments ens indica que la història és ben viva, i que no ens trobem abocats a cap situació irreversible, ni tampoc definitiva; ens cal esforç, treball sistemàtic, organització, i claretat.
Aquest document va ser elaborat durant el període 2009/2010 per Terra i Llibertat i tot i que hi ha elements conjunturals que poden semblar superats, creiem important fer arribar a tothom les línies generals del plantejament de com analitza el col·lectiu la situació del país i l'actuació que li correspondria fer a l'esquerra independentista. Per aquest interès general el publiquem en aquest moment.
PROPOSTA POLÍTICA PER A L'ESQUERRA INDEPENDENTISTA ALS PAÏSOS CATALANS
1. Introducció.
Terra i Llibertat considera que és arribat el moment de donar un nou impuls a l'esquerra independentista arreu dels Països Catalans. La fallida de l'autonomisme, la crisi –de dimensió civilitzatòria- que viu la nostra societat i el creixement social de l'independentisme, configuren un marc en què l'esquerra independentista pot créixer, organitzar-se a nivell nacional i arrelar-se socialment, impulsar una proposta per l'autodeterminació i la independència, fer avançar un projecte socialista i de radicalitat democràtica als Països Catalans i incidir contrahegemònicament en les relacions de poder polític, des de la societat i, si s'escau, des de les institucions.
Per tal de construir aquest nou impuls, Terra i Llibertat adreça al conjunt de l'esquerra independentista una anàlisi de l'escenari polític, unes propostes estratègiques i un programa, per al debat i per a l'articulació organitzativa d'una nova proposta política nacional.
Acostumats com ens tenen a escoltar i llegir, dia sí i dia també,
aquesta frase les nostres autoritats, les dretes, els mitjans de
comunicació..., i aquells/es que es postulen bons i sempre justos
demòcrates europeus i occidentals. Clar, tot això s'escolta i es diu
sempre que es fa referència, normalment i més aviat, a les expressions
de fe o de simbolització d'una religió no cristiana, normalment l'islam,
per què ens anem a enganyar?
Ens ha sorprès darrerament l’escrit d’en Toni Strubell “La cultura
catalana com a escenificació d’una confrontació Nord-Sud” al seu bloc
(strubell.cat). Des de l’amistat i el reconeixement a tota una
trajectòria de compromís i de dignitat –tristament no massa habitual-
ens ha sorprès el teu alineament amb una concepció del país, de la
cultura i de la significació de termes com “Nord” i “Sud” que, tot
estrenyent terriblement la comprensió de la catalanitat, ens impedeix el
reconeixement íntegre del país (en termes de població, territori,
llengua, cultura i història) i ens dificulta inscriure el projecte
d’emancipació en el nostre marc geohistòric així com construir un futur
que no passi pels dictats de cap dels poders que continuen tenint un
projecte colonial per a nosaltres.
Fa pocs dies, l'amic Vicenç Navarro escrivia un article a Rebelión titulat “Qué pasa en Cataluña”. La veritat és que pensàvem que per fi descobriríem què passa, almenys a Catalunya, ja que no a la resta del país, entès aquest com els Països Catalans.
Un cop demostrada la inutilitat del model autonòmic des de la
perspectiva dels Països Catalans i demostrada definitivament la
impossibilitat d'assolir democràticament la normalitat nacional del
nostre país en el si dels sistemes polítics espanyol i francès, la
independència esdevé l'únic camí per assolir la reconstrucció
política dels Països Catalans com a nació lliure i democràtica i
la seva plenitud nacional i social, tal com al llarg dels anys ha
posat de manifest l'esquerra independentista.
És prou ben sabut i notori com sectors importants de l'independentisme català han tingut com a referència rellevant el sionisme i la creació de l'Estat d'Israel i com s'hi han emmirallat. La pretesa creació heròica d'una nova pàtria en ple S.XXI, la recuperació de la llengua, la construcció d'una forta identitat col·lectiva fermament arrelada en el territori, han estat, entre d'altres, aspectes de l'Israel modern que han animat certs sectors del catalanisme a prendre'l com a exemple a seguir en el camí cap a la independència. Altres dimensions, com ara el suposat caràcter democràtic de l'estat d'Israel enmig de pobles i estats pretesament despòtics del proper Orient, o el fet de ser l'avançada de la modernitat occidental enmig del suposat tercermundisme àrab i islàmic, també han contribuït a fer que el projecte independentista català s'hi sentís representat.
Terra i Llibertat és una organització política que neix l’any 2002, amb la finalitat de promoure als Països Catalans un procés d’alliberament nacional, basat en l’autodeterminació, l’articulació política de tot el territori nacional, la democràcia participativa i econòmica, la sobirania lingüística i cultural i la salvaguarda del territori, esdevenint un país independent en el marc euromediterrani. L’estratègia de Terra i Llibertat es basa en la promoció de totes aquelles organitzacions i moviments socials que treballin per l’emancipació dels nostre poble i del nostre territori, així com de la seva confluència en un moviment d’alliberament nacional cohesionat al voltant de l’objectiu de l’autodeterminació dels Països Catalans.
La construcció d'un Estat fort, amb tendències totalitàries, la construcció d'una societat temerosa, empobrida, girada cap a la dreta..., és quelcom que ja fa temps està en marxa. El futur és tèrbol i ens inquieta. El conseller Puig (fuig) ens fa realment por, amb la seva guàrdia de corps, els seus secretes, la seva orientació independentista-sionista (construir un Estat de seguretat absoluta)....Ens feu por, sí, però no ens doblegareu¡¡¡
El context actual de crisi colpeja de forma contundent i salvatge les classes populars, de tal manera que qui està pagant realment els costos de l'actual situació són aquestes classes. Fins ara, no s'havien donat veritables respostes populars a les agressions per part de l' stablishment, i en aquest marc ha aparegut el fenòmen del 15M i les acampades, com a aparent moviment espontani de joves que han fet possible la visibilització de l'espai públic i de la seva ocupació com el veritable centre de confrontació de classes, i l'escenari més adequat per a mostrar la confrontació de propostes i projectes alternatius a l'actual sistema, i a l'actual civilització de consum.
Enmig d’una de les mobilitzacions socials més importants dels darrers anys, la dels “Indignats” posant-se dempeus a les places i enmig de la crisi econòmica, social i política més dura de les que recordem, s’acaben de realitzar unes de les eleccions municipals i autonòmiques més singulars. Singulars en la lectura immediata per les novetats que porten i singulars també per les noves dinàmiques que poden obrir i pels aprenentatges que poden deixar-nos.
Acostumats com ens tenen a escoltar i llegir, dia sí i dia també,
aquesta frase les nostres autoritats, les dretes, els mitjans de
comunicació..., i aquells/es que es postulen bons i sempre justos
demòcrates europeus i occidentals. Clar, tot això s'escolta i es diu
sempre que es fa referència, normalment i més aviat, a les expressions
de fe o de simbolització d'una religió no cristiana, normalment l'islam,
per què ens anem a enganyar?
Un cop demostrada la inutilitat del model autonòmic des de la
perspectiva dels Països Catalans i demostrada definitivament la
impossibilitat d'assolir democràticament la normalitat nacional del
nostre país en el si dels sistemes polítics espanyol i francès, la
independència esdevé l'únic camí per assolir la reconstrucció
política dels Països Catalans com a nació lliure i democràtica i
la seva plenitud nacional i social, tal com al llarg dels anys ha
posat de manifest l'esquerra independentista.
