Interessant article d’en Jordi Borja a el blog Marxismo Crítico. Una bona reflexió, i una valoració que cal reflexionar i comentar. Hobsbawm escribió “Barcelona ha sido la ciudad europea que ha más luchas obreras y rebeliones populares ha vivido a largo de los siglos XIX y XX. Los anarquistas de otros países la denominaron La
Aques article d’en Joni D, publicat a La Directa fa 3 dies, ens sembla una anàlisi interessant per encetar debat i provocar una reflexió. El 26 de maig CiU donava l’ordre de desallotjament de Can Vies. El dia era força significatiu: no havien transcorregut ni 24 hores des de la desfeta electoral més estrepitosa de
Ja passats uns dies, reposades les coses, i amb més tranquil.litat, repassem temes i punts foscos. En aquest sentit reproduïm aquest article d’en Òscar Mendoza a “Eixdiari”, molt suggerent i amb una reflexió del tot necessària Arran dels fets que van succeir al desallotjament de Can Vies, s’ha produït la criminalització de l’Esquerra Independentista i,
“La memoria viva no nació para ancla. Tiene, más bien, vocación de catapulta”, dice Eduardo Galeano. No convierte el pasado en un modelo que exige repetición, ni nos aplasta bajo el peso de referencias en las que debemos reconocernos obligadamente, sino que más bien acompaña e inspira las búsquedas del presente“ La vida de Tomás
Un article d’en Jordi Garcia Jané “Una ciutat comuna no pot existir si no hi ha barris cooperatius. No hi pot haver barris cooperatius, si no hi ha cooperatives ni iniciatives d’economia alternativa. No hi pot haver cooperatives ni iniciatives d’economia alternativa, si no hi ha persones amb consciència cooperativa”. Més o menys així va
Aquest article de Juantxo Estebaranz conegut per les seves reflexions, recerques, edicions i influència en el món llibertari basc, és de notable i significat interès per les seves indicacions i orientacions en una perspectiva de CANVI RADICAL DES DE BAIX, que coincidiria d’alguna manera amb l’esperit de la campanya de INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT, però
Els darrers dies 4 i 5 d’abril es van celebrar a Can Batlló (barri de Sants) unes jornades sobre BARRIS COOPERATIUS, I CIUTAT COMUNA, amb la voluntat de cercar propostes i idees que facin de les nostres ciutats llocs habitables i on les relacions de col.laboració i cooperació substitueixin les propostes de consum de masses
Reproduïm aquest interessant article d’en José Antonio Pérez Tapias (Portavoz de Izquierda Socialista) aparegut a El Público. Aportacions clau quant a considerar el Sud de la UE un espai colonitzat, i la necessitat de descolonitzar-nos eocnòmicament (ja que els Països Catalans en formaríem part, evidentment, malgrat les suposades maniobres de la nostra dreta sobiranista-catalunyesa per
Encara plorant i aclaparats per la mort de 4 nens el passat 25 de març, tots ells germans d’una família vendrellenca, a causa d’un incendi que de ben segur està molt relacionat amb la seva precarietat absoluta i terrible, i la negra misèria en què la idolatria a l’euro i a l’especulació ens ha abocat.
En la perspectiva d’articles i reflexions anteriors sobre el dret a la ciutat o la lluita per una ciutat democràticament radical i a l’abast de la ciutadania, seguim amb aquesta entrevista que La Fàbrica li fa a la companya i amiga Eva Fernàndez. Seguim parlant de Barcelona com a model o com a marca. Però
Dins del moviment veïnal les dones han patit una doble invisibilitat, com activistes a un moviment mixt i com activistes en espais exclusivament femenins. Malgrat això, ens resultaria impossible entendre el moviment veïnal, les seves reivindicacions, les formes de lluita i les seves conquestes sense tenir en compte la presència massiva i permanent de les
Ja fa dies de la polèmica i més aviat brutal actuació dels Guàrdies Civils a la frontera de Ceuta, i la conseqüent mort de quasi 20 (o pot ser més..?¿) joves procedents de diferents països africans, la majoria de l’Àfrica Occidental, i més concretament de Mali. He volgut esperar a escriure aquest article per llegir,
Interessant article de Juan Carlos Monedero a El Público del dia 15/02/2014, que ens ajuda a interpretar els darrers successos a Venezuela. No és un article que suscriguem en la seva totalitat pel que fa referència a consideracions, expressions, i opinions en certs temes, i apreciacions…, però el trobem adequat per interpretar una part dels
Profundament estremits en el seu moment pel suïcidi d’aquesta jove dona, poeta, i en definitiva ésser humà que, un cop més, ha estat víctima i violentada per un sistema que només cerca venjança quan les coses se li posen malament, o no li agraden, o ha de protegir, suposadament, a “un dels seus”, perquè no
I en la tasca que ens hem marcat de defensa d’una ciutat i uns pobles dignes, per viure-hi, en la línia d’una revolució urbana, com deia el professor Lefebvre, reproduïm aquesta article publicat a La Directa i del nostre company Ivan Miró “A la primavera del 2011, l’aleshores alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (us en