14 de març de 2017
0 comentaris

“Bueno, no, hombre…”

Publicat a El Punt Avui:

Es dirà molt, i amb raó, que inhabilitar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau és políticament injust, perquè no van fer més que buscar la manera, dins de les competències legals de la mateixa Generalitat, per què els ciutadans poguessin votar en un “procés participatiu” democràtic i pacífic. Però ara ja sabem també que, fins i tot des del punt de vista jurídic, la sentència és injusta, si fem cas al que diuen prestigiosos penalistes que aquests dies passen per platós, estudis de ràdio i pàgines de diaris. Que si no hi va haver dos requeriments, que si no hi va haver advertències continuades. Doble injustícia, per tant, política i judicial. El problema, com se sap, és que en aquest cas, tots dos poders –executiu i judicial– van de bracet. I hi van perquè el pecat original continua sent la negativa de l’Espanya de matriu castellana a admetre la consideració de nació –i, per tant, subjecte polític– a Catalunya. Però, ah, el problema és que la sentència encara subratlla més aquesta condició. Fins ara, per subratllar-ho, sempre es deia allò que Catalunya té l’únic president d’Europa democràticament escollit afusellat pel feixisme. Bé, des d’ahir, la institució que al PP encara s’esgargamellen a qualificar de govern “autonòmic” per rebaixar-li la consideració, ja té un president inhabilitat per “haver permès el referèndum”, segons The New York Times o The Washington Post. Mateixa lectura que feien ahir Le Monde, La Stampa o The Guardian. Tot i que el més encertat és Politico quan parla d’inhabilitació pel “vot informal d’independència”, cosa que encara accentua més el ridícul. L’estratègia de l’Estat pot ser la de l’escarment i la por, brandant articles de suspensió de l’autonomia o fins i tot l’estat de setge. L’Espanya de matriu castellana pot fer com Rajoy quan li pregunten en anglès (“bueno, no, hombre...”), però la realitat continuarà sent la que és. I fins que no hi hagi solució política, no desapareixerà. Però vaja, això ho sap tothom, fins i tot la Fundació Adenauer de la CDU de Merkel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!