Comentari a El món a Rac1:
Cató el Jove, un tipus auster, estoic, honest i incorruptible i que caminava descalç pel carrer, es va oposar a la concentració de poder del primer triumvirat de la república romana, fins al punt que, assegurant que no volia viure en un entorn de corrupció i governat per Juli Cèsar, es va acabar arrencant les entranyes.
No. No som tan originals. Ni dramàtics. El problema és que tots plegats hem creat una distància massa gran entre la simplificació binària que significa un plebiscit i la complexitat de la política. I el resultat diabòlic del 27-S ha fet emergir una realitat amagada: la lluita per l’hegemonia política en el postpujolisme.
No, és veritat, el problema no és el qui. El problema no és Mas. És el que representa. Perquè la política catalana és una enteranyinada competició de grups socials, aparentment propers, però menys permeables del que ens pensem. I, amb nou estat o sense, tothom vol el seu lloc en el poder.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!