Comentari a El món a Rac1:
Una greu crisi econòmica complementada amb un canvi generacional i una revolució tecnològica ha portat a Espanya el final del poder com l’hem conegut en els últims 40 anys. Això és Podem. El poder mai tornarà a ser el que era, ja no durarà tant temps, serà més dèbil. Però la paradoxa pels de Pablo de Vallecas és que potser serà més fàcil arribar, però, per contrapartida, també serà més fàcil desaparèixer.
Podem pateix un problema de creixement accelerat. I un problema d’expectatives. A Pablo de Vallecas li compren el sermó de la muntanya: benaventurats els que tenen fam i set de justícia, perquè ells seran sadollats. Però quan la fe arriba a les institucions i l’han de practicar vulgars mortals com els bisbes, els preveres i els diaques, el divorci de la utopia és més traumàtic que quan Iglesias va perdre la virginitat política traient-se el pírcing de la cella.
Monedero va deixar dit que no estava disposat que li robessin l’ànima. Però com a pare de la criatura sap que pertany a un partit centralista, estatista, de quadres, estratègia, jerarquia i autoritat. I com a economista havia d’esperar que els qui es creuen propietaris de l’Estat practicarien el ludisme contra el nou invent i el situarien en el punt de mira que l’ha liquidat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!