Comentari a El món a Rac1:
Avui fa 9 anys de l’últim “escolta, Espanya” del Parlament en forma d’un Estatut que ja havia de trencar Espanya. I Espanya, l’Espanya oficial, encara no ha fet cas a Imanol Arias.
Aleshores, aquell text retallat i votat, va passar 4 anys esperant 12 homes sense pietat. Ara, en canvi, el tribunal ha confirmat la teoria de la dilatació del temps encara que sigui perquè Einstein rigui i Montesquieu plori a la seva tomba de París. A Espanya el poder judicial segella les escletxes del legislatiu i l’executiu, que per això els advocats de l’Estat de la gloriosa promoció del 96 tenen una missió històrica.
I van per feina, perquè hi haurà sentència abans del 9-N. El problema és que cada vegada més catalans d’aquesta societat civil mig amenaçada en el comunicat dels Pérez de los Cobos Boys van fent la seva desconnexió sentimental, van enterrant el realisme màgic de la nació i volen la realitat del poder d’un Estat. I tot per no revisar l’audició. I tot per no revisar l’audició. Els ho repeteixo?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!