Comentari a El món a Rac1:
Enric Prat de la Riba va engegar la Mancomunitat fa 100 anys dient: “de moment en tinc prou amb un segell que posi Mancomunitat de Catalunya”. Josep Tarradellas va dir des de l’exili: “Per mantenir la continuïtat de la Generalitat i assegurar el seu retorn n’hi ha prou amb un paper de cartes on a dalt hi figuri imprès Generalitat de Catalunya i que al peu hi dugui la meva signatura”.
Vet aquí la força moral i política d’un paper. Un paper amb què demà al matí comença l’escena de les escales d’Odessa d’El cuirassat Potemkin, aquella homenatjada al final d’El Padrí, a Els Intocables i a Els Simpson. Un nounat decret de consulta caurà en un cotxet rodant escales avall, enmig del foc creuat entre la maquinària judicial del poder i el poble rebel que el voldrà recollir.
És David contra Goliat, sí. Cal astúcia, però també recordar que Miquel Àngel va trencar el marc mental esculpint un David adult com a símbol de poder, llibertat i orgull cívic de la República de Florència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!