The Importance of Being Earnest
Pindola a El món a Rac1:
Oscar Wilde va jugar a The importance of being Earnest amb
la paraula homòfona Earnest, que vol dir seriós i en català es
va traduir com a honest. I crec que el nostre Ernest també ho vol ser,
d’honest, més que res perquè als seus 68 anys sap que ara és el torn
d’una nova generació a qui això tan antiquat de les dues ànimes sona a
xinès. Són socialistes moderns, transformadors i liberals. O, com diu
ell, que “pensen, fan i parlen socialisme d’una altra manera”. I aquesta
és la mare dels ous.
Un partit que només pensa en els seus militants o en la seva cúpula
està condemnat al fracàs. Perquè el PSC recuperi el centre ha
d’aconseguir que s’hi identifiquin tots els seus votants potencials. I
això és el que entenc que vol dir el nostre Ernest quan diu que al PSC
“hi ha gent que hi era i ja no hi és”. No crec que parli de Mascarell,
només. Pensa en el que va aconseguir el seu germà Pasqual quan va
trencar les costures del partit, en el socialisme sociològic desencisat
pel tripartit i Zapatero, però també per un partit que ha donat la
imatge d’una simple màquina de poder dirigida per tres persones.
Raimon Obiols ha escrit que els nuclis reduïts que prenen totes les
decisions tendeixen a buidar les organitzacions, a debilitar la seva
intel·ligència col·lectiva, i a externalitzar la seva comunicació, que
perd profunditat i es converteix en efímera i inautèntica. Jo no ho
hauria dit millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!