VilaWeb.cat
Poemes diversos
theoreia | Poemes diversos | divendres, 27 de juliol de 2007 | 16:44h



Les princeses pobres arriben en trens de rodalies,

Els seus cors vibren colossalment per l’Expectativa,

Les esperen mentiders, inconscients i pares de família,

A les andanes somriuen generoses per a oferir-se,

                                                                                                                                                                  

Les princeses pobres arriben en trens de rodalies,

Passegen pel centre embolcallades de paraules,

No saben si les conten veritats, misteris o faules,

El sol dels carrers serveix per retardar les ordalies,

                                                                                                                                                                  

Les princeses pobres arriben en trens de rodalies,

Gaudeixen tranquiles d’aproximacions amables,

Alguna anècdota intranscendent alleugereix el riure,

                                                                                                                        

Les princeses pobres arriben en trens de rodalies,

“Encara que m’oblides, avui et deixaré estimar-me”

Explorant plaers nous, les seues nits s’il·luminen.

----------------------

Imatge: Interior de l'estació de tren de València. Encara que alguns combois arriben amb retard, tal com s'explica en aquesta notícia d'actualitat a Vilaweb, dins de les estacions ferroviàries segueix la roda incessant de retrobades i desencontres, de fusions emotives i d'estrenes encisadores. M'agrada passejar per les estacions de tren i observar l'alta energia que desprenen les parelles que s'hi acaben de veure o estan a punt d'acomiadar-se.


theoreia | Poemes diversos | dijous, 28 de juny de 2007 | 06:24h



"Que vinguen els rems, que sóc d’estirp romeva”:

a la nostra galera la tardor té un color pal·lidescent,

estem preparats per a remar sense aturada ni treva,

encara que ens juguem el crèdit i ja no siguem decents!


El maleït capità ha obert la guerra en tots els fronts;

per navegar en aquesta mar, necessitarem una brúixola:

afanyeu-vos, esclaus, anem a rebentar la Llei d’Hondt;

“Però si els vencedors no saben accentuar ni una esdrúixola!”,


Calla, insensat, tenim el vent de favor i el velam s’unfla,

¿no veus que estem al port poblat de la terra espessa?

Partírem per encalçar la llibertat: qui no ho fa, s’atura,


però qui ho fa, es transforma en un mariner desobedient;

des de l’alt goig del combat ara faràs una vida més pura:

“Que vinguen els rems, que sóc d’estirp romeva!”.

------------------------------------------------------------------------------

Imatge: Galera de la Mediterrània. Per a solaç i contentament del nostre amic col·lectiu Jordi Palou, coordinador de Rodamots que aquesta setmana s'emplea a fons en difondre denominacions catalanes d'embarcacions (a propòsit de l'America's Cup de València). És evident que els propietaris més privilegiats naveguen en bons iots per la singladura més ampla, però un bon grapat de valencians, a més de contemplar l'America's Cup amb l'interjecció interrogativa del còmic Xavi Castillo ("Això que és?????"), sabem del cert que com a molt canviarem de port dins una galera. És important recordar que ja Viktor Frankl va explicar el món com a un camp de concentració de presidiaris estigmatitzats que redescobreixen el seu sentit a través de la "logoteràpia": necessitem conrear les paraules -- si cal, amb optimisme tràgic-- per a seguir remant amb nova força i nova energia -- física i simbòlica-- dins la galera de la globalització depredadora i degradadora.

theoreia | Poemes diversos | dimecres, 25 d'abril de 2007 | 17:34h


                                               “Mai, en cap instant, estem quiets;

                                               vers ací, vers allà, segons varia el vent,

                                               al seu antull ens mou sense parar.. »

                                                                              François VILLON

 

                                               « I els llops lladren al voltant del patíbul

                                               i els xiquets escridassen pareguts a rates:

                                               ¡Villon ha mort penjat!”

                                                                              Leopoldo María PANERO

                                                 "Quan el mal ve d'Almansa, a uns els alcança més que a d'altres"

Farà tres-cents anys que la justícia ens ha penjat del coll,

som reus de suro que omplin un cadafal de pinassa,

ací a la intempèrie reclamar drets causaria enrenou,

un dia es riuen de nosaltres amb burla despietada,

 

un altre diuen que amenacem de trencar regles del joc,

per això ens mantenen amb la soga ben apretada,

els botxins ens han executat i encara els fem por,

vilatans histèrics ens peguen trompades a l’espatlla,

 

xiquets analfabets fan el brètol pintant-nos de groc,

els penjats sabem estar a l’altura de la circumstància,

davant l’espill del món cada dia morim un poc;

 

l’últim desig va ser beure licor de ratafia aromàtica,

espeterneguem les cames a ritme de música folk,

som uns penjats lluents que fan molt bona cara.
theoreia | Poemes diversos | divendres, 13 d'abril de 2007 | 12:16h

            Els cucs rojos de la contrarrevolució, per a seguir deglutint la palla flonja del pessebre àulic, han d’eixamplar l’espiral obtusa d’encanallament col·lectiu

 

Més carbó troglodític per als cabrons encorbatats!

Més endolls, babaus, eünucs, servidors, porcs senglars!

Fileu amb sigil, troneu – com a filisteus—ben ufans!

Sou l’avantguarda esfondrant tota la mandra del mantra!

 

Sou la creu brava que arravata l’esvarada fe dels rebels!

Sou el suc de l’orinal on pixen, complaents, les autoritats!

Més fusta per fustigar els adustos fugitius turmentats!

Més fusta per enfurir els fulanos enfonsats a qui furtem!

 

Destenyiu amb lleixiu, destrosseu – psicofants—com alans !

Sou la punta de llança de la venjança més reputa !

Sou el caramull de l’orgull alambinat i disfressat !

 

Sou la plataforma que deforma qualsevol reforma !

Més metall llaminer: feu sense aturall el mamó i el brivall!

Més metall injuriant: heu de desmuntar-ho tot, ben astuts!

theoreia | Poemes diversos | dimecres, 28 de març de 2007 | 10:59h
Good Bye, Erszébeta Bathory,

all signs remain in the desk,

you will absent in memory

and I will enjoy with the next;


be happy, my little Erszébeta,

in fall come again the grapes,

this fool soul remain forever,

great light will merge our raves,


at sky we reach an armistice,

the peace between our mistakes,

sunrise to me in the land of never:


this dame sens merci thinking it twice,

this still tramp with his fakes:

universal was our delirant fever!
theoreia | Poemes diversos | dijous, 22 de març de 2007 | 10:04h

“Màscara que envela l’ésser de les coses…

Regne de la infinita claror. Pàtria del talp. La llum”

Joan NAVARRO, Magrana

Jo sóc un altre poeta cec per les cruors del món insensible,

el dia i la nit tenen el mateix color absolut i transparent,

recite de memòria poesia francesa que m’assuaveix les fibres,

potser el nostre afer és encimbellar les paraules de la gent.


Dins el paratge de les roques seques, dures i prescindibles,

trobe i ultrapasse totes les temptacions del Cos i de la Ment,

la flama on cada generació hipoteca luxúria, cobdícia i protagonisme:

Jo sóc un altre poeta cec que dictamina des d’un obscur avenc.


A les palpentes avance sense temor de caure dins l’abisme,

no mire enrere per tal de refugiar-me dins els passats clements,

tampoc observe el futur per descartar els camins inservibles :


contemple l’instant polisèmic de la foscúria més ardent.

Jo sóc un altre poeta cec que converteix l’aire en bons signes

i, com tots vosaltres, ¡veig l’invisible enmig l’acció del Vent!

----------------
Imatge: Si el moviment nacional de la nostra pàtria està dirigit per cecs -- amb diverses patologies oculars davant l'estatocentrisme confussionari i disgregador-- que, prèviament, s'han tret els ulls els uns als d'altres, està clar com l'aigua que ens espolsarem molts bacs monumentals com aquest que figura al quadre "Paràbola dels cecs" (any 1568), pintat per Pieter Brueghel El Vell.


theoreia | Poemes diversos | dimecres, 14 de març de 2007 | 12:29h

SONET SOBRE EL CREIXEMENT MERAMENT QUANTITATIU QUE PROVOCA UNA RUPTURA QUALITATIVA (VALGA LA PARADOXA)

                                        “…allò que no calculeu, cregueu que no és veritable…”

                                                Mefistòfil, en el Faust de GOETHE

Una aventura ens excita les fibres de la voluntat,

quiets sense crear, l’estancament bescanviaríem,

es tracta de multiplicar la densitat de les vides,

el rar Ocell de Plomes Blaves el tenim ara davant;


ens sentim molt confortats de fer avançar els dies:

¿i si el futur trenca irreversiblement amb el passat?

¿i si resulta que ja no podrem ser aquells que seríem?

Quines preguntes més boves que els tècnics resoldran!


Per una parcel·la de llibertat els anhels es diluixen,

l’ímpetu innocent pot naufragar en els objectius reals,

has de bregar fort per reservar un racó on ser lliure;


l’edat injecta sentiments entròpics a la personalitat,

disfressats ens endinsem en espesses boscades de signes :

som un punt de foscor entre dues masses de claretat

---------------------------------------------------------------------------

El terme hiperurbanitzat del poble de la Nucia és el motiu inspirador d'aquest sonet lliure:  ha passat de ser el municipi conegut popularment com a "la xicoteta Rússia" a ser l'espai més globalitzat de la Marina Baixa: ara, la pell epidèrmica de la seua realitat ens incita a pensar emmiralladament en un tros de Beverly Hills transplantat al Sud del País Valencià, però el contingut -- buit -- que transcendeix només hi rasquem la seua superfície constitueix un fugida cap endavant que a aquesta notícia queda explicada en termes objectius i al present poema s'hi entreveu a través dels vapors de la intuïció.

theoreia | Poemes diversos | dijous, 28 de desembre de 2006 | 15:32h

« Ab escandall jo cerc tot fons e tempte…»

Ausias March

Ètnic, humit i multitudinari,
el verb precís de l'escandall,
excel·lent, complet i ordinari,
on l'Ésser va amunt i avall:

la mar té sentits longitudinals,
frecs d’aigua d’un somni milenari,
tu i jo som mots subliminals,
les vides, un paral·lelisme diari;

tu ets l'aroma, jo restaure el detall,
som la sentor d'una terra abissal:
la memòria esdevé fraternal

com un petó robust i incendiari ;
l'anhel vigorós fa reviure l'escenari:
el joc és profund com un mirall.

theoreia | Poemes diversos | diumenge, 24 de desembre de 2006 | 16:42h
Quin pessebre de jesusets grimpaires,
quin estel al Betlem dels origens infausts,
quins reis desorientats que hi viatgen,
quins pastors que s'escapen dels ramats,

quin ciment damunt la terra del nostre Israel,
quines misses solemnes per als Galls Gais,
quins racons on es mostren conspicus caganers,
quin art del rebre, quins presents per donar,

quins bous que remuguen sense fer fressa,
quins ases que acaten la vara del temps,
quins àngels ordenant confusos manaments,

quines llavadores que netegen la memòria,
quins banquets pantagruèlics menant a la peresa,
quins retrobaments sota mites de falòrnia,

la Mare de Déu parint messies en bolquers!

theoreia | Poemes diversos | dilluns, 14 d'agost de 2006 | 11:33h

XICOTETA SÀTIRA AMB RIMES PROGRESSIVES SOBRE EL PATRIMONIAT RETARDATARI
D'UN DIA QUE GAUDIA DEL MEU FRONDÓS XALET D'ALGAR EN PLA D'EXILI "DILLATARI"


Si el patrimoniat no fóra una rèmora, no ho diries!

¿Burgesos? Au, va, són gent sense massa mires :

els tour-operadors se’ls berenen a les Fires,

han acumulat dinerets a colp de jugades repetides,


no són gens creatius i viuen instal·lats en les mentides ;

amb jaqueta i corbata, diuen que són cosmopolites:

estan més arrugats que els texturats fòssils d’amonites,

juguen ansiosament el vaitot del golf com a troglodites


i combreguen l’Hòstia del Capital en velles ermites;

descendeixen de nissagues de foscos falangistes,

especulen a l’hora d’esmorzar sense deixar pistes


i somien vànament en abraçar a broncejats ex-ministres;

alguns prenen cocaïna en alcoves de putes sinistres:

amb la consciència ratllada, ¿què voleu que decidisquen?

theoreia | Poemes diversos | dimarts, 25 de juliol de 2006 | 13:06h

                                  « … l’Estat tendeix a estatalitzar-ho tot… »

                                                                    Pierre BOURDIEU

L’Estat ens normalitza amb ànsia equiparatòria :

ens sospesa els ous, ens cal·libra les mamelles,

pren mesures dels culs, ens aplica esferes

de dades centessimals en la nostra memòria,

 

ens proveeix d’imatges castes i belles,

ens marca el camí estricte de la justa glòria,

trenca les aspiracions desviades amb una nòria

d’arguments que ens clava – com estelles—

 

dins la percepció fluida de la nostra individualitat.

L’Estat ens vampiritza amb tristesa i eufòria:

senyala fèrriament les fites d’emocions poncelles,

 

arrela els cossos a una inqüestionable territorialitat,

converteix els nostres gestos facials en una fotocòpia:

l’Estat sempre és al fons, tots fem vides paral·leles.

theoreia | Poemes diversos | dilluns, 26 de juny de 2006 | 14:05h

SOBRE UNA NOTÍCIA MENOR DE SOCIOLINGoeÍSTICA

"quan entren en decadència,
els Estats desenvolupen prodigiosament el seu aparell jurídic"


Jaroslav HASEK, Història del valerós soldat Schweijk

El digne Fiscal General de la República de les Lletres

passejava - enèrgic--pel seu despatx blau i immens;

en palpar l'expedient de Llengües d'Ús en Retrocés

va dir-se: "Calen estímuls positius per a aquestes".


I posant afany professional als seus sentiments

-- la seua ment ordenada pensava en accions ben fetes--

va reclamar la presència d'un ajudant distret ;

va dir: "Els creadors opinaran sobre el futur de les llengües!


Cal una Comissió d'Escriptors. Ho necessitem!

Faran de testimonis en una querella de marge estret!";

l'ajudant va escoltar la petició amb bones penques


i temorós envers el seu superior feu un preguntat sobrer:

"¿I si diuen que unes llengües perden perquè altres vencen?".

El Fiscal: "No es rebolicarà la colmena: nosaltres paguem!".

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats