VilaWeb.cat
Poemes diversos
theoreia | Poemes diversos | divendres, 6 de gener de 2012 | 19:50h
 






























Sé callar en francés

-qui ho havia de dir?-:

allargat el recés

més enllà del sospir...


Un altre idioma més

- fluït, autèntic delir -

que he aprés a gaudir,

espill blanc del no-res:



ara és mut elixir

de silenci espés

el do que no respir:



sé callar en francés,

políglot del partir:

l'ara ja no és l'adés...

theoreia | Poemes diversos | dimecres, 19 d'octubre de 2011 | 19:51h

 

Ja hem vist com trauen els torrons de metla i els polvorons de sucre en les taules preferents als supermercats pròxims. I una veïna bencasada només entrar diu: "carai, quina exageració amb el Nadal, cada volta l'anuncien més prompte!". I nosaltres que aspirem a reflectir les tendències civils i comercials, deixem ací un poema sobre la "sagrada família postmoderna", per a possibilitar una mica de "coaching líric" i, així, relativitzar tantes penes que afloren amb la matraca de l'ambientació nadalenca.


MONÒLEG RETROSPECTIU
DE SANT JOSEP “DIVORCIAT”

 

 

Esperàvem nou Messies

cara bruna i de nas llarg

nascut del fons dels dies

en el buit que vas deixar;

 

tota verge romanies

anant d’ací cap enllà

-- nòmada fènix i estigmes—

amb mans tendres ho vas palpar:

 

la nostra boira de signes

-- plerombra i espectrisme--,

àngel gnòstic del demà,

 

fecundant-te sil·logismes

fins que el Verb es féu grams:

petit rabí de Canaan!

 

rei de pau en llars partides!

Amor viu quan mor el vincle...

 




Acompanyament bibliogràfic: Gregory Bateson, Angels Fear. Towards an Epistemology of the Sacred (traduït a l'espanyol per Gedisa)-->> http://www.oikos.org/angelsfear.htm







Acompanyament musical: “For unto us a child is born” (Messiah de Haendel)



I per a descontracturar, dues cançonetes hispano-àrabs

[Hi ha més, clica avall...]

theoreia | Poemes diversos | dilluns, 17 d'octubre de 2011 | 19:13h
 













Parlen molt els qui menys saben

i en les paraules cerquen el do:

"ja no hi ha ningú per a estimar-se,

que bé estem si ningú és bo,

 

que bé les planes, les estances,

els ring-rings, els retorns,

els viatges, les enyorances,

les veus gràcils als seus forns!",

 

parlen poc els qui més senten,

ponderant riscos i raons:

hi ha miracles que no es veuen,

 

grans tendreses a manolls:

només aquells que perseveren

 acaben degustant tot el sabor

theoreia | Poemes diversos | dissabte, 8 d'octubre de 2011 | 14:30h


 imatge: penyal d'Ifac (Calp, comarca de la Marina Baixa, Sud del País Valencià)

 






Les cartes que he escrit ja s’han perdut,

fora dels temples a Déu li costa existir,

vaig estimar amb devoció dins un pendís,

jugue ara un vaitot amb enzes i tafurs;

 

el gel d’un món dur mai m’ha fet inic,

hi ha besades que no ignore en absolut

i acords musicals que no he sentit;

un tren d’aire s’emporta els records muts.


 
em vaig perdre pels carrers d’Strassburg:

¿les aparences clares d’allò civil

només esdevenen possibles a l’estranger ?

 

En ocasions he venut molt de fum,

amerat d’un joc encomanadís:

al meu país tot és fascinant i negligent!



Dedicat a la memòria literària d'Anna Dodas (Folgueroles, 1962- Montpeller, 1986) i de Salvador Iborra (València, 1978- Barcelona, 2011), joves poetes en llengua catalana assassinats per la barbàrie en la flor de la seua creativitat

 

Biografia i poemes d'Anna Dodas: http://www.escriptors.cat/autors/dodasa/pagina.php?id_sec=1775



Biografia i poemes de Salvador Iborra:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Iborra_Mallol



theoreia | Poemes diversos | dimarts, 12 d'abril de 2011 | 18:58h


SONET LLIURE SOBRE EL NOSTRE ALTER-MUNDANALISME

JA VORÀS COM EL VELL "ARJÉ” TROBA ELS SEUS VINCLES

 

“Som les frases que flueixen en l’atzar sinuós
d’una exhortació cíclica,

som una Gramàtica Prístina:
dins l’aleatorietat de les troballes,
improvisem una nova parla”

 

Per un pessic d’Erkenntnis parlaria lunfard,

Cauria de tòs a “Zanja-Teja” com un gat,

Violoncels des del sostre, adéu vers goliard,

Ara toquen nous ritmes, ja tenim una edat,

 

Fotos-sípia al deliri ombrienc del baobab,

Mil xerrades, claror tendra, seny post-estructural:

Cantaríem més plàcids, pels meandres del riu Draa,

Mai he tingut interés en la usura venal,

 

En cada gest de transparència, mai t’he impostat,

Està naixent una Època Aquàtica Global:

No patiu pels dolors: són gemecs de part,

 

S’ha finit el discurs doble del dòcil engany,

Serem tots més lliures cada primavera de l’any:

T’espere, amb més notícies, a Berlin Alexanderplatz.

theoreia | Poemes diversos | dilluns, 14 de febrer de 2011 | 12:12h















Ni tot era el que tu deies

ni tot és el que jo dic,

el cor de les certeses

sempre es troba enmig!

 

Com vols que ho apanyem?

trau la més fina Balança

pesem els arguments:

transparència clara,

 

fair play polit i net,

el que massa es pensava

en contrast del que s'ha fet,

 

el mot en hora de dàdiva

pel que es perd en el moment,

no te'n puges a la parra

 

ni t'enroques al retret:

la veritat repartida

o la raó és absent...


theoreia | Poemes diversos | dijous, 20 de gener de 2011 | 23:19h


Imatge: "Waterfall" de l'Algar






Sol li pregunte al Vent

a on tu t'entusiasmes

del teu llarg pensament 

del destí en un miratge: 

 

¿Mai s'infesta el temps 

de les dòcils circumstàncies 

de silencis més propers, 

només de ponts exànimes? 

 

El flux vital, riu molt inquiet, 

ens demana coratge 

i li oferim renglons transparents 

 

mots que pugen i baixen,

Ones de nova tendror exhalen 

un triomf ocult en el revers: 

 

 el no-nombre del pur tremp.

 

 

theoreia | Poemes diversos | divendres, 3 de desembre de 2010 | 20:51h



Al pirata li han tret un ull

 i li han segat el turmell

el cor se li l'han begut

i l'ànima flota en el Vent

 

 Per tot el que ha robat

 ha soterrat grans tresors

 en llunyanes illes tropicals:

 pagarés, dobbers i copes d'or;

 

 Els mapes se li han encés

 enmig la turba d'un avalot:

 té fortunes en llocs ignots!

 

 A la taverna del port darrer

 les cambreres li fan present
de rom, aiguardent i carn de porc



---

Dedicat al nostre col·lega, F.X.LL., en algunes estones d'oci abillat de pirata marinabaixer, traficant de paraules, saquejador de biblioteques, remenador de tesauri i expert en impecables "abordatges de curiositat" pels ports de la mar Mediterrània.



Video: el Capità Hook explica ràpidament al final de les escenes quants diners costa aturar una "polèmica d'entreteniment"


Si quedara algun “escèptic desramadat”, l’animem a que seguisca les infos del "Partit dels Pirates”:
http://www.pirata.cat/

 

theoreia | Poemes diversos | dimarts, 29 de juny de 2010 | 13:58h


Imatge: Port d'Essaouira (Mogador),
Port d'Amor ferm.



Vinc pel llamp de temps que lluu groc al bell mig de la mar, vinc a pel peix dels déus torts que rau fresc en els bricks de Port Salt, vinc a pel to dolç dels teus ulls prims a on es fon la veu del món en doll i clam, vinc a pel flux vast del Ser grat que tot ho diu amb seny i raux en el vel del que es veu, vinc per l’alt far de llum en el gir llarg del seu flirt clar, mal vent per al polp lleig que fuig erm pels clots del fons, molt de sol i mil cants de sort per al rap llest que no es mou del teu lloc i et duu el guany net de ser molt més que dos, vinc a tu com el qui mou tot el que hi ha de més viu al moll de rocs, vinc a tu en la nit dels mots purs que no m’has dit, vinc amb el gest cert i els dits lleus per a dar pau, vinc a Port Salt com tots els jorns, car sé que em vals i et venç, em fons i et tinc fe, vinc a Port Salt a fer el cim sens fi d’un bes de suc brau que creix fort amb els anys!







Lluís Llach, "Cançó de rem i vela", lletra de Josep Maria de Segarra .

theoreia | Poemes diversos | dimarts, 18 de maig de 2010 | 15:21h


- Què dius que fa per la nit? - El que pot, el que li ve en gust: fa click al post, toc i pam als ulls, un fil de veus, dos o tres mots nous, un vent del solc, un guany curt, el gest del que fou -Ah! Doncs fa un poc el foll, tots dalt o baix, i ell al clot de llum, com un Elf gens Serf, com un Cuc Clos en el Tuc de la Vall! - Bé, ja saps com és: bon jan, més o menys, un poc ruc, mes amb prou fe... - Val, val, ha ha ha, em ric un poc, tu ja saps al que va, o no? - Si, bé, es mou quan hi ha pell, el molt dolç... en fi, són els trucs bruts del temps nou - Ai, deu n'hi do, quant d'hom que cau pel menys vist, quins jorns més cecs!

 

Ahir va ser el Dia Internacional d’Internet. Ací podeu consultar algunes de les novetats que s’esperen implantar en el futur: http://www.vilaweb.cat/tecnologia . Com en tot canvi social de grans dimensions, complex i ple de variables a considerar, també cal senyalar i previndre els efectes perversos d’internet. Des del nostre observatori modest, ens hem adonat que la indústria bibliogràfica fins i tot ha promogut un “gènere literari contra internet”, per a explorar artísticament el seu costat fosc que precipita tantes insatisfaccions. Siguem ponderatius: incloguem el discurs crític a la vora de la propaganda justificatòria.

 


------
theoreia | Poemes diversos | dissabte, 1 de maig de 2010 | 14:25h


(aquest sonet lliure l'he trobat aquest matí en un paper endoblegat que hi havia a la vora d'un camí de l'horta)

No feu de poetes a un país de fenicis:
les paraules són totes comprades,
la Clepsidra del Seny s’ompli de bades
i coronen de llorer a qui té més vicis;

Si trieu la poesia, marxeu de Cafarnaüm:
Són millors Knossos, Évora o Srinagar:
Roxanna somriu a qui canta els futurs
i els vells erudits escolten animats,

Farcell al muscle, bé de llana escàpola,
Les nits al ras sota el Sostre del Cel,
Sereu rics en imperis líquids de rosada,

El paradís està al camí que obri cada Vel,
Sigueu Rodamons dels Sospirs Més Suaus:
A l’exili vos tornareu els febles que han vençut!
 

Imatge: retrat del Mausoleu de "Jesucrist ancià" en la ciutat caixmir d'Srinagar: segons certes evidències arqueològiques i etnogràfiques, Jesucrist va viure fins una edat avançada, exiliat a Srinagar, ben lluny de l'Imperi Romà, després de sanar les ferides del Calvari, diuen que amb sucs d'"àloe vera".




Video sobre el poeta turc Nazim Hikmet, amb la cançó de Maria del Mar Bonet "A les portes de l'oblit", escrita i musicada per al seu soterrar en l'exili de Moscú. Més info sobre la vida i obra de Nazim Hikmet: http://www.nazimhikmetran.com/english/index.html

theoreia | Poemes diversos | dijous, 29 d'abril de 2010 | 16:51h

exercici d'estil: quan la memòria encalça a l'art

El meu verd que és un poc roig i el teu flanc que és molt llis, el teu La que és prou Re i el meu Fa que és molt Do, el teu Munt que és tan U i el meu Nus que és tan Tremp, el teu "fuig!" que és tot "veus?" i el meu "faig" que és tot "vinc", el teu "mut!" que és sols "val?" i el meu "si tal o si qual" que és sols el circ d'un trop, el teu "quin dany!" que és "tot l'any?" i el meu "quin bony!" que és un "si, prou", el teu "ai ai, no vull més" que és un "o tot o res" i el meu "mai he fet res tan bo" que és un "que ruc sóc jo el curt", el teu "bé, ets alt i sa, dolç i viu" que és "ets meu, bé ho saps" i el meu "per fi, per fi, un fil de llum", el teu "ric ric, quin jorn més grat" que és "et vull molt, car ets bo" i el meu "quin bes per fi, tot de pau" que és "deu n'hi do, qui sap el que es just? amb tu ho tinc tot", el teu "ric ric, nem per cí i per llà, et dic çò i llò" que és "veus? hi ha molt de verb que és un poc fosc i un poc clar", el meu "tinc bon oït: si, si, val, bé, molt, no, bé, si, si, si, val, molt bé" que és "el Ser es rep i es fa de mots en el cor", el teu "...i m'ha dit que tal i que qual, jo li he dit que prou però no, no tot val..." que és "el Ser és la llar del verb, o no s'hi val".

La la la Li li li La la la!

Imatge: diàleg d'estimació entre els jeroglífics d'una parella d'egipcis.

[Hi ha més: tres videos breus de duets amorosos en la història de l'Òpera]

theoreia | Poemes diversos | dilluns, 8 de març de 2010 | 08:56h

 

 










La tanca del vedat, on sospira la piscina,

El degoteig quadrat de sabor mineral,

El cobre de l’orgull sota la nostra mina,

L’escena del petó biogràfic, tèrbol i sideral,

 

La tanca del vedat: ¿hi ha prou oxitocina?

Jo rememore una presència sense final,

Pels cantons m’adrece a la ruta felina:

Sóc el gat que maula un desig fundacional;

 

La tanca del vedat, on el mot s’afina:

El meu imperi aquàtic de tres mil litres

Avui per les voreres de l’edifici institucional,

 

Sóc l’enyor que s’adelera en joia interina:

Els exquisits abusen de les seues mitres,

Jo m’adorm – humil--  dins la teua engonal.




theoreia | Poemes diversos | divendres, 5 de març de 2010 | 13:07h
Pel camp del Tot / es mou l'U més nou / el plat del fill / el cant del cec / el joc viu de la flor/ el fenc verd del pas lleu / el jou del ruc / el crit del fals / la neu de la sort / i el duc del Mal / Ja ho diu Pau Blau: / “el jorn es mou / la nit es clou / hi ha un toc de dau / que cau de dalt / hi ha un so més tou / si el bes es fa cos” / ¿qui cau de tòs / si tu ja ets / el llamp d'or / la llum i el niu / que em diu / que sóc un poc ferm / en un món de trucs / si tu fas el fruit més dolç / i vas i em dius / que sóc prou just / en un món de caus / au, au! prou mots i lluny! / Som al punt més bo: / "In the Our we trust!"

imatge: ein kleine Dämmerung
theoreia | Poemes diversos | dimecres, 3 de març de 2010 | 10:22h


SI SE'N VA I NO VE és que viu al lluny de ca'n temps, si et veu i t'ho diu és el to de flux del seu tremp, al món hi ha molts preus i pocs precs, molts dols i pocs senys, ell et vol pel què ets, no tant pel que fas ni pel que mous; si se'n va i no ve és que al sud viu prou bé, tant que la nit és un pla de mil llums, de cent fars, de deu focs, de dos fins; al món hi ha molts crims lleus que són clams i dics en el pas de tot el que és nou i bell, si se'n va i no ve és que al fons hi és el Bé, ell t'ho viu pels sís i pels nos, pels cims de neu que són blancs com els ports i pel fosc urc de les sons que és ben seu; si se'n va i no ve és que vol el que val en el vel del gens vil; al món hi ha molts preus i pocs precs, molts dols i pocs senys, ell et viu al teu dalt i al teu baix, en el glop dolç i en el plany trist, per tot el teu Sol que lluu i per dins de tot el teu clot de sal; si se'n va i no ve és que viu ben a prop de ca'n temps.

theoreia | Poemes diversos | divendres, 29 de maig de 2009 | 17:06h

 









Projeccions precipiten
Al voltant dels inicis
Com murmuris leviten
En la pàtria dels capricis

Minimàlies memoritzen
Com màquines i desficis
Entre vents vivifiquen
Orgulls sense beneficis

S’estiren i es contrauen
S’anul•len i se n’obliden
S’allunyen i es repliquen:

Cerquen trons per enrocar-se
S’estanquen en cims ficticis
Tanquen files i desvaticinen!


Imatge: Sàtira pictòrica sobre les eleccions, titulada "An Election Entertainement" de l'artista anglés William Hogarth (1697-1764). El partidisme maniqueu i certes perversions de la representativitat electoral deixen molt que desitjar per aprofundir correctament en la senda d'una cultura democràtica menys corporativista i més sensible a les necessitats i inquietuds de la ciutadania.

 

theoreia | Poemes diversos | dimecres, 27 de maig de 2009 | 09:18h


Aquesta aimia té els pits de cristall:

Li puc veure el cor amb un colp d’ull,

Quan riu vibra el seu preciós metall

I la meua ànima calma el seu aldarull,

 

Aquesta aimia no em causa cap badall,

Fins i tot quan cuinem armem trull,

Les paraules són totes un encenall,

No em costa gens dir-li que la vull,

 

Aquesta aimia em trau del ball,

No caldrà esperar cap espill:

Ella és el desordre i l’antull,

 

La forma sinuosa i el pa de mill,

Companys, he acabat el treball:

El sentiment deixa de ser un renill.

theoreia | Poemes diversos | dilluns, 25 de maig de 2009 | 12:41h










Se m’alegrava el cor quan ens apropàvem a Metz,

car pressentia la civilització a un tir de pedra:

¡allí els polítics corruptes dimitien ràpidament!

Tota la cara em somreia i deixava d’estar erta.

 

Vam veure cases alemanyes en territori francés

i també mansardes elegants d’una antigor certa ;

era un territori aquàtic on es relaciona fructíferament

el millor de dues nacions que havien fet la guerra.


Quan vaig observar el cabdalós riu Rhein,

la meua voluntat fins i tot es tornava més ferma;

podíem pensar per fi en magnífics vaixells


que penetraven el centre de l’Europa burgesa;

un curs fluvial navegable fa sentir-se més valents:

el comerç hi va ràpid, ¡ i l’aigua s’emporta la brutesa !


-------------------------------------------------------

Més info d'actualitat a Vilaweb: article de Vicent Partal titulat "Europa ens interessa" (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3588025 )

Imatge: Place Kléber d'Estrasburg: per ací passegen molts eurodiputats camí del parlament. Observeu les teulades dels edificis: tot un catàleg que inclou la hibridesa i les solucions arquitectòniques pactistes entre el sostre amb mansardes franceses  i la teulada alemanya. Estrasburg allotja, a més del parlament europeu i del tribunal europeu de drets humans, l'edifici singular de la Comissió Central per a la Navegació del riu Rhein. És una capital europea molt aquàtica, creuada per canals admirables. Té catedrals gòtiques, vida artística contemporània i a la seua universitat van estudiar personatges alemanys com Goethe. El seu centre històric està declarat Patrimoni Unesco de la Humanitat, francament disposa d'una escena urbana bellíssima. Per a visitar Estrasburg des d'Alacant, hi ha vols directes  molt barats a l'EuroAirport de Mulhouse-Basel. Seria interessant que demanareu als vostres amics eurodiputats que vos conviden a les vostres associacions i entitats a passar uns dies d'excursió didàctica  per allà, amb el motiu legítim de donar a conéixer les institucions europees "in situ". Pertanyen a tots els ciutadans, o no? ;-)

 

theoreia | Poemes diversos | divendres, 8 de maig de 2009 | 07:29h

 









Practiques la doctrina del sí i del no
i t'arranges eixe súmmum setmanal,
agent aquàtic d’un comerç sideral:
el mercat s'està estancant i fa olor,

avui somriuen les palmeres al bancal,
la correra pot acabar en auto-extinció,
dis-nos ara qui mereix els honors,
qui serà per fi l'aposta incondicional,

el desig es fusiona en estimes de segó,
és el disolvent del teu cor personal,
ziga-zagatiu, fariseu, abassagador,

passa la nit, passa el crepuscle de tot mal,
les xicarandes blavoses del contra-ardor:
tanques una porta i obres el finestral... 

theoreia | Poemes diversos | diumenge, 3 de maig de 2009 | 12:24h
















SONET ESTERNUDAT,

AMB RENOIS POST-FABRA

PARLAR DESNUGAT

I VEUS D’ABRADECABRA

 

- La trinxera trinxada, l’adagi tísic...

- Ehem! Ehemmm! Arrrrggggggg!

- Heràclit repartit en fascicles cíclics,

El tuàreg grimpaire d'enguany!

 

- Tu Tulli tibi tanta et quanta tullisti!

- No kids in Rossinyol, welfare

Of opulent peasants, so mistics!

- Ehem! Ahurggggg!!! Darffffff!

 

- Estàs més jove ara, quin deliri!

- Si jo et contara, vindrà el demà

I la pluja d’expectatives tubulars...

 

- Aheemm! Ehiiimmm! Aixfirisssss!

- Quin centre on s'ofeguen els ciris...

- Una patrieta d’etxemm-aaaarrrfff!


-------------------

Imatge: Un senyor esternut, sobiraníssim i noticiable... Observeu la forma plàstica de l'esternut: li té un aire al mapa del País Valencià, girat de costat.


Notícia d'actualitat a Vilaweb:

"Dos casos més de grip porcina al País Valencià confirmats" (sic) --->>

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3577884&p_edi=General 


 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats