VilaWeb.cat
Poesia popular
theoreia | Poesia popular | divendres, 3 de juny de 2011 | 13:31h

Ací el trobador de Tunis, més content que un gínjol i rascant el seu llaüt que és més gran que una cistella, eleva l'art del "piropeig" de carrer (o del compliment espontani) a categoria de cançó intemporal de la Mediterrània. "Ai, morenassa, ai, morenassa!"


Hedi Jouini Samra Ya Samra - www.fann-cha3bi.com por Mzawdi


I ací, Sabir Rabai, en un show televisiu i acompanyament simfònic, canta la molt famosa "Taht el Yasmina". Les cançons escrites per Hedi Jouini han conegut milers de versions arreu del Màgrib. Fins i tot Maria del Mar Bonet ens la va difondre amb una lletra com aquesta:    "Una esperança em donareu / i ara ja ho heu oblidat...". La melanconia estilitzada aporta dosis de civilització elevada per a cohesionar els imaginaris nacionals.


Saber Rba3i - Ta7t El Yasmina F'Ellil por nice_

I ací, altra volta Hedi Jouini en directe a un video històric, cantant els versos que li va dedicar a la seua esposa Ninette, d'origen jueu. "Els envejosos em pregunten què faig amb una dona tan estranya / i jo els dic que ella és la meua Eva i jo el seu Adam". I per a reblar el clau del seu amor permanent: "Sóc peix viu dins la seua aigua clara". Observeu quina harmonia en la coral i en l'orquestra andalusí. I quin sentiment li brolla en escena al mestre!


HEDI JOUINI...LAMOUNI ELLI GHAROU MENI por LAHMI

theoreia | Poesia popular | diumenge, 22 de maig de 2011 | 20:06h






















Ahir passejant pel port de Dénia-sur-la-mer, he vist com ens sobrevolava  l'Hidroavió Apagafocs justament en el moment en el que amollava, des de dalt, una cabassada de "paperetes" que han convertit el cel en una cortina de puntets blanquets. He agafat una papereta a l'atzar i deia açò, pràcticament un "sonet lliure i popular":

"Se t'acaben les carxofes
i hem de plantar canyamons,
voràs com venen els protestons
que tots els dies s'antxoflen

en eixos despatxos tan bufons,
voràs com venen les andròmines
de les seues superficials impugnacions;
se t'acaben les carxofes

i ara et queden els rosegons,
oh, oh, aniré a l'obra de manobre,
descarregaré el ciment dels camions,

se t'acaben les carxofes
i tens encesos els fogons:
dissabte, mercat i propaganda:

cuinarem arròs amb alls tendres,
ceba, sípia, gambes i pimentons!


imatge: un plat ben suculent d'arròs melós, preparat per un autor imperfecte.

Homenatges a la nostra escriptora canònica de Mésvilaweb dins Anotacions Rizomàtiques:
- Xesca Ensenyat ens explica quina és la medicina poètica que necessitem:
- http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/168013


theoreia | Poesia popular | dimarts, 17 d'agost de 2010 | 18:55h

 














El dimoni té encara molta faena:

volien omplir-nos el país de ciment

ací no hi ha seny ni forment

i roben ara com el de Cartagena



Dimoni vermell, amb el rabo llarg,

mentre els marits miren el futbol

la santa esposa juga un altre joc:

festeja amb tu i res se li fa amarg



Dimoni insaciable

tens l'engonal ardent

devores tot el devorable

i t'ho endus amb un trident



La fadrina de Gandia

té un somriure perdut:

la visita Belzebú

que li arregla la canyeria



No esternudeu aquesta nit:

entre calderes Satanàs balla

i ens clava amb una dalla,

si algú esternuda o fa un tossit



Colp de vent i finestres obertes

entra el dimoni entre paraules

conta meravelloses faules

i només vol les ànimes ertes



Espai i suau entra el dimoni

parlant molt diplomàtic

no diries que és un fanàtic

però et deixarà sense patrimoni



Els dimonis venen de Madrid

mudats amb jaqueta i corbata

cap gest els arravata

i es saben tots els ardits



El bovet ja no diu bovades

i ens mira amb molt de seny:

una dimonieta li estreny

el mànec de les aixades



Al port de Xàbia hi ha un amarre

on fondeja el senyor conseller:

dins el iot, un cabrit d'ungles llargues 

t'omplirà la bossa de dobbers



Visca el senyor alcalde

que tot ho té ja previst:

no fa res i per lo vist

el dimoni el du a bones sopaes



El savi farà mil anys

i mai arribarà a vell

el dimoni li para el parany:

"sempre tindràs la mateixa pell!"


gloses a l'estil mallorquí, escrites per Josep Cristòfol, lletraferidor del grup d'"Amics de la Polseria" i camioner transportista en la ruta del nyespro Callosa d'en Sarrià-Barcelona-Perpinyà; ha aprovat recentment el nivell mitjà de la Junta Qualificadora del Valencià i en la seua opinió "val més una manifestació d'aclarícia contundent que 300 estones de pegar-li voltes al nano de la lletra menuda", està afiliat a la UGT, llig el periòdic "El País" sense problemes hepàtics i sovintejava -- en el seu dia-- el Bar Rossinyol, ara desaparegut.

theoreia | Poesia popular | dissabte, 3 de juliol de 2010 | 16:01h


     Ací l’Arjuna indostànic posa en cintura (i li fa la figuereta) a la Xerazad dansarina de tots els temps; coreografia exhuberant i emfàtica de seducció tan primitiva com animal (i per això molt comunicativa), triomf mediàtic de Bollywood. Video classificat com a eròtic en el seu país d’origen: no de bades, cauen alguns vels. ¿Vegeu el joc dels dobles?  

 http://www.youtube.com/watch?v=mKZ0ChqrXQE  (aneu a youtube, per visionar-la)


I ací Darío Moreno, franco-sefardí nascut a Izmir, canta la seua versió personalíssima i irònica dels anys 50 per a tota Europa

http://www.youtube.com/watch?v=GNgREMgZAeo

 

I ací Bob Azzam (Robert Mazza), sefardí d’Alexandria d’Egipte, en la que sembla una de les primeres versions de “Ya Mustafà!” en el moment de la seua difussió internacional. Aquesta cançó ja es cantava en les tavernes gregues, com a mínim des de 1920.  “Necessitem una / una copa!”

 http://www.youtube.com/watch?v=zNbrEPWnYCg



I ací un gitano espanyol,  el sensible Tijeritas tendint ponts de “tarannina” amb el Magrib, trabuca la lletra al seu aire i ens lliura la versió que vam conéixer a l’inici de la transició democràtica

 http://www.youtube.com/watch?v=nI4R_lBzxE8


I ací  un show televisiu divertit, en la versió més recent de la cantant libanesa Rida Boutrus. Ambient efusiu al plató:


http://www.youtube.com/watch?v=zwUWwaz_GJw&NR=1

 
     Per a ser transparent en aquest blog, haig de comunicar-vos que, considerant el gran impacte històric i geogràfic d’aquesta cançoneta mora, ja li he suggerit a tot un “manager socialista” de les anomenades “indústries culturals en llengua catalana” que impulse una versió skà de “Ya Mustafà” en el nostre idioma per a que la cante qualsevol grup de joves músics en els Aplecs i els festivals de rock. M’imagine que ells ho faran quan troben un “copy-writer” que es trenque molt el cap per a astacar amb calçador un verset que critique l’entorn del PP de manera oberta o vetllada. C'est la vie! Estem en bones mans! ;-)

theoreia | Poesia popular | dijous, 17 de juny de 2010 | 08:48h


Cobles valencianes, recollides per Adolf Salvà a Callosa d’en Sarrià; extretes del seu llibre De la Marina i Muntanya, editat a cura de Rafael Alemany.


 

El sol ja se’n va a la posta,

les gallines al joquer,

que mal li sabrà a l’amo

pagar el jornal sencer.

 

Els quintos, quan se n’anaven,

Passaren per la Nucia:

Les fadrines els digueren:

“¡Adiós, quintos de ma vida!”

 

El tabaco danya el pit,

El vi se’n puja al perol,

El qui de tontos es fia

Queda com un caragol.

 

El tio de les cassoles

Li diu a l’espardenyer:

“Si tu vols manar en casa,

¿per què no et cases primer?”

 

El Taput li diu a Solbes

Que es confessara primer,

Que tenia el cap més dur

Que l’encrusa d’un ferrer.

 

En Altea el Santo Cristo,

En Nucia el Pare Etern,

En Polop el Arsobispo,

¡Tots mos anirem al cel!

 

En Benidorm xiques guapes,

En Altea peixcaters,

En la Nucia tramussos

I en Callosa dolçainers.
----------------------------------------------------------
Altres apunts relacionats a Anotacions Rizomàtiques:

- Cobles de Callosa d'en Sarrià I:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/28515

- Cobles de Callosa d'en Sarrià II:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/41072

- Cançons eròtiques de Campos (Sud-Est de Mallorca):
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/30807

- L'herència de la poesia popular dels Països Catalans: entre la ductilitat i el punt de vista comunitari (Els Rastres del Sentit):
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/31084


[Hi ha molt més: clica avall...]

theoreia | Poesia popular | dimarts, 4 de maig de 2010 | 13:20h



A voltes sóc  super-vident

dels txakres dels elements

i en la remor del dharma infinit

palpe els estigmes del nostre temps

 

Caigut a les albes d'Orient

he empés un signe permanent

als ulls tancats veig

penínsules a milers

i al cor obert un mantra sencer

 

A voltes sóc un bri d'herba més

en els cims dels elements

i entre el silenci de les veus

sent la força d'un nou tremp,

 

Petjant les sendes del Vent

he aprés a meditar ben discret

i porte per mandala

un crepuscle sense vel

que irradia la llum que no fereix

 

theoreia | Poesia popular | divendres, 14 de novembre de 2008 | 12:13h


Cento dels centenars,

les estones fluïdes,

retardant-se als altars,

alternant amb druïdes,

cavalls i egües polides,

poltres i sementals,

no hi ha nits destruïdes

si prosperen els parlars,

no hi ha clàxons fratricides

si triomfen els mots senglars,

Cento en postals que deliren,

les núvies dins coves humides,

els versos tensos, aparaulovats,

de tradicions fungicides,

bones carabasses i síndries

atipant els roba-melonars,

canapes creatius i variats

als palaus que fabriquen

personatges de cartró mullat,

les donzelles exquisides

repeteixen les consignes

que fan deler als capitans,

Cento dels centenars

amb tarots sense bisbes

- ni mètriques rectil·línies-

juga amb tu al blackjack:

“rien ne va plus”, company!

------------------------------------------

Cançó popular valenciana: "Ja ve Cento"

theoreia | Poesia popular | dimarts, 8 de juliol de 2008 | 18:32h


Sé malament què significa

Que em trobe tan alleugerit,

Aquella imatge tan recidiva

Desenviscada ja dels dits,

 

El port de Dénia amb lluna,

Els fanals d’aquell carrer,

El nostre baf en el vidre lent:

Llavors la vida fou  pura,

 

Linia exploratòria dels llavis

Troben l’amor més innocent,

Com un depredador tan àvid

Que va depredant el lament,

 

Sospira el record i depara
les petges d'un goig vinclant,

Tot el passat respira ara

En el gest més insignificant.

Versió original de Miquel Gil (amb lletra d'Antoni Fornés), clica ací

theoreia | Poesia popular | dimecres, 30 d'abril de 2008 | 18:15h


ROMANÇ DE LA TERRÀNIA
(original)

(vara vermaores)

Lletra: Vicent Torrent

Música: Vicent Torrent i Manuel Miralles (Al Tall, Envit a Vares, CD+DVD, gravat a l'aplec d'Algemesí en l'any 2.006),

Arranjaments: Manuel Miralles

 

Si enteneu les enrònies

i les passeres

per on els pobles salven

la seua vida,

comprendreu de seguida

els costums curiosos

i les maneres

ben sorprenents de viure

de les terres que toquen

la Mar Morena.

 

Els pacients llauradors

De la Terrània

Viuen baix de la terra

Que cultiven

I fan la vida i la casa

Soterrànies.

Observeu el paisatge

De la Terrània,

Tan ple d’horta i arbreda,

De llum i d’aire.

És tot ell una mina

A flor de terra.

 

Si excavaveu dos metres

Aquell verger,

Trobarieu les places,

Els llargs carrers

I les cambres de sostre

Baixet on viuen

Els pacients llauradors

De la Terrània.

 

Els pacients llauradors

De la Terrània

Per la nit ascendeixen

A les arbredes

I a les fosques cultiven

Les terres bones.

Mai no es permeten

Pujar a llum del dia:

Ells no són públics

Ni estan presents als pobles,

Tot i que són

Els fills vells de la Terrània.

 

Res d’açò és ignorat

Al món de fora;

Però a dalt no interessa

Com creix la sembra;

Allà la norma

És collir de l’horta.

Els llauradors tampoc

Passen cabòries:

Pugen de nit

I baixen abans de l’alba,

Cap al migdia

Es giten fins la nit.

 

Les seues cases

Són farcides d’arrels,

Dels arrels que ells mantenen

Com a columnes

De les llars i la vida

D’aquell país.

I mentre dormen,

El seu alé assaona

Tota Terrània:

Del trespol soterrani

A flor de terra,

Lluminosa i humida.

 

Hi ha qui viu aguardant

Un cruix de terra

I una gran clivellada

De mil cràters.

Si això passava,

Els llauradors haurien

De retornar als pobles

I omplir les cases.

D’anar sempre a les fosques

Com aus nocturnes

Se’ls han fet ulls de gat

I fines ungles.

 

 

ROMANÇ DE LA TERRÀNIA (versió de JCOB, a continuació)

 

[...]

theoreia | Poesia popular | dijous, 6 de març de 2008 | 08:48h


QUAN SONA EL TAM-TAM INFORMATIU

ELS CACICS S’ARREGLEN LES LLITERES,

S’HI TRAU L’ESPERANÇA DE LES GLACERES:
TOTHOM CONSPIRA PEL TRIOMF DEFINITIU

 

 

Quin maldecap amb la votada,

A xavo quin berenar de negres,

No pacta ni cristo les endergues,

- “Vinga partit únic i ensaimada!”,

 

Vinga els nostros davant els teus,

Anem a trencar la gidrigola,

Anem a crear una nova escola.

A xavo quins candidats més lleus,

 

Vinga més brio a la premsa esmicolada:

Vinga bon colp de falç, roda la mola,

Roda qui mormola, txapiga la panerola:

 

- “Aufegarem el maleït oponent!”

Quin maldecap amb la votada,

Pudor de llim, tissana de farigola,

 

-          “Ací no mourà ningú el meu seient!”

-          “Al meu seient pose jo l’anca!”

-          “El meu seient ningú me’l toca!”

theoreia | Poesia popular | dijous, 20 de desembre de 2007 | 15:00h
     "Son moi antigas as relacións entre as costas de Portugal e Galicia, entre as súas xentes e a actividade pesqueira, para insistir aquí na xustificación de cantareas que lembran amores que navegan aqueles mares ou que mesmo proceden daquelas terras. Pero houbo tamén traballadores galegos que anualmente viaxaban a Portugal para participaren nos traballos da vendima, como portugueses asentados nesta bisbarra por razóns de traballo ou de casamento. A terceira cantarea reflicte con sentida emocion o orgullo con que o cantador se sinte tan galego á beira do río Furelos, en Cée, coma no mesmo Portugal, en Barcelos. O feito de que sexa mesmo o amor o tema principal -- o amor ausente das medieváis catigas de amigo-- permiten se dúbida pensar nun contexto cultural no que o fenómeno da identificación non parece alleo ó sentimento popular desta comunidade".


(extret de Manuel Quintáns Suárez, Cancioneiro do Fisterra galego, Noia -A Coruña: Toxosoutos, 2000)


          -2060-
Ventiño que vés do norte,
viñeras do vendaval:
trouxeras os meus amores
da costa de Portugal.

        (CAMARIÑAS)


          -2061-
Paxariño que vés do vendaval,
paxariño que vés do vendaval:
traerásme o meu amor
que vén de Portugal.

          (VILLASTOSE)


         -2062-

Río de augas nunca quedas,

cantaruxiño Furelos:

dile ó mar como se cantan

os alalás en Barcelos.

         (CÉE, CORCUBIÓN)

---------------------------------------------

Imatge: Pont del riu Furelos. Pel contingut d'aquestes cançons endevinem una volta més que els Estats aspiren a imposar fronteres uniformitzadores, però la gent d'a peu es mou a àmbits comarcals, en escales de proximitat, com un flux torrencial d'humanitat que ultrapassa qualsevol límit territorial. 
theoreia | Poesia popular | dilluns, 10 de desembre de 2007 | 07:57h


L’única seguretat:
l’acaronament dels teus muscles
ve potent com un dolç pas
tant si somies com si dubtes.

 Contents hem tornat a ser
Els adults que van jugant,
absents, a una cambra d’hotel,
Aquell hotel dels plaers grans.

 Hotel on jugàvem tots,
Els més sincers i els més bords,
Hotel de setins i foscors
Que il·luminen com un clam. 

La necessitat és tornar abans
Que l’enyor ofegue el cant,
De saber que tu tornaràs
I que et guanyaré besant. 

Que el treball excepcional
De trobar unes paraules
Diguen precises i exhuberants
El que sentim amb altres.

 Vull que marquen amb foc
El goig d’haver-te trobat
Quan t’estaves despistant
I t’havia de pegar un toc.

 Novembre em porta records
Que si estic sol em posen ardent:
El temps exalta constant
Els millors anhels del cos.

Com sempre que vens al lloc
On la tendresa és possible,
Tu i jo revivim una cançó
Que és potser immarcesible.
 

L’única seguretat:

L’acaronament dels teus muscles
Ve potent com un dolç pas
Tant si somies com si dubtes. 
----------------
Versió original de Raimon, clica ací 
theoreia | Poesia popular | dimecres, 25 de juliol de 2007 | 20:21h


LA MARCONA

(poema-crònica a imprimir en tipus de lletra France Regular)

Somriu al públic amb inesperada grandeur i reverència.

Representants de l´autoritat li diuen que permanesca

a l´altura de les circumstàncies, i s´ho pren al peu de la lletra:

enguany ha de ser més artista, rememorant la jovenesa;

així que llança besades a l´aire i els gestos exagera

com una actriu catàrtica eixida d´una òpera francesa.


Les mares dels majorals protesten, perquè furta aplaudiments

als qui legítimament correspon lluir-se en tals moments.

Hi ha coses que en la tradició no queden massa patents;

per això la Marcona com la més espontània s´institueix,

ballant abans d'hora i sense ballador que li faça el volteig.



És com una au solitària que cada any fa el pelegrinatge

a les arrels dels seus origens per mostrar-se a si mateixa.

I adquireix enorme popularitat el seu nom d´ametla:

a l´endemà les dones --al mercat-- ho comenten i xarren.


-------------------------------------------------------------------------

(escrit en l'any 1991, forma part d'un recull sobre les Danses de Sant Jaume de Callosa d'en Sarrià)

-----------

Més info sobre aquesta festa, clica en la web Martí Tirorí. Les Danses de Sant Jaume a la Xarxa, coordinada per Pau Climent.

Més info sobre "la Marcona", vegeu aquest article amb fotografia d'aquesta dona tan especial

theoreia | Poesia popular | dimarts, 27 de febrer de 2007 | 12:54h

Extret del llibre d'Adolf Salvà i Ballester, "De la marina i muntanya (folklore)", edició a cura de Rafael Alemany; Ajuntament de Callosa d'en Sarrià: 1988; transcrit ací per JCOB:

El dia que em vaig casar

no tenia pa ni vi:

una barcella de dacsa

que la vaig dur del molí.


El dimoni són els sastres:

¡quina li han fet a Sant Pere!:

li han cosit uns pantalons

amb la bragueta darrere.


El dimontre són les puces,

un animal tan menut:

van a gitar-se amb les xiques;

jo, tan gran, encà no puc.


El festejar amagat

és un viure molt en pena;

és com la brasa de foc,

que davall la cendra crema.


El francés és un gravato

que a l'aigua li diu deló,

a la dona li diu la fam

i al gavinet, cutó.


El meu Xavier se'n va a escola,

sa mare li va davant

i li diu al senyor mestre

que li guarde el diamant.


El meu Xavier se'n va a escola

i sa mare va darrere

i li diu al senyor mestre

que li'l guarde i no li pegue.


El pastor, a les ovelles;

el llaurador, a llaurar;

el sagristà, a les campanes,

i el rector, a predicar.


El pensament va que vola,

de nit i sense parar,

a mi ningú m'aconsola:

bé et podria perdonar

si em tornes la camisola.

Si em tornes la camisola

i el fil que t'has emportat,

disminuirem el deute

i et perdonaré el pecat.


El Pouador de Callosa

és un lloc molt concurrit;

quan van per aigua les xiques

sempre està ple de fadrins.


El qui en fa cas d'este món

és més tonto que una col:

menjar bé i no fer faena

i fer-li foc al perol.


El qui festeja no dorm,

el qui vetla no matina,

el qui mulla no trau tros

i qui pren fiat no tria.


El qui festeja una lletja

primer que la mire bé;

despuis que no tinga enveja

al que bonica la té.


El qui té la panxa bona

mai pregunta quant són les onze;

allí on fica el peu retrona

perquè està fort com el bronze.


El qui té un bancal de cebes

i té malalta la dona,

li arrea un par de cebes

i enseguida es posa bona.


El qui té pansa té dansa,

i xiques per a casar,

i migranya mesclà amb deutes:

¡No li falta que rascar!


El rei està per fer riure,

el govern per a robar,

els escrivans per escriure,

el pobre per treballar:

¡I en este món no es pot viure!


El sabater de Callosa,

tres dies que no ha almorzat,

esperant la botifarra

d'En Batiste Calafat.


El sastre busca l'agulla,

que el seu ofici és cosir;

això no ho prengau per bulla,

ni tingau que contradir;

que qui té cuc pela fulla.


Els blavets de la Marina

quan van a segar arròs,

només mengen que tonyina,

pa, tomaques i alficòs.


Els caçadors de Callosa,

quan s'enjunten per caçar

porten furons i senderes

i de gossos un ramat.


El sereno ha mort un gos

i l'han dut a l'hospital;

les xiquetes de costura

se l'han fet amb oli i sal.

theoreia | Poesia popular | dimecres, 10 de gener de 2007 | 14:53h

De Mallorca m'ha arribat un regal de Reis que ha meravellat les meues darreres hores: el CD "Llengua d'Espases",  amb cançons populars musicades pel grup Nou Romancer.  Es tracta del seu quart disc, acabat d’estrenar: podeu consultar la presentació del grup així com les lletres i tonades de la discografia precedent en la seua web, ací. “Llengua d’espases” inclou, a més de les lletres i els crèdits habituals, unes explicacions didàctiques de cada cançó que xucla dins les arrels ètniques de la memòria lúdica de la nostra pàtria. Vaig taral·lejant les melodies tan magistralment arranjades com un do  de sonoritats que  em  fa  reviure  la  vida  sentimental  dels segles passats.

 Com a mostra per als lectors d’Anotacions Rizomàtiques, trie la transcripció de la “Cançó de les Transformacions”,  profundament joganera, aparentment amb la lletra infantil però travessada per veritats fonamentals de les relacions humanes: per a seduïr cal saber fer tots els papers de l’auca, escenificant la flexibilitat de manera tenaç. Un joc de metàfores innocents, insertades en el mite de la Natura, que deixen entreveure com l’argumentació col·loquial acaba construint l’amor definitiu mentre es tensa deliciosament la corda dels vincles. Una prova permanent de què la realitat de l’estima es defineix espontàniament amb els mots adelerats de les persones.

 
CANÇÓ DE LES TRANSFORMACIONS

 

-          L’amor me va darrera, l’amor me va davant,

jo me faré la lluna, la lluna del cel gran.

 

-          Si tu te fas la lluna, la lluna del cel gran,

jo me faré la boira i t’aniré tapant.

 

-          Si tu te fas la boira i tu me vas tapant,

jo me faré peixet, peixet de dins la mar.

 

-          Si tu te fas peixet, peixet de dins la mar,

jo em faré pescador i te vendré a pescar.

 

-          Si tu et fas pescador i a mi em véns a pescar,

jo me faré l’arena, l’arena de la mar.

 

-          Si tu te fas l’arena, l’arena de la mar,

jo me faré les ones i te vendré a besar.

 

-          Si tu te fas les ones i a mi em véns a besar,

jo me faré mongeta, monja de l’Olivar.

 

-          Si tu te fas mongeta, monja de l’Olivar,

llavors jo em faré frare i et vendré a confessar.

 

-          Si tu llavors et fas frare i em véns a confessar,

val més mos casem ara i acabem de penar.

 

(Lletra musicada per Nou Romancer i extreta d’A. Riera Estarelles: Cent i tantes tonades tradicionals de Mallorca)

theoreia | Poesia popular | dimarts, 14 de novembre de 2006 | 09:22h

Al·lotes, feis-vós ses piules,

Que ha vengut un foraster :

Es pelleringo que té

Val més de dos-centes lliures.


Noltros venim de Son Juny

De cantar quatre fandangos:

Som set o vuit pardalangos

Amb uns coions com es puny.


Quins gemecs pegàveu vós

Quan vos tenien d’esquena

I amb sa punta de s’alena

Cercaven foradar-vós.


Sa poma com un aumud,

Es pardal com una cana,

I sa poma que demana:

- Entra, endins, pardal pelut!

[El recull continua si cliques damunt...]
theoreia | Poesia popular | dijous, 19 d'octubre de 2006 | 13:06h
Extret del llibre d'Adolf Salvà i Ballester, "De la marina i muntanya (folklore)", edició a cura de Rafael Alemany; Ajuntament de Callosa d'en Sarrià: 1988;  transcrit ací per JCOB:

 

A la mar es cria el peix

i a la céquia les anguiles,

al magraner les magranes

i a la figuera les figues.

 

A la mar me'n vull anar

a vore les cosidores,

que cusen sense didal

i tallen sense estisores.

 

A la ribera me'n vaig

a menjar-me quatre qüernes,

amb una ceba i dos alls

i un grapat de faves tendres.

 

A la una canta el gall,

a les dos la "tortilla",

a les tres el rossinyol

i a les quatre es fa de dia.

 

A la vora del riu, mare,

m'he deixat les espardenyes:

mare, no li ho diga al pare,

que jo tornaré a per elles.

 

Al Barranc de la Batalla,

foren més de quatre mil

els francesos que mataren

entre Castalla i Onil.

 

Alça l'aleta, polleta;

no li piques, pollastret:

ta mare no vol que et cases

amb un home baixetet.

 

Alça, morena, i no em xafes

la canyeta de peixcar,

el cabasset dels enredros

i el barret de festejar.

 

Al Sant Blai del meu carrer

una li'n tinc que cantar:

que mos done blat i dacsa

i diners per a gastar.

 

Al tio Pep del Ruat

un sarxatxo l'acaçava,

i li demanà perdó

si el deixava anar a casa

i portaria el falçó.

 

Allà baix, en el riu, mare,

ha cantat un cul pelat:

"Quan les cabres faran llana,

les dones faran bondat".

 

Allà baix, en el riu, mare,

senquí cantar un canari;

pensant-me que era el meu nóvio,

era un pardal solitari.

 

A ma sogra la vull jo

un poquet més que a ma mare,

perquè s'ha criat un xic:

¡Sogra meua, Déu li ho pague!

 

A ma sogra tinc en venda;

qui me la vulga comprar,

diner i mig donen d'ella:

i ja la poden agarrar.

 

Amb tan vella que tu eres,

els teus diners em fan jove.

Jo me'n buscaré un altra,

que és de repica'm el colze.

 

Amb un quinzet tinc un puro

i amb dos quinzets una pipa;

amb tres quinzets vaig al cine

i amb quatre tinc una xica.

 

Amiga, la més amiga,

la més amiga la pega;

amiga és la mantellina,

que te'n vas a missa amb ella.

 

Ànima que estàs en pena

i en el cel no pots entrar,

que ta mare encara vetla

i l'os no te'l puc posar.

 

Ànima que vas penant,

Déu que et done bon repós:

el meu marit està en casa

i no li puc llevar l'os.

 

Ara sí que m'has fotut..,

que m'has furtat el meló,

i m'has deixat les escorfes,

la corona i el peçó.

 

Ara sí que va de veres

i em jugaria un sisó:

l'auelo "caga-munteres"

l'han tancat a la presó.

 

Arre burro i deixa dir,

no en faces cas de la gent,

que qui en fa té poca xolla

i qui no en fa no en té gens.

 

Bernardino, tin-te un pino,

a la porta del convent,

s'ha menjat un cap de burro

i ha perdut l'enteniment.

 

Bona nit tinguen, sinyores,

que no me'n vaig a dormir:

la un ull ja me se tanca

i l'altre no el puc obrir.

 

Bona vida té el pastor,

que, quan plou, no fa faena;

s'assenta al racó del foc

i en lo dia fa espardenya.

 

Bona vida té el pastor,

que, quan plou, no fa faena,

sentat al racó del foc,

fent-li festes a l'auela.

 

¡Buenos Aires, Buenos Aires,

vas tiniendo buena fama!

¡Tu serás la perdisión

de las muqueres d'Espanya!

 

Calla, gallina pelà,

sense cap de plomissó,

que t'has posat a cantar

i no t'has sabut la cançó.

 

Carabassa m'ha donat

i me s'ha tornat meló;

més m'estime carabassa

que casar-me en Eixaló.

 

Caragol de vinya vella,

no digues mal de ningú,

que Callosa no és València

i ja sabem qui és cadascú.

 

Carnestoltes, moltes voltes,

i Nadal, de mes a mes;

Pasqua, de huit en huit dies;

Quaresma, no tornes més.

 

Carrer Major de Callosa,

quantes voltes t'he passat

a mitjan nit i a deshora:

¡de res m'has aprofitat!

 

Castanya sobre castanya,

ja no me'n pegaràs més;

si vols que vaja al porrat,

em tens que donar diners.

 

-         ¡Castanyes!, ves a dur oli.

-         No vull anar, que tinc fred.

-         La mare et farà una mona

dels ous que pondrà el burret.

 

Catalina, manya meua,

dis-me tu la veritat:

d'eixos tres fadrins que passen,

¿quin és el teu enamorat?

 

Cavallers, mireu si és pena

ser un home divertit:

¡renunciar de la faena

endespuis d'haver complit!

 

Collaret de Coll de Rates,

quantes voltes t'he passat,

a mitjan nit i a deshora:

de res m'has aprofitat.

 

Com són grosses, n'entren poques;

si en vols més para el cabàs;

a les Dos Eres t'espere:

no sé si m'agarraràs.

 

Com són grosses, n'entren poques;

si en vols més, para el cabàs;

safanòries com la cuixa,

xirivies com el braç.

 

Contineixa, vés i torna,

que a tu te la donaran:

si no et donen la més xica,

et donaran la més gran.

 

Corona, si vols la vara,

fes-te'n una de cascall,

que la vara de Callosa

és per a Vicent Savall.

 

Debaixa'm el poalet

que està al pujar de l'escala,

que és per a donar de beure

al burro que ha cantat ara.

 

De Bolulla no la vull;

de Tàrbena no dic res:

en passant el Coll de Rates

la primera meua és.

 

De cara al tossal estic,

i estic morint-me de pena:

primer moriré de fam

que jo palpe la faena.

 

De Cartagena a Almeria

han format una paret;

per la paret va una via

i per la via va el tren.

 

De les ales de mosquit

han fet la mitja taronja,

tot el campanar sencer

i els tres pilars de la Llotja.

 

De matí pa i pebrereta,

a migjorn pebrera i pa,

a la nit, si no fan olla,

la pebrera ho pagarà.

 

De matí, quan s'alcen elles,

amb el monyo per a fer,

i a poc a poc se'l fan elles

a la porta del carrer.

 

Dénia, Benissa i Ondara,

Aixàbia i Benidoleig,

Llíber, Pedreguer i Gata,

Aixaló, Murla i Parcent,

Orba, Pego, Tormo i Sagra.

 

De president l'han votat

per ser el mestre més vell;

'plegarà la societat

a ser tan lladre com ell.

 

D'es banyes d'un caragol

han fet la Beneficència,

el ferrocarril i el moll

i el Miquelet de València.

 

Diu-me si em vols o no em vols,

no em vingues amb perendengues,

que tinc faves primerenques,

guixes, cigrons i fesols.

 

Dos gallines es barallen

per un perol de segó,

i una li diu a l'altra:

"Tu t'afanyes més que jo".

 

Dos ovelles i un borrego

són tres animals de llana;

dos advocats i un notari

tres lladres de cap de rama.

 

Dos rieres té Callosa,

la de Guadalest i Algar,

muntanyes com les de Bèrnia

i, entre les fonts, la Parà.

 

Eixa xica que va ahí,

amb la cabellera rossa,

pareix la Mare de Déu

del Pilar de Saragossa.

 

Eixos del ferrocarril

porten bigot i pereta,

algun dia portaran

espardenyes sense veta.

 

Eixos del ferrocarril

s'han comprat una romana

per a pesar els diners

que guanyen a la setmana.

 

El bacallà està salat

i la sardina s'empina;

el rector ha predicat

el joc de la barretina.

 

El cabecilla Palloc

donà quefer en València,

i el pobret la va pagar

entre Murla i Benigembla.

 

El campanar de Bolulla

està fet una magrana,

perquè l'obrer el va fer,

el va fer de mala gana.

 

El colom roda la torre

a vore si pot entrar,

i la coloma de dins

sense parar d'alejar.

 

El colom roda la torre

i no sap per on entrar,

la colometa de dins

no para de curclejar.

 

El cotxe no ve a Callosa

i s'ha quedat en Polop;

ara ve un tros de tartana

per a matar-mos a tots.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats