VilaWeb.cat
Llibre de les Evanescències
theoreia | Llibre de les Evanescències | dilluns, 6 de febrer de 2012 | 19:44h



<-- il·lustració de Toni Ferri: http://www.toniferri.com

 

















SONET FIBRAT AMB ZIRITIONE ENCICLOPÈDIC

ON LA TEUA SENSIBILITAT ÉS UN DO ESCÈNIC




Les límpides desinències senils d’Indesinenter,

La liqüefacció delicada d’una desfiguració semàntica,

La metempsicosi d’una dàdiva licantròpica,

Els contorns venustos de sinuoses arestes,





Els mots simples de la venalíssima Flàvia,

La fèrtil sintaxi dels Upanixads agrestes,

L’araucària resistent d’un jardí sense festes,

Els grumolls onírics d’una lectura esbiaixada,




L’òliba borratxa sobrevolant les oliveres,

El laberint telúric espesseint la fosca ingràvida,

La teua mà blanca, plena de vida a garberes,




La conversa infinita entre la Força i l’Ànima,

La columna d’anhels: els sirventesos que catorzegen,

Aquest dir lleuger –sense motlle ni fàbrica.





theoreia | Llibre de les Evanescències | diumenge, 20 de novembre de 2011 | 19:18h































 
SONET LLIURE QUE CAL ESCRIURE AL SEGLE XXI

QUAN L’AMOR IRROMP COM UN VENT OPORTÚ



Trenta mil dies de viratge subversiu,

pels tròpics trempats més terrestres,

dins hores boscants a les selves salvades,

sempre amb la dialèctica fermentativa




a les illes d’ençà que somriuen daurades,

és com un doll de les totalitats solars,

com un crit redó que anuncia els estius,

tu i jo en la calidesa d’aquesta estrofa:




trenta mil vincles de miratges lenitius,

amb escapades incessants envers l’U

oh, la pluja de clarors de la sincronia!–,




transitant l’alé irisat de la nostra casualitat,

tu i jo fonent-nos al trampolí de l’Ésser:


trenta mil sintagmes de col·lotges nutritius!




cançoneta judeo-àrab: "lamoledet xuvi roni"


theoreia | Llibre de les Evanescències | dissabte, 19 de novembre de 2011 | 19:59h
 













SONETO DO AMOR ESQUECENTE VOLTANDO PELAS TERRAS LUSITANAS

JUSTAMENT QUAN LA DONA HERMÈTICA EM VA DEIXAR A LES ANDANES




Remorejos dins les carícies vora la Riba do Tejo,

el gran riu dels navegants que lubrifiquen la memòria,

et llepe l’interior amb voracitat i a cap altre no envejo,

visca Sant(h)arém quan tu, múltiple, em calmes la disfòria,



oblideu els poetes de la serenitat: agilitat per als festejos!

quina incrudència de culminacions que clouen la cridòria

dels cors vespertins que pugnen per una pau de passejos:

tu i jo som la sentor d’una Luso-ibèria menys irrisòria,



tu i jo som la pols d’una terra que totalment delejo,

som la cançó que exalta tota la feblesa i tota la glòria

del nostre instint més vehement i més arrodonit,



quin comiat a l’ànima beira que gira com una boira,

quin aparaulovament per als nostres cossos estesos:

«tudo o Vento distos beijos, tuda a paixâo transitoria!»







theoreia | Llibre de les Evanescències | dimecres, 16 de novembre de 2011 | 19:55h














 
SONET LLIURE SENSE MIRAR EL DICCIONARI

D’UN DIUMENGE ÈTNIC I MULTITUDINARI




Avui t’escric des del meu xalet d’Algar,

on creixen alvocats verds del tròpic,

no diràs mai que aquest sonet és entròpic,

assoma’t i veuràs el riu, séquies i bancals;



tot estimula el tenaç orgull agropecuari,

a la terrassa gaudim de somrients convidats,

al forn es couen minxos de sabor milenari,

els xiquets corren i juguen al «pot tirat»,



entre els canyissos i el cim de Bèrnia

hi ha molts racons de natura colossal,

a la font del Moro s’abeura l’Eufèmia,



les xitxarres canten la tornada total:

«mil records per un amor amb alcoholèmia,

mil futurs per a la intel·ligència verbal!»



 
theoreia | Llibre de les Evanescències | dimarts, 31 de maig de 2011 | 19:32h
 














«Vos trencaran el vostre Rizoma, vos deixaran viure i parlar

a condició de bloquejar-vos qualsevol eixida…»

                              Gilles Deleuze i Félix Guattari, Rizoma

 

 

Els esbarzers de sentiments en zona d’ombria,

l’aigua semi-dolça de la desembocadura d’un riu,

la lògica difusa d’una matemàtica plena de vida,

la indefinició fonamental en el pas de la perdiu,

 

l’alé imprevisible d’una amant que siga atrevida,

el foc tintinejant d’una ànima perduda que sobreviu,

la palpitació incerta d’haver engendrat un fill o filla,

la decisió despreocupada que fa més alegre l’estiu,

 

el groc enlluernador de la pulcra sagacitat que brilla,

la possibilitat ignorada de passar alguna nit a Llofriu,

l’actitud transitòria d’una voluntat que s’allita,

 

el gràfic amb alçades i caigudes de dades sense fi,

l’equació no resolta de l’aire agitat que sospira,

l’informe sobre els còdols amb què es farceix l’infinit.


---

Imatge: platja d'Altea, amb el far de l'Albir al fons; necessitariem unes quantes vides successives per a contar - i mesurar i descriure i explicar-- tots els seus còdols de formetes característicament sinuoses -- la sinècdoque lil·liputienca de la identitat turística: quan més local, més universal! ;-)


 

theoreia | Llibre de les Evanescències | divendres, 14 de gener de 2011 | 15:12h














SONET PRODUCTIU SOBRE LA RADIANT ESFERA DELS TREBALLS,

ARA QUE PENSE: “EN LA RUTINA ES DISSIPEN ELS ESTRALLS...”

 


La rialla contumaç del notari estrafolari,

La promiscuïtat existencial d’una telefonista,

Les lliçons aigualides d’un docent ben artista,

Les ordres ensuperbides del supernumerari,

 

L’optimisme pervers de qualsevol publicista,

Els comptes encoratjadors d’un pàl·lid bancari,

La rutinària salutació del comerciant lliurecanvista,

Les desviacions del peó intercanviable i secundari,

 

El recull de ficcions d’una cambrera quasi nihilista,

Les converses animades d’un eixerit funerari,

Les esmorzades sense fi del llaurador rendista,

 

Els periòdics d’esports per al rigorós funcionari,

El cançoner amb sordina del matiner electricista,

La lux post tenebras del meu escèptic receptari.

 


Filmografia : escenes de la pel.lícula « Temps Moderns » de Charles Chaplin : al treballar cal que hi posem una bona disposició charlotiana per a anar apretant els perns i caragols de la maquinària capitalista. Dos punts de vista clàssics sobre el mateix fenomen laboral : a) versió crítica paleo-liberal : « En el curs de la divisió del treball, la funció de la major part d’aquells que viuen del seu treball acaba reduïda a unes poques operacions molt senzilles ; en general, una o dues... L’home que es passa la vida dedicat a poques operacions... acostuma a tornar-se tant estúpid i ignorant com pot tornar-se un ésser humà » (Adam SMITH ,
La Riquesa de les Nacions) ; b) versió il·lustrada optimista : « En gran part, el ritme de treball significa que si repetim una operació donada, descobrim com accelerar o aminorar la marxa, aprenem a fer variacions, jugar amb els materials, desenvolupar noves pràctiques, igual com un músic aprén a usar el temps mentre interpreta una peça. Gràcies a la repetició i al ritme, el treballador pot assolir, segons Denis Diderot, « la unitat de la ment i de la mà » » ( extret de l'assaig del sociòleg  Richard Sennett, La corrosió del caràcter. Les conseqüències personals del treball en el nou capitalisme »)

 

theoreia | Llibre de les Evanescències | dissabte, 1 de gener de 2011 | 20:50h













CONSTRUINT EL NOSTRE «EUROPELLISME», OSCIL·LATORI I DISTRET,

M’IX UN ROAD-POEM, FLUID I PREMONITORI, DINS DEL PALIMPSEST

 



 

 

Tornant de Craiova, pel vell Duna,

Compre tabac a un duty-free,

Si del plaer et resta una espurna,

No serà Vlad qui et farà patir,

 

El blat ens sacralitza l’autumne,

Avui tenim més tresors que ahir,

Tu jugues als escacs gregaris del destí,

Jo sóc marmessor sense ordres rudes.

 

Fugint de Zúrich, pels llargs túnels,

Compre xiclets a un bar antic,

Si et xiuxiueja el Vent –tot Brummen

 

No serà Tell qui t’assagetarà de nit:

L’ordi ens transsubstancia l’autumne,

Avui gaudim més delícies que ahir!


Imatge: Pont Ganter, a prop del túnel del Simplon.

theoreia | Llibre de les Evanescències | dilluns, 8 de novembre de 2010 | 15:07h










ÉREM UN BLOC INCANDESCENT DE CURIOSITAT

AMB EL COR JOVE DE LA NOSTRA ELECTRICITAT!

 

La meua estimada té grans silencis i grans converses,

És dòcil quan la bese i trau el caràcter en les bromes,

La seua poma em deixa als dits un sabor d’ametlles,

Els seus ulls intel·ligents m’iluminen les nits fosques;

 

La meua estimada m’acompanya per estranys viaranys,

Per sendes contentes, per rutes astutes, per passatges

Salvatges, per foranes humanes: ella m’estima als guanys

I a les pèrdues em tolera, té paciència i em dona formatge;

 

La meua estimada és com tres mil orquídies descloses,

Quan tu vas, ella ja torna per les més fantàstiques dreceres;

Les nostres ànimes –lleus i elèctriques– són redones;

 

Passegem ardentment, besant-nos als semàfors i als cantons,

A les portes dels edificis, a les places i enmig les voreres:

si els llavis se’ns fusionen, les gernacions sots-sobren.


------
Notícia d'actualitat a Vilaweb:
Manifestants es petonegen al pas del papamòbil

theoreia | Llibre de les Evanescències | dimecres, 22 de setembre de 2010 | 09:01h













“Ich verstehe nur Banhof!

                     (parèmia escoltada a Aquisgran)

 

quin embolat de bòlids i oblits,

quin embolic de limericks embòlics,

quins límits mitrals per al mític,

quina llum com fum d'embalum,

 

visca l'artista mixta per l'autopista,

avall la druïda dadaista i pútrida,

visca el gest de l'Est al palimpsest,

avall la taxidermina de la tarannina,

 

allibereu els mots als ermots dels Tarots,

col·lapseu les rimes dins del vers trencat,

sigueu poetes catorze voltes per segon!

 

Venim des d’Òmfalos i des de Canaan,

hem sojornat a les vinyes del Rhein

i brindem al carnestoltes d’Aquí-és-gran!

 

---------------------------------------------------

Imatge: Carlemany, emperador d’Occident, ballant --hieràtic, pel pes ominós del Poder-- amb una camperola d'extremitats elàstiques al carnestoltes d’Aquisgran (més info ací: Aachener Karneval)

 

theoreia | Llibre de les Evanescències | dimecres, 25 d'agost de 2010 | 08:36h



imatge: vista nocturna d'Erevan, amb la muntanya Ararat al fons.
















SONET LLIURE SOBRE LA RETROBADA AMB LILITH,

A LA CAPITAL D’ARMÈNIA, CIUTAT DELS DELIRIS



Ets la dona trobada, dins un bar d’Erevan,

jueva d’alabastre, blanca com la ceguesa,

ets la nit càndida del joc i de la nuesa,

és un luxe beure la teua saliva d’Evian;



ets la dona trobada, cada home és el teu fan,

admire tots els teus gestos sense peresa,

sonen violins de gitanos i les flautes de Pan,

ets la ballarina interna de l’escena distesa;



ets la dona que renaix en mil vides d’atzur

i retrobe la teua silueta fent el jingle-man

articules el cos quan et rime amb sorpresa,



ets la ballarina sibilant de l’ambient nocturn,

et fas dir Lilith i a mi em diuen –encara– Joan:

em xiuxiueges un secret i te’n vas a la francesa...



----------------------------------

* Més info sobre ARMÈNIA, república independent des de 1990, clica ací: http://en.wikipedia.org/wiki/Armenia


* Novel·la valenciana que es recrea parcialment en el mite d'Armènia: Isa Tròlec, "7x7=49", Eliseu
Climent, 3 i 4: València, 1984.


* Aram Khatxaturian, compositor armeni de música al segle XX, de fama mundial, clica ací: http://en.wikipedia.org/wiki/Aram_Khachaturian


* Descripcions agudes del caràcter dels armenis al dietari autobiogràfic de la professora de literatura Nina

Berberova, El subratllat és meu, Edicions 62: BCN, 1995.






Video musical: "Vals de Masquerade" d'Aram Khatxaturian
http://www.youtube.com/watch?v=ZNqMnfCxxC4

-----------------------------------------

* Revista Lilith, editada des de Nova York: "independent, jewish and frankly femminist magazine" -->> http://www.lilith.org 

* Compendi digital sobre Lilith: fonts antigues, assajos, literatura moderna, imatges artístiques -->> http://jewishchristianlit.com//Topics/Lilith

 
theoreia | Llibre de les Evanescències | dissabte, 31 de juliol de 2010 | 18:20h






«Els camins treuen fum sota teu, retronen els ponts,

i tot es va quedant endarrera»

 

Nikolai Gogol, Les ànimes mortes

 

 

 

Amb capot i samovar, sóc ucraïnés,

l’aire de l’estepa fon records i delits,

et jure que ara Raskòlnikov és menys gris,

a Sibèria els mots sonen a l’inrevés,

 

a Rostropóvitx se li encenen els dits,

Mikhail Bajtin s’emborratxa amb els serfs,

no penses en Edip perquè refulgeix Narcís,

tota disbauxa conjura allò impropi i tens,

 

¿Val més un fonema bilabial que un de velar?

No et decantes per l’opció del terme mig!

(Un alé radical et trenca el dic de l’stress),

 

«Eutanàsia als esmorteïts valors occidentals!»,

Llava’t els ulls : no és un graffitti eixorivit,

és la clau de volta que accelera el Temps!




Interpretació de Mstislav Rostropóvitx
theoreia | Llibre de les Evanescències | dilluns, 28 de juny de 2010 | 12:42h


Il·lustració de Toni Ferri per a Rizoma. Llibre de les Evanescències

(http://www.toniferri.com )

















SONET MATEMÀTIC SOBRE LES IMPERFECCIONS DE L’ALTRA ESTIMA,

QUAN JO EXHUDAVA PENSAMENTS PER LA TEUA ABSÈNCIA SÍGNICA

 

                                       «Avui Bach sona amb tota la crudesa

                                        de les seues abstraccions melòdiques»

 



Quan perdem la fe emotiva confiem en la numerologia,

ens endinsem pels passadissos fins a estances abscones,

a les mans duem llanternes irracionals de la desvida

i tu increpes, altre colp: «estima’m ara, Vent, no t’abandones!»;

 

pels laberints dels biorritmes, de la crucifixió i de la melangia,

vaig calculant els paràmetres de lleugereses pregones,

llence ampolles de nàufrag envers les pàl·lides ones

i tu instigues, amor: «vine al recer d’aquesta faula íntima!»;

 

jo decore albarans matricials amb un feng-shui de papallones,

desferme les equacions a través de l’espiral menys lumínica

i em perd en l’espera messiànica de la triangulació definitiva:

 

aleshores tu substraus els sumatoris i descentres els nodes,

et vexa suaument l’oblit algebraic del més ardorós cisma

¡quina cadena de Markov d’irrepetibles i discontínues estones!


 

theoreia | Llibre de les Evanescències | dimarts, 18 de maig de 2010 | 14:45h












Vaig seure al restaurant dels empresaris comarcals,

allí tots feien tractes i entre ells es coneixien,

el meu amfitrió i jo parlàvem de budisme,

allò era una xicoteta societat d’autòctons potentats,

 

sóc un home paupèrrim i sovint cuine llentilles,

les delicadeses de marisc tenien un sabor estrany,

quan vam passar del Kharma al Tao estava esbargint-me,

encara que el més ric de tots brindara amb xampany

 

jo seguiria refugiant-me en paraules més vives:

metàfora, vi aspre, energia, quimera, daltabaix;

amables conversàvem sobre coses intangibles,

 

pense que la nostra taula tenia un luxe avançat:

¡superàvem les urgències de les factures imprevistes

tantejant despreocupats els conceptes immaterials!

theoreia | Llibre de les Evanescències | dijous, 21 de maig de 2009 | 15:13h











SONET D’HOMENATGE AL MEU DARRER HENRY JAMES

A PLEA FOR FULL FICTION, INCREASING  FAIR PLAYS

 

 

Un jardí aromàtic on irromp el gripau factual,

el ratolí intentant alçar amb el musell un pèsol,

el multi-sensual en el victorianisme dels entesos,

l’ambigüitat envolvent culmina en la probabilitat,

 

el sedàs velat de la causa absoluta i absent,

l’arpa que fa tremolar Bloody Maries casuals,

l’altre amic d’un expurità ben irreverent,

el fill del teòleg que se’n rifa dels desiguals!

 

les frases cadencioses on les certeses exulten,

la situació ectoplàsmica dels tafanejos hiperreals,

els mots acumulats per l’estratografia del Vent,

 

la geologia aparaulovadora de les trames astutes,

“see you soon with charm in East Sussex, at Lamb’s:

that magnificient and masterly indirecteness!

 

theoreia | Llibre de les Evanescències | divendres, 13 de març de 2009 | 09:09h



Avui divendres 13, a les 20:30,

en l'Auditori del Centre Social d'Altea


presentarem el poemari "Rizoma. Llibre de les Evanescències",

publicat per Brosquil Edicions: València, 2008,

amb el patrocini de "la Caixa",

Premi 9 d'Octubre de Literatura en Valencià de la Nucia,


intervindran:

- Joan Borja, alteà i professor de filologia catalana a la Universitat d'Alacant.

- Joan-Carles Ortega i Berenguer, autor del poemari i sociòleg en exercici lliure.


després de les intervencions, hi haurà un aperitiu;

presentació organitzada per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Altea.

theoreia | Llibre de les Evanescències | dijous, 12 de març de 2009 | 13:51h

 













Hi ha percepcions que àgilment et duen a l’ebrietat,

buscaves aventures a Mallorca i a Budapest,

al quadern guardes les espurnes de la veritat,

una altra deessa blanca t’embruixa el cervell,

 

Pep Sales acabes els teus dies a un poble d’stars,

Vallclara és la terra dels amics més atents,

que la pàtria són els propis peus per tu ho sabem,

allí vas apujar el glamour de l’ambient rural,

 

Considera’m d’ara en avant el teu germà menut,

saps que al Sud som làbils i tot ho confonem,

per honorar-te t’escric aquest sonet fragmentat,

 

et tinc enveja perquè t’assembles a Jesús,

proclames el teu Evangeli amb mots candents,

príncep dels poetes infames, generosos i arriscats.

--------------------------------
Imatge: Pep Sales, el poeta indomesticat, en una escena domèstica. Per accedir a les seues "Cançons d'amor i droga", cliqueu ací.

theoreia | Llibre de les Evanescències | dijous, 26 de febrer de 2009 | 10:34h









Quin paradís perdut de Lipton: sàlvies i espígol!

Quina devoció més sana a les carreteres secundàries!

Quines mates de ruda, quines estalactites lluminàries!

Quin oblit fonamental rere el jorn per no dir-ho!

 

Quins moviments d'orquestra després de les àries!

Quina multitud bocabadada enmig els dies grisos!

Quin encant anhelat després de telefonades vàries!

Quin petó amagat al somriure dels mots indecisos!

 

Quin Vent que pren el lloc a les solituds gregàries!

Quina elevació on esdevenim brot d'alés precisos!

Quina concatenació de melòdies subtils i centenàries!

 

Quin Bancal del Present, on creixen agrets i narcisos!

Quin retorn als origens per la ruta d'arrels proletàries!

Quin paradís retrobat de Milton: cims i valls, indivisos!

----
Imatge: Carretera de pujada a Tàrbena (la Marina Baixa).

theoreia | Llibre de les Evanescències | dijous, 26 de febrer de 2009 | 10:15h


(extret del seu blog A tall d'invocació

    L'editorial Brosquil ha publicat Rizoma. Llibre de les Evanescències de Joan-Carles Ortega. Un poemari que va ser premi 9 d'Octubre de la Vila de La Nucia el 2007. Vertaderament, la poesia d'Ortega sorprén i no només perquè siga una proposta arriscada i poc usual, sinó perquè s'aixopluga --o posa en pràctica-- allò que Gilles Deleuze i Félix Guatari designaren com "rizoma".
  

       "Rizoma" no deixa de ser una proposta heterodoxa ben creativa, emparada en  l’autoreferencialitat del llenguatge i en el condicionament que en suposa per al pensament.  Deleuze i Guatari pretenen lluitar contra el llenguatge de l'ésser que categoritza i immobilitza la realitat. En canvi, aposten per l'esdevenir, pel rizoma (i no per l'estructura arborescent), per la pluralitat o multiplicitat de mirades.

     A què trau cap tot açò? Doncs a bandejar la gramàtica convencional, sobretot, la sintaxi, que ens fa navegar per uns rius i no per sèquies ni rierols. La recomanació dels autors és la de fer mapes però no fotos. I fent servir la autorreferencialitat del llenguatge, proposen actuar com la Pantera Rosa: impregnar l'entorn d'un mateix color amb l'objectiu de no ser percebut. 
     

     Tot açò fa del poemari de Joan-Carles un conjunt de textos, d'escriptura que es capbussa en les coses, en les sensacions, els records, els desitjos... sense estar sotmés a cap policia, ço és gramàtica. Es tracta de versos cadascun dels quals és una unitat, un fragment, una mirada, un glop...Amb intensitat, amb discontinuïtat, acostant-se sovint a una mena d'escriptura automàtica o succedani. Tenen, per això, una certa ebrietat, i sovint força visionària. Immergit en la neurosi creativa, si el poemari fos una línia de pintura [per cert, està il·lustrat amb dibuixos molt suggerents de Toni Ferri] estaria molt a prop de Kandinsky.     

    Potser per contrarrestar aquest efecte dissolvent, l'autor empra sonets, una estructura travada i clàssica. Una contradicció? Té un pròleg de Lluís Alpera i un epíleg, força interessant (i dens), de Carles Tasa.

Imatge: Enric Balaguer
theoreia | Llibre de les Evanescències | dilluns, 23 de febrer de 2009 | 06:57h



















SONET RIZOMÀTIC PER A LA XIQUETA DE L’AIGUA

ARA QUE ALS LLAVIS LLEGIM LES NOSTRES PARAULES

 

Has triat la veritat entre el soroll del món i escoltes el teu cor amb més claretat del que jo acostume a escoltar el meu propi cor: no existeix la sordesa quan emergeix la semiòtica expressiva de les cares. L’essencial és l’inaudible!”

 

 

 

Al silenci dormen els signes,
badallen i acluquen els ulls,
veuen més enllà de l'absurd,
somien paradisos i cataclismes,

s'aturen davant màgics i trucs,
engendren abundants dinasties
de mots que naixen curullls
de miratges i de realisme;

al silenci dormen els signes,
com nadons amb rostres purs,
des de la constància dels invictes

interpreten aquest món estult,
acariciant tots els sil·logismes
de l'Ésser i del seu magnífic flux!

 

----------------

Imatge: il·lustració de Toni Ferri per a aquest poema (rotulador sobre paper): representa un rostre "arcimboldià", bastit amb elements naturals del paratge del naixement del riu Algar.
  

theoreia | Llibre de les Evanescències | dimarts, 7 d'octubre de 2008 | 14:14h

<<--- clica damunt la tarja per ampliar i visualitzar millor

El pròxim divendres 10 d'octubre, a les 20:30 hores, farem la presentació de "Rizoma. Llibre de les Evanescències" a la Sala Ponent de l'Auditori i Centre Cultural de la Mediterrània de la Nucia.

Est
eu convidats a assistir per passar una vesprada-nit entre amics, escriptors i amants de les lletres valencianes. La presentació anirà a càrrec de Juli Capilla, coordinador de la revista Caràcters; el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de la Nucia, Julio Camacho; i Joan-Carles Ortega, l'autor del poemari guardonat en el IV Premi 9 d'Octubre de Literatura en Valencià i ara editat per Bròsquil Edicions;

A l'acte públic, comptarem amb una delegació de la Llibreria-Papereria de les Germanes Tasa, de Callosa d'en Sarrià, que instal·laran a l'Auditori un punt de venda d'exemplars de "Rizoma",

Aquesta publicació compta amb un pròleg de Lluís Alpera, epíleg de Carles Tasa i il·lustracions de Toni Ferri; l'edició s'ha realitzat gràcies a l'organització de l'Ajuntament de la Nucia i amb el patrocini de l'Obra Social de la Caixa.

Bai
xa't aquest article en format PDF i re-envia'l per email a les persones com tu que vos estimeu la cultura valenciana, feta des de la nostra comarca de la Marina Baixa. Ens veiem tots a la Nucia!

Salutacions i records,

Joan-Carles

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats