COMENTARI RÀPID SOBRE LA NOVEL·LA “L’AMBICIÓ D’ALEIX” D’ENRIC VALOR

Índex

0.- Cita bibliogràfica completa.

1.- Introducció: paisatgisme emotiu, poques accions desgranades candenciosament i model impecable de valencià arrelat.

2.- Enric Valor, dipositari de la memòria genuïna del País Valencià.

3.- Sinopsi de L’ambició d’Aleix.

4.- Estructura.

5.- Llocs i espais narratius.

6.- Temps de l’acció.

7.- Personatges de la novel·la.

8.- Narrador.

9.- Conclusió i opinió personal.

Imatge: Enric Valor. A la revista La Plaça del Col·lectiu Nacionalista Valencià de Callosa d’en Sarrià es va publicar un altre article titulat "Enric Valor: la Callosa d’Aleix", escrit per Josep Saval: per a llegir-lo clica ací i ací. En eixe altre article, s’hi fa una transcripció amb comentaris de l’única xerrada que va impartir Enric Valor en la Casa Municipal de Cultura de Callosa d’en Sarrià en l’any 1.992. 

[Hi ha més: el comentari continua a dins si cliques damunt…]

COMENTARI SOBRE L?AMBICIÓ D?ALEIX D?ENRIC VALOR

0.- Cita bibliogràfica completa:

                Enric Valor, L?ambició d?Aleix, València: Tàndem Edicions, 1995

                Es tracta d?una edició rústica on lamentablement hi ha més faltes de tipografia del que seria de desitjar i, a més, tots els paràgrafs estan editats sense tabulació inicial, amb la qual cosa es dificulta lleugerament la distinció entre els finals dels diàlegs i els inicis de noves descripcions. La meritòria Rosa Serrano hauria d?haver posat més cura en l?edició d?aquest llibre que es ven, a la contraportada, com un ?gran clàssic?.

1.- Introducció: paisatgisme emotiu,  poques accions desgranades cadenciosament i model impecable de valencià arrelat.

                A L?ambició d?Aleix, una de les primeres novel·les d?Enric Valor, trobem la cronologia espaiada d?un adulteri doble, a cavall entre les terres de la comarca de la Marina Baixa i la Ciutat de València. S?hi expliquen lentament dues deslleialtats sentimentals: la del jove estudiant Aleix respecte a la seua nuvieta Lluïsa, la de dona Pauleta respecte al seu vell marit, don Macià; els beneficiaris d?aquestos amors clandestins seran Aleix i dona Pauleta que s?aniran unint progressivament fins al clímax final, tot transgredint el resclosit homogeni d?una societat monògama i promatrimonialista. Destaca moltíssim en tota la novel·la, la dèria meliorista d?Enric Valor per descriure de manera preciosista els paisatges muntanyencs de la Marina Baixa, en una mena de naturalisme psicològic a través del qual les anades i vingudes per les serres, la presència de les sendes i de les crestalleres, dels cels i de les penyes, són descrits minuciosament amb adjectius de coloracions emotives que en molts casos preludien o s?adiuen amb estats psicològics dels personatges principals, en especial del senyoret Aleix.  Aquest paisatgisme emotiu serveix per a glorificar la bellesa dels indrets naturals en una mena d?apologia incondicional envers el medi ambient i, potser de retruc, per a traslladar als lectors envers una autoestima més neta i idealista envers la terra que els ha vist nàixer. Recordem que Enric Valor, natural de Castalla, fou caçador i es coneixia bé les contrades del sud del País Valencià: aquest coneixement directe, sense intermediaris, dóna suport a tota la seua epifania rural i muntanyenca, bastida en comentaris descriptius admiratius sobre paratges i cingles, camins i cims.

                Tanmateix, aquest excés de paisatgisme emotiu té un cost narratiu: l?autor sacrifica les accions més minucioses dels personatges, redueix els personatges secundaris, en definitiva, hi ha poca acció narrada i sempre hi apareix de manera cadenciosa enmig de les descripcions naturals del medi ambient. Segons Joan Fuster, un dels defectes de la novel·lística valenciana i catalana del segle XX era que s?hi pensava molt i s?hi actuava poc; en el cas de L?ambició d?Aleix les contemplacions respecte a les muntanyes bloquegen parcialment la fluidesa més permenoritzada d?accions humanes. El mateix Enric Valor n?era conscient d?aquesta tara i en diversos paràgrafs esmenta, en boca d?altres personatges, que el mateix Aleix és massa pensarós, es capfica, s?enderia.

                Però aquesta novel·la té altres virtuds que compensen, amb escreix, la seua falta d?homologació respecte a les narracions més actuals: el model lingüístic que Enric Valor hi posa en producció és difícilment millorable. Per una part, ens trobem amb vocabulari específicament valencià de les comarques centrals i sudenques valencianes, tan ben conegut per l?autor, repertoris lexicogràfics que avui en dia, en el millor dels casos, només han conservat els més ancians; frases fetes, comparacions i parèmies típicament valencianes com les estudiades per Eugeni Reig al seu utílissim recull titulat ?Valencià en perill d?extinció?, al temps que resten equilibrades per una voluntat normativitzadora vigorosa, fruit de les seues adhesions sinceres a les Normes de Castelló i al català estàndard de tots els Països Catalans. Des d?aquest punt de vista, L?Ambició d?Aleix és excel·lent, perquè si, per una banda, tracta de sumar en el camí de la creació d?una tradició novel·lística valenciana que parteix del buit dels segles d?oblit, potser és ben impossible trobar un narrador tan potent lingüísticament com Enric Valor que als anys 1950 estiguera en condicions d?oferir un model lingüístic tan impecable.

2.- Enric Valor, dipositari de la memòria genuïna del País Valencià.

                Quan es reprén l?interés col·lectiu per la identitat cultural del País Valencià, hi ha uns quants homenots que destaquen: Joan Fuster, com a assagista i periodista, amb idees universals aplicades per a entendre la realitat valenciana; Vicent Andrés Estellés, el poeta populista que escriu amb afany notarial sobre els desitjos i mancances de la dura post-guerra; Manuel Sanchis Guarder, el gramàtic que fa la història de la llengua; dins aquest paradigma, Enric Valor els sobreviu a tots, per l?efecte d?una relativa longevitat: aleshores es redescobreix la seua tasca com a gramàtic, com a folklorista i recopilador de rondalles, com a narrador; durant uns quants anys, els darrers de la seua vida, Enric Valor fou el vincle viu i més autoritzat moralment per a unir el present amb el passat d?una II República en la que ell fou un instigador a favor del valencianisme conscient. Abans de morir, les universitats reconeixen la seua tasca a favor de la memòria genuïna del País Valencià, nomenant-lo doctor honoris causa i no poques institucions municipals demanen formalment que se li atorgue el Premi Nòbel. Assistim doncs a la mitificació en vida d?Enric Valor, sustentada sobretot perquè representa una manera arrelada de ser valencià, en plena harmonia amb el territori.

                Lamentablement, aquest fervor no ha donat suficients estudis acadèmics, ni prou anàlisis de crítica literària solvent: s?han fet panegírics parcials i apassionats, s?ha convertit en tòtem personal de la nostra tribu, però han mancat potser per això els estudis més seriosos per a avaluar científicament la seua tasca de contribució al redreçament lingüístic i cultural del País Valencià. Una prova ho és la manca d?articles especialitzats en la seua obra, de tota l?oferta literària disponible a internet. El nom complet i sense fraccionar d?Enric Valor reporta vora 88.900 referències de pàgines web segons els buscadors d?informació internàutica: la majoria són breus notes repetitives de les mateixes qualitats esmentades en benefici del consens a favor de la seua personalitat entranyable, digníssima i autoritzada. Però poca cosa més. La web de l?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana és minsa i pobra. Només hi ha més informació sobre ell a l?enciclopèdia wikipèdia.  Em sembla que hi ha un desfassament entre la reverència massiva que se li ha professat i la manca d?articles més seriosos, més científics i més objectius, més contrastats i que ajuden, en definitiva, a pair el corpus de la seua obra d?una manera racional.

3.- Sinopsi sobre L?ambició d?Aleix.

                Aleix viu a Callosa d?en Sarrià, fill d?una mare muntanyenca i un pare natural d?Altea. En ell conflueixen la tradició agrícola i la tradició marinera. Però des de xicotet ell escull: somia amb les muntanyes, vol estar arrelat a la terra, no comprén el plaer de la navegació marítima, acaba gaudint de la cacera amb el seu amic del poble. Ben aviat, a una tendra edat, el pare d?Aleix mor. Aleshores sa mare confia a don Macià que administre les terres de la família. L?esposa de don Macià, dona Pauleta s?ha casat, sent massa jove per a ell, per un problema econòmic. Però en principi, Aleix veu a dona Pauleta com a una mare. Quan està malalt, dona Pauleta té cura d?Aleix i ací l?ambigüitat de l?autor descriu una transició portentosa entre un afecte aparentment materno-filial envers una passió amorosa d?igual a igual. Quan el senyoret Aleix fa més anys, sent un jove, les diferències d?edat entre dona Pauleta i ell tendeixen a diluir-se. Aleshores va sorgint pausadament l?amor que es convertirà en un adulteri que, en origen, haguera semblat quasi incestuós. Aleix és informat de quin tipus de persona és Don Macià a través del seu capataç callosí, Mingarro. Quan marxa a estudiar a València, Aleix coneix a Lluïsa que esdevindrà la seua promesa, però quan aquesta és convidada a passar uns dies a Callosa d?en Sarrià, aleshores ell nota que no tenen la mateixa passió per les muntanyes. Tanmateix, quan Aleix està al poble, estima desesperadament a dona Pauleta i quan va a València reprén les seues relacions amb Lluïsa. Dona Pauleta en diversos passatges apareix cuidant la delicada salut del seu marit. A la part darrera de la novel·la, Aleix està acabant la carrera, passa uns dies al poble per vacances i consuma el seu amor amb Pauleta. Aleshores, la passió torbadora li fa tramar un pla per a escapar-se amb ella, lluny de don Macià, una volta descartada definitivament la seua opció sentimental amb Lluïsa. El seu amic caçador li presta els diners necessaris per a la fugida. Però aviat, mentre està a França, rep un telegrama anunciant la mort alliberadora del vell marit burlat. L?ambició arriba a la seua culminació: Pauleta podrà esdevenir la parella permanent d?Aleix.

4.- Estructura.

A pesar de que L?ambició d?Aleix està dividida en capítols (que casualment no apareixen summaritzat en cap índex de l?edició referida a dalt), podem pensar en les següents parts més globals:

     

                1.- Infança d?Aleix, escenes en companyia del seus pares, Dona Pauleta vista com a segona mare.

                2.- Despertar dels sentits, adolescència i formació sentimental del futur home que serà don Aleix.

                3.- Aproximació consentida a dona Pauleta.

                4.- Vacil·lacions, distraccions de la vida universitària i dubtes amb Lluïsa.

                5.- Consumació de l?amor amb dona Pauleta i plantejament de la fugida.             

5.- Llocs i espais narratius:

        Callosa d?en Sarrià: la casa familiar del senyoret Aleix, les hortes de Margequivir i de l?Algar: la colla de collidores amb Mingarro al capdavant protagonitzaran una imatge desmillorada de l?adulteri entre la llauradora Vicenteta i el capataç, per a comparar l?excelsitud de les emocions de l?amo; l?església on acudeix acompanyat una nit de nadal i presentada ambiguament com l?escena d?una boda simbòlica, irreal però profundament apass

        Altea i Altea la Vella: cami de Sogai, la parada del tren;

         La Vila Joiosa: escenari de la madrava de don Macià, la lluita fosca entre aquest i son pare, que era un jugador, ludòpata i empedreït;

          Confrides, Pla de Bítols, Serra d?Aitana, Mas de l?Arbre; una bona nit mentre Don Macià es troba a la Vila Joiosa, el Mas de l?Arbre quedarà incomunicat per una nevada impressionant; això obrirà noves oportunitats a l?amor clandestí entre els protagonistes principals.

        Les navegacions de son pare, en una de les quals és salvat per Don Macià; la navegació de Don Macià durant la qual aquest sembla que assassina a un encarregat seu durant una tempesta marítima; això serà fruit d?un judici sense cap aclariment i ens el torna a presentar com a potencialment perillós;

                La Ciutat de València, la part vella, la universitat;

                Dénia com a parada del viatge entre València i Callosa d?en Sarrià; s?esmenta Benissa i la perspectiva del penyal d?Ifach de Calp; contrastos entre paisatges de l?Horta, la Safor i la Marina.

6.- Temps de l?acció

       Com que apareix el trenet de la Marina, potser s?està descrivint l?època posterior a 1920; sembla que ja s?ha passat l?època de la República, perquè no s?hi fa esment i probablement l?acció estiga pensada per als anys durs de la post-guerra, ja que s?hi esmenta que una filla de llauradora mor de fam, a més de què hi ha molt de tabú amb l?adulteri.

7.- Personatges de la novel·la.

                Aleix, senyoret, té un bon passar en l?època, estudia el batxillerat internat a Alacant, després acaba la carrera de dret a València, somiqueja pensant en les muntanyes, sembla covard i predestinat per les circumstàncies a cometre l?adulteri, tal com esmenten altres personatges, però al final pren una decisió valenta i irreversible.

                Dona Pauleta, filla d?un matrimoni vingut a menys, ha de casar-se amb Don Macià amb qui la distancia una gran diferència d?edat, sent ella més jove; té cultura, sap tocar el piano, llig llibres; és una dona sensible i formada, bella, tractada com una deessa per l?idealista Aleix, però ella li diu que ?només sóc una dona?; per un altre costat, representa en alguns passatges, a nivell metafòric, la meravella de l?admiració que Aleix sent per la muntanya.

                Don Macià, mariner i llaurador, s?ha fet a si mateix, té un caràcter fort, se li atribueixen malifetes per a progressar en la vida; suposa una amenaça per a Aleix, però va emmalaltint;

                Lluïsa, anava per a núvia d?Aleix, ell juga amb ella, la sotmet a silencis, la reprén quan es troba sol a València; la coneix en circumstàncies ambigües en un carrer de València: no sabem si la descriu com a prostituta, però després hi apareix com a dependenta d?una papereria; és una xica de ciutat i no s?emociona amb els paisatges de la Marina com Aleix; això contribueix a que vaja descartant-la; s?escriu correspondència amb Aleix, quan aquest està fora de la Ciutat de València;

                Mare d?Aleix, passa temporades critiques quan el seu marit marxa a navegar per la mar; després quan hi torna viu molt emocionada: canvis d?humor; en principi, Aleix diu que ella se l?estima, després quan ell es torna un home, diu que la mare estima al fill per la semblança amb son pare; és dolça i fruit d?admiració per part d?Aleix;

                Pare d?Aleix, és valent, treballador, honrat, bon pare; mor prematurament, abans de que el fill es faça un home;

                Mingarro, capataç de les terres d?Aleix, fort, fadrinot i benhumorat, li explica facècies i xafarderies;

Sento, encarregat del Mas de l?Arbre a Aitana, li explica la història del roder Pinet a Aleix.

                Adolf, amic caçador del poble de Callosa d?en Sarrià: li prestarà els diners per a la seua fugida amb Pauleta; ¿el seu nom és un homenatge a l?erudit Adolf Salvà?

               

8.- Narrador.

                Enric Valor va explicar que per a l?edició nova de la dècada dels anys 90, ell mateix va re-escriure tota la novel·la per a passar-la amb exactitud a una narració expressada en primera persona. Sense dubte, fou un treball impecable.

9. Conclusió i opinió personal.

                És una llàstima que Enric Valor no haja equilibrat més la novel·la per donar més canxa a les accions dels personatges, per a enriquir-los, per a matisar-los, per a introduir més personatges secundaris, per a reproduir l?ambient humà de la Marina d?aquella època sense recórrer als estereotips i oferint-nos una panoràmica més subtil i acabada. Però tampoc podem demanar massa més: Enric Valor té el mèrit d?haver refundat la tradició novel·lística valenciana en una època en la que fou dificil. Així, doncs, va sentar les bases per a futurs desenvolupaments per part d?altres autors de la dècada dels 1980, dels 1990 i dels 2000.

                Destaca sobretot en L?ambició d?Aleix l?ambigüetat calculada i dosificada amb la que explica moltes situacions, les transicions lentes que canvien estats emotius molt diferenciats, el vigor amb que va perfilant les situacions mínimes. Podríem comparar aquesta mena d?ambigüetat en la forma d?expressar-se amb la de Henry James. Hi ha frases que tots dos escriuen donant a entendre coses que no s?acaben de dir del tot i al final resten enunciades.

                El lirisme paisatgístic d?Enric Valor: ¿és una forma d?anunciar a la resta d?escriptors destacats de la província d?Alacant de la seua època, com Gabriel Miró i Azorín, que hi ha un estil valencià d?arrelar els personatges d?aquesta terra? ¿és una forma d?aprofitar les seues troballes com a prosistes poètics mediterranis per a mostrar a la resta d?autors del domini lingüístic català que hi ha un estil sudenc de sentir la vida?

                És curiosa la coincidència d?Enric Valor amb altres autors universals a l?hora de fer la premonició de l?adulteri: segons la Divina Comèdia de Dant, l?adulteri entre Paolo i Francesca té lloc com a fruit després d?haver llegit una novel·la d?amor tots dos plegats. S?ha parlat de què els adulteris tenen més propensió d?esdevenir quan intervenen les ficcions cinematogràfiques i novel·lesques que emmirallen els cors somniadors. En el cas d?Aleix i Pauleta, la biblioteca del Mas de l?Arbre, els llibres mig oberts d?aquelles estances, preludien l?afany per materialitzar un amor contra corrent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *