SONET LLIURE SOBRE UNA LECTURA MOLT REVELADORA
ON «L’ANSIETAT DE LA INFLUÈNCIA» FA DE PASSEJADORA
Avui m’he trobat tres voltes amb Eichendorff,
ell amb cara d’espantall, jo una canya badada,
li he dit: «mestre, ara vos estileu al ventilador
de Taschen, per a una ex-mare sense mainada
i per a un Saturn que viu vora el Trastellador»;
ell seguia amb cara estupefacta, desmenjada,
les mandíbules fortes del perfecte intuidor,
no s’atrevia a respondre, era tot una gebrada,
les conques dels ulls com un accent de fredor,
el cor inútil, preparat per a escriure o morir
el sintagma crucial que colpeja l’espinada
amb el darrer missatge perdut, el darrer avís,
la clau que obri la llum i paralitza l’ardor,
el glop subtil que vivifica la raó amagada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!