ACORDS BILATERALS DE DOBLE NACIONALITAT EN L’ADMINISTRACIÓ CATALANA DEL FUTUR — Els Rastres del Sentit–

¿Quantes setmanes necessita Catalunya per a culminar el seu règim propi d’administració sobirana plena en el marc de la Unió Europea? Potser unes poques setmanes, en comptes d’uns quants mesos. Senzillament, la majoria socio-política de l’actual comunitat autònoma de Catalunya està en favor d’una independència respecte a l’Estat Espanyol. Això vol dir en termes matrimonials que Barcelona la maltractada, la desoïda i la desatesa està iniciant un procés de separació i divorç de Madrid. Coneixent la península ibèrica, tothom pot esperar en cosa de semestres que els futurs Estats Català i Espanyol mantinguen certes cooperacions i col·laboracions. La lliure circul·lació de productes, serveis i recursos humans sembla estar garantida pels tractats econòmics de la Unió Europea: per tant si algun líder espanyol diguera que el futur Estat Català es quedarà sense mercat per a algunes de les seues activitats comercials és perquè pensa en un boicot implícit que conculca els drets i deures dels Estats membres de la Unió Europea.

Com a futurs Estats recent divorciats, Espanya i Catalunya han de pactar democràticament entre altres coses l’estatut de ciutadania d’alguns dels seus habitants adherents, per a garantir drets i deures de desenvolupament personal, socio-cultural i econòmic en els diferents contextos nacionals. Això vol dir que una de les primeres tasques jurídiques dels parlaments espanyol i català convindria que fóra l’arranjament dels acords bilaterals de doble nacionalitat: tant per als espanyols convençuts, residents o empadronats en Catalunya, com per als valencians, balears, rossellonesos i algueresos que es troben sota administració autonòmica estatal espanyola, francesa i italiana. Les dobles nacionalitats s’atorguen des de fa anys entre països iberoamericans i mediterranis sud-europeus: aleshores, en el nostre cas de major proximitat, sembla que les dobles nacionalitats seran un fet de construcció jurídica que afavorirà la fluidesa, la tranquilitat, el progrés i la felicitat individuals i grupals. Clar que la nació cultural catalana és una i múltiple, centrada primordialment en l’ús de la llengua catalana i les seues variants dialectals, llengua de civilització i etnoparlars veïnals; aleshores les normes d’accés a la ciutadania del futur Estat Català haurien d’adaptar-se d’acord amb els consensos majoritaris, afavorint la autoidentificació voluntària, conscient i participativa.

Tres casos pràctics, entre altres motius culturals, econòmics i socials: a) els estudiants valencians que vulguen completar tot el seu procés educatiu a les universitats del futur Estat Català, han de poder fer-ho accedint a beques i promocions d’acord amb la possibilitat de posseir un passaport de sobirania catalana; b) els empresaris grans, mitjans i xicotets de parla catalana de les dues autonomies en règim espanyol han de poder participar de manera completa en les associacions i cambres de comerç de Barcelona i les ciutats catalanes, amb els màxims drets i deures, des de la possibilitat de tenir doble nacionalitat espanyola-catalana, així és com s’anirà afavorint el tan necessari Corredor Mediterrani dins l’Eix Europeu de Ciutats, que és una aspiració democràtica dels valencians assenyats; c) aquells malalts crònics i jubilats – valencians o balears conscients– que vulguen ser atesos pels serveis sòcio-sanitaris catalans, han de tenir la possibilitat de posseir un passaport català per a assistir a les seues cures pal·liatives, intervencions programades o estades de curació; pensem que el sistema hospitalari català és molt avançat en diverses àrees i camps específics. Per suposat que les dobles nacionalitats des de la vessant catalana s’han d’atorgar d’acord amb els requisits i límits que fixe el Parlament de la Catalunya Sobirana, en reciprocitat i equilibri amb els requisits i límits que estipulen les Corts Espanyoles respecte als seus empadronats en les comarques de Catalunya. Entre eixos límits caldria pactar potser unes quotes: ¿200.000, 300.000, 500.000 o 700.000 nous catalans voluntaris, de residència habitual al País Valencià i a les Illes Balears, amb vincles específics d’arrelament particular en Catalunya i en la catalanitat, de doble nacionalitat certificada, amb el seu passaport corresponent de ciutadania?

[Hi ha més…]

 

Crec que davant d’un procés de desenvolupament de la màxima sobirania per a Catalunya, endegat després de l’aturada unilateral –per part del govern espanyol– de les gestions en l’aconseguiment de l’anomenat pacte fiscal, hem d’ estudiar aquestes qüestions des d’angles pluralistes i de generositat oberta, donant participació a tot tipus de persones, siga quin siga el seu nivell de formació, al temps que els nostres representants democràtics, comunicadors, portantveus legítims i els especialistes en dret i sociologia recullen les veus majoritàries en textos ben documentats i conceptualitzats que sumen en l’aclariment i l’establiment d’escenaris de futur. Així es fa per exemple a la web del Centre d’Estudis Jordi Pujol: http://www.jordipujol.cat/ca . Fins a la data molts de nosaltres hem actuat com a “espanyolistes” –en les formes, encara que el nostre esperit i el contingut de les nostres propostes fóra decididament de lleialtat autòctona– perquè creguérem que era possible reformar i modernitzar les estructures autonòmiques i municipals de l’Estat Espanyol des del moviment democràtic valencià; ara bé: és ben possible que una volta que Catalunya vaja avançant i consolidant l’autodeterminació pacífica, aleshores molts de nosaltres estarem per a oferir entesa en un context nou. En aquesta web podeu llegir altres propostes de resolució per al cas català, en les paraules del professor Johan Galtung: http://www.transcend.org
/galtung/papers.php
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*