¿Quantes setmanes necessita Catalunya per a culminar el seu règim propi d’administració sobirana plena en el marc de la Unió Europea? Potser unes poques setmanes, en comptes d’uns quants mesos. Senzillament, la majoria socio-política de l’actual comunitat autònoma de Catalunya està en favor d’una independència respecte a l’Estat Espanyol. Això vol dir en termes matrimonials que Barcelona la maltractada, la desoïda i la desatesa està iniciant un procés de separació i divorç de Madrid. Coneixent la península ibèrica, tothom pot esperar en cosa de semestres que els futurs Estats Català i Espanyol mantinguen certes cooperacions i col·laboracions. La lliure circul·lació de productes, serveis i recursos humans sembla estar garantida pels tractats econòmics de la Unió Europea: per tant si algun líder espanyol diguera que el futur Estat Català es quedarà sense mercat per a algunes de les seues activitats comercials és perquè pensa en un boicot implícit que conculca els drets i deures dels Estats membres de la Unió Europea.
Com a futurs Estats recent divorciats, Espanya i Catalunya han de pactar democràticament entre altres coses l’estatut de ciutadania d’alguns dels seus habitants adherents, per a garantir drets i deures de desenvolupament personal, socio-cultural i econòmic en els diferents contextos nacionals. Això vol dir que una de les primeres tasques jurídiques dels parlaments espanyol i català convindria que fóra l’arranjament dels acords bilaterals de doble nacionalitat: tant per als espanyols convençuts, residents o empadronats en Catalunya, com per als valencians, balears, rossellonesos i algueresos que es troben sota administració autonòmica estatal espanyola, francesa i italiana. Les dobles nacionalitats s’atorguen des de fa anys entre països iberoamericans i mediterranis sud-europeus: aleshores, en el nostre cas de major proximitat, sembla que les dobles nacionalitats seran un fet de construcció jurídica que afavorirà la fluidesa, la tranquilitat, el progrés i la felicitat individuals i grupals. Clar que la nació cultural catalana és una i múltiple, centrada primordialment en l’ús de la llengua catalana i les seues variants dialectals, llengua de civilització i etnoparlars veïnals; aleshores les normes d’accés a la ciutadania del futur Estat Català haurien d’adaptar-se d’acord amb els consensos majoritaris, afavorint la autoidentificació voluntària, conscient i participativa.
Tres casos pràctics, entre altres motius culturals, econòmics i socials: a) els estudiants valencians que vulguen completar tot el seu procés educatiu a les universitats del futur Estat Català, han de poder fer-ho accedint a beques i promocions d’acord amb la possibilitat de posseir un passaport de sobirania catalana; b) els empresaris grans, mitjans i xicotets de parla catalana de les dues autonomies en règim espanyol han de poder participar de manera completa en les associacions i cambres de comerç de Barcelona i les ciutats catalanes, amb els màxims drets i deures, des de la possibilitat de tenir doble nacionalitat espanyola-catalana, així és com s’anirà afavorint el tan necessari Corredor Mediterrani dins l’Eix Europeu de Ciutats, que és una aspiració democràtica dels valencians assenyats; c) aquells malalts crònics i jubilats – valencians o balears conscients– que vulguen ser atesos pels serveis sòcio-sanitaris catalans, han de tenir la possibilitat de posseir un passaport català per a assistir a les seues cures pal·liatives, intervencions programades o estades de curació; pensem que el sistema hospitalari català és molt avançat en diverses àrees i camps específics. Per suposat que les dobles nacionalitats des de la vessant catalana s’han d’atorgar d’acord amb els requisits i límits que fixe el Parlament de la Catalunya Sobirana, en reciprocitat i equilibri amb els requisits i límits que estipulen les Corts Espanyoles respecte als seus empadronats en les comarques de Catalunya. Entre eixos límits caldria pactar potser unes quotes: ¿200.000, 300.000, 500.000 o 700.000 nous catalans voluntaris, de residència habitual al País Valencià i a les Illes Balears, amb vincles específics d’arrelament particular en Catalunya i en la catalanitat, de doble nacionalitat certificada, amb el seu passaport corresponent de ciutadania?
[Hi ha més…]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!