LA FESTA DE “CALLOSA AL CARRER”, ESPAI DE PLACIDESES ELEMENTALS — Els Rastres del Sentit–

<— clica damunt per a ampliar i visionar millor

Anar a peu a l’ampla plaça del Convent de Callosa d’en Sarrià i que t’ompliguen la taula de cerveses i tapes senzillament no té preu, per l’alt valor de convivència veïnal que s’expandeix en harmonia comunitària. De les diverses activitats programades durant tot el dissabte, ens vam assabentar fefaentment a migdia de la immensa batucada rítmica de la Colla de la Puríssima Xiqueta de Benissa, a la nostra taula de la terrassa anàvem per la segona cervesada i els cambrers vinga portar cuixot salat, formatges, aperitius diversos (exquisideses del concurs de “tapes”). Hi havia tant de ritme musical en l’ambient que fins i tot Joanet, el fill de tres mesos de Mariela i Aragon, va romandre seré i feliç, amb alguna que altra becada en el seu carret-dormitori.

Nosaltres, el més majors, anàvem brindant i rient pels motius més senzills, potser el motiu principal fóra que estàvem disfrutant dels bons aliments de la cultura popular. I allà de quan en quan, com a acotacions contextuals dels acudits, troballes i certs enjogassaments col·loquials mediterranis, algú esmentava que era esplèndid que una trobada tan multitudinària, obtinguera i ampliara l’èxit de convocatòria merescut, partint de la iniciativa voluntària dels joves dinàmics que coordinaven les forces  i recursos naturals. Els patrocinadors eren bàsicament comerciants locals i, una volta més, la societat espontània i diversa va fer tres o quatre passes per endavant de les institucions oficials.

Tot allò que naix “de baix cap a dalt” està destinat a rebre la benedicció sinzera i la presència animada d’una multitud veïnal intergeneracional, de totes les edats i estats civils, que revitalitzaven el centre neuràlgic del poble. En una estona de distracció vaig veure a la parada dels llibres, alguns volums d’amigues i coneguts de la magna trinxera valenciana. Arribada la nit vam sopar a una ampla taula mentre els grups musicals i els cançoners més autòctons amenitzaven aquest deliciós final d’estiu que satisfà pel molt que portarà en dons de plenitud de cara a la tardor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*