“LAMOUNI”, EN PLA LÈSBIC — poesia popular–

Allà on s’acaben les irisacions aurorals del nostre idioma,

allà on em faces un Mur amb el teu axioma,

i una coral de brises diguen estantisses: “és ja el no-res!”,

i totes les pietats de l’aire convergisquen en excés,

jo avançaré cap al fons d’atzucacs i laberints,

i veuré esborranyat per tot arreu el nom pulcre del desig,

i emanarà llavors suaument l’alé intens del deliri

i seré la dolçor vençuda que envigoreix l’amor empíric

i serem ombres dels llocs que renaixen a la fi

durant mil anys més reverberaran els nostres mots vius

Cançó d’estima: “Lamouni ligharou meni”, composada originalment pel trobador tunisià Hedi Jouini;

“Les envejoses em pregunten: ¿què fas amb una dona tan estranya?
vaig diguent-les que jo sóc la seua Eva, i ella la meua Adama”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *