Martha Heineman, en els seus anys juvenils durant els que va conéixer a Robert Musil, autor de “L’home sense qualitats”, novel·la magistral inacabada sobre les neurosis de la vida moderna en el context de la caiguda de l’Imperi Austro-Hongarés; divorciada d’un tal Marcovaldi, va comparéixer a la boda amb Musil amb dos fills del matrimoni anterior; en l’any 1942, quan Musil es va morir de sobte en sa casa de l’exili de Ginebra, va comunicar per escrit que ” he did not look dead at all but so alive with some mockery and astonishment on his face”.
I de regal un fragment de “L’home sense qualitats”:
“Els filòsofs són tirans que no tenen un exèrcit a la seva disposició i per això se sotmeten al món tancant-lo en un sistema. Probablement, aquesta és la raó per la qual en els temps dels grans tirans hi va haver grans personalitats filosòfiques, mentre que els temps de la democràcia i el progrés no aconsegueixen produir una filosofia convincent, almenys si ho hem de jutjar pels laments que se senten en general sobre aquest tema. Per això avui en dia es filosofa moltíssim, però en dosis petites, de manera que només a les botigues es pot aconseguir alguna cosa sense una visió del món; envers els trossos gruixuts de filosofia hi ha una desconfiança manifesta. Se sol considerar senzillament impossible, i Ulrich tampoc no se’n lliurava; després de la seva experiència científica, hi pensava d’una manera lleugerament sarcàstica. Això determinava la seva conducta, de manera que tot el que veia el convidava a reflexionar, per bé que sentia una certa aversió pel fet de pensar massa…”
extret de “L’Home Sense Qualitats”, volum I, de Robert Musil, pàgina 239, Barcelona: Edicions 62/MOLU, 1993, traducció de Ramon Monton; 330 pàgines
http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Musil
http://www.guiacultural.com/guia_tematica/letras/robert_musil.htm