imatge: Pamukkale (vall del riu Menderes- Denizli– Sudoest de Turquia)
M’encanta mormir als balnearis tranquils
Entre aigües calentes de sulfurs relaxants,
Anar de palpentes per dins d’obscurs fragants,
On el teu sospir és ideari de mil fils;
Tot aquell silenci que destensa les ments
És com un àngel que blanc ens birba les fels:
Bells somnis cauen del flanc que nimba alts cels,
Sostres de paciència, remença d’argents!
Nadem als grans tolls de profunds sucs subterranis
Com dos nou-vinguts als paratges del repòs:
Oh, tendre futur, solcs i umbracles, tan coetanis
Els més sinzers dolls d’aquosos furs, clar redòs
Quan tanquem els ulls, per fi callen les veus
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!