Anotacions rizomàtiques

L?ENEMISTAT

L?enemistat és típica de la vida quotidiana per un altre aspecte. Consisteix en un conflicte quotidià estabilitzat, que no exigeix obligatòriament (com la disputa o el contrast) el contacte personal. El manteniment i agudització del conflicte es converteix més o menys en un fi autònom. Una enemistat pot tindre origen en causes molt diverses, tant per conflictes particulars com per conflictes genèrics. Però successivament és possible que es separe del conflicte de partida, precisament perquè s?ha convertit en un fi autònom. I pot verificar-se tant entre hòmens particulars com entre integracions. No sols apareixen enemistats entre els burgraves i els poetes, sinó entre famílies senceres, pobles, etcètera.

L?enemistat no implica la voluntat de fer valdre una opinió (una posició); constitueix una espècie de competició. Els participants no volen persuadir-se recíprocament, sinó véncer o dominar a l?adversari. Aquesta competició no és una rivalitat de joc, sinó una venjança particular, una lluita que no sempre és resolta amb mitjans pacífics. L?enemistat acaba quan un dels participants sucumbeix o es rendeix (no quan està satisfet o ben reconciliat).

L?enemistat entre integracions és ja una forma intermitja entre els conflictes quotidians i els polítics. Assumeix la forma d?una lluita política quan en la seua base es troben interessos efectius de la integració. Pel contrari, quan l?enemistat resta com a un fi en si mateix, no va més enllà de l?esfera dels contactes quotidians.

L?IDIL·LI

Denominem idil·li a la vida quotidiana sense conflictes. En la vida del conjunt social no han estat mai absents els conflictes, ni ho estaran mai en el futur; l?idil·li, per tant, només és possible en la vida quotidiana d?aquelles persones que viuen relativament allunyades del món de les lluites socials. Heus ací perquè la idea d?una vida idíl·lica està sempre relacionada amb la idea d?aïllament de la societat. Si considerem que l?enfrontament amb les grans objectivacions genèriques constitueix també un fet carregat de conflictes, han de restar exclosos de la vida idíl·lica tant la ciència i l?art d?alt nivell, com les col·lisions polítiques i morals. Però també una vida quotidiana aliena a les objectivacions per-a-sí només està exempta de conflictes si els hòmens no estan obligats a conquerir dia a dia la seua vida confrontant-se amb altres hòmens. Per tant, en la idea d?idil·li està compresa també l?absència de necessitats, la simplicitat i la falta d?interessos. I de fet l?atribut d?idíl·lic ha estat unit a la vida simple dels pastors, a l?edat d?or, quan cadascú rebia de la natura tot ja preparat, a la família tancada, satisfeta de si mateixa, contenta, etcètera.

L?ideal de l?idil·li és, per tant, en cert mode, l?ideal de la petitesa, de la limitació (en el sentit en el que Marx usava el terme Borniertheit). L?home no-limitat, interessat en les objectivacions genèriques, mai satisfet de si mateix, mai estalvia les friccions, especialment quan es tracta de conflictes. No s?acontenta amb ?la calor de l?estable? (com diu Thomas Mann) de les comunitats simples i autosuficients, aspira al coneixement i a accions de vastos horitzons. Tanmateix, no es pot liquidar com a una simple estupidesa el desig secular d?una vida idíl·lica. De fet, aquest ideal no ha sorgit simplement com a rebuig dels grans conflictes socials, front als aspectes deshumanitzadors d?aquests conflictes. I en moltes ocasions ha nascut com a rebuig dels perennes conflictes mesquinament particulars de la vida quotidiana, d?eixos conflictes que hem denominat disputa i enemistat. Tot i afirmant que l?idil·li com a forma estable de vida no és en absolut el nostre ideal, el considerem, tanmateix, una cosa bella i desitjable, un moment entre molts d?altres, un intermedi de la vida quotidiana. També Shakespeare el va representar d?eixe mode. Recordeu que la vida idíl·lica en els boscos de les Ardenes va acabar sobtadament tan aviat el duc finalitza l?exili i recomença la vida plena de conflictes en la sina de la societat. Però en el moment determinat ? ?abans? i ?després? de l?activitat social plena de conflictes?l?idil·li acompleix una bella i noble funció: la del ?repòs moral? digne de l?home.