Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
“DESANGENOLLATS”, ENGINYOSOS, INGENUS I GENUÏNS: POEMES DELS MEUS ALUMNES!
SONET DE L’ANATEMA
Volia preguntar-te si vas tindre cap problema
El dia que et vaig tirar la canya amb passió,
Si els mots et van posar en cap ardu dilema
O si et sembla que em vaig propassar jo,
Perquè per ahí m’han dictat compacte anatema,
I m’han negat uns drets legítims a la impressió,
Com qui furga en un cas d’expeditiva sol·lució
O com qui ofega rere impostada i casta flema;
Volia saber en detall la teua exacta opinió,
Perquè el do verbal aquell dia era una festa
De creativitat joganera i decorosa cel·lebració;
Potser ells han tancat files per raó més agresta
I estan que els sobrepassa tan encertada intenció:
¿per què censurar el dolç rastre d’una vida xalesta?
Escrit per Jordi Calmallarga, 37 anys, Llicenciat en Ciències Veterinàries i Alimentàries al Campus d’Albercoquers; tal com ell es defineix: “comerciant de queviures al detall i pro-factor de re-versos a l’engròs”; impulsor de l’Associació “Negre sobre Blanc” que està introduint les tradicionals ovelles negres per a la ramaderia autòctona de Cafarnaüm de Ponent, així com soci fundador del Grup “Tremp al Tuacte” que finança la restauració de la immensa cristallera policromàtica i històrica de la Sinagoga General del seu gran poble; sots-secretari d’Afers Polèmics del TENIM (Taula d’Erudits Nímbics i Intel·lectuals Magnànims); els diumenges té costum de llegir el periòdic ABC sense problemes intestinals i la seua divisa sobre l’art poètica es sintetitza en la fòrmula: “res és fortuït, tot és gratificant”.
OH- CARAGOLS AL VAPOR
– Són caragols! Són caragols!
– Per què? Per què?
– Perquè tenen bava i s’arrastren!
Popular sud-valencià
Per ahí van dient que ets un embolicaor,
Et tallen com un bacallà amb torta raor
I t’escaliven en pactes de desil·lusió,
Tu deixa’ls que traguen tota la bavor,
I ja els repuntaràs la falsa estretor
Del seu ànim perdut de submissió,
Llava’ls les brutícies al Poador,
Prepara romer, all i pimentó,
Faran molt bons caragols al vapor
Dins el brou alegre d’intens sabor:
Per a l’aperitiu, pren aquest tovalló!
Escrit per Glòria del Delme, 42 anys, separada conjuntural, poeta d’ocasions i empleada permanent del Servei d’Higiene en el Treball i Ergonomia Oficinística, de la Conselleria d’Administracions Púdiques de la Sereníssima República Hereditària dels Baladres; conrea un blog gastronòmic d’inspiració africana titulat “Sabors berebers: de la sal al cel”, amb molt d’èxit de participació femenina; és vice-presidenta del prestigiós Comité Igualitari de les Dones Subalternades, tot promovent amb originalitat la idea del subalternament com a una forma de maltracte estructural que redueix avui en dia les possibilitats de reproducció i supervivència social; a més, cada quinze dies organitza trobades privades amb moltes amigues per a posar-se al dia de la nova tecnologia eròtica de les sex-shops; en matèria d’estètica, la seua filosofia parteix d’una relectura personal dels axiomes de la poesia neo-tactilista: “…les imatges han de ser palpables com un clauer massís en la butxaca esquerra del teu pantaló cenyit, no crec en les paraules centrifugades i etèries que escapen del camp de la palpabilitat, per això aposte decididament pels versos que resulten més tangibles, pel flux aquàtic de mots concrets que més s’aprope a les subtils sensacions epidèrmiques…”.
AB-SOL-U(N)CIÓ!
Que ens absolguen els qui tinguen millor cadira
Només gaudim del sol puixant que expira
en la vesprada càlida que ningú tem:
les serres inundades de llum recidiva,
la verdor oxigenant dels tossals vells,
i el cel cripto-jueu — vastitud altiva;
i els qui sojornen als Palaus del Maldesfer
que reconsideren el valor de la vida
i moderen eixa actitud baralladissa:
només som habitants d’un parlar enciser
destil·lem raons i voluntats pulcríssimes.
Escrit per Josep Cristòfol, 47 anys, lletraferidor del grup d’”Amics de la Polseria” i camioner transportista en la ruta del nyespro Callosa d’en Sarrià-Barcelona-Perpinyà; va aprovar fa dos anys el nivell mitjà de la Junta Qualificadora del Valencià i en la seua opinió “val més una manifestació d’aclarícia contundent que 300 estones de pegar-li voltes al nano de la lletra menuda”; està afiliat al Grup Laboralíssim de la Fundació UGT (Ungits per Gentilesa del Telefonista), llig el periòdic “El País” sense problemes hepàtics i sovintejava – en el seu dia—el Bar Rossinyol, ara desaparegut. També podeu llegir unes gloses seues a l’estil mallorquí, clicant ací.
Quina és la cançó feliç dels llagostins menesterosos? No tenen temps: van botant entre fulles a la recerca de gramínies. Quin és el somni admirable dels porcs de l’estable? No tenen temps: com a molt enyoren cap endavant una vaga salvatgia inassolible. Quina és la idea exemplar de les formigues gregàries? No tenen temps: les tasques estrictes del seu instint jeràrquic les deixen esgotades per a pensar. Quin és el sentiment d’orfebres de les rajades abissals? No tenen temps: han de sobreviure i procrear-se eficientment sota tonellades d’aigua salada. Quina és la dissertació matisada fins a l’infinit dels negres escarabats post-kafkians? No tenen temps: necessiten fer més grossa la pilota del fem unidimensional.
I és possible que mentrestant els llagostins necessitats arriben a cantar animats la seua senzilla satisfacció digestiva. I és possible que mentrestant els porcs de l’estable s’abandonen en l’alta nit del repòs a visions oníriques profundament recentradores. I és possible que mentrestant les formigues subalternes de l’ordre massificat arriben a concebre una nova filosofia moralment admirable, consistent i pràctica. I és possible que mentrestant les rajades suboceàniques s’emparellen enmig d’afectes afilagranats i exquisits, tot convertint el seu Amor aquàtic en una joia valuosíssima de formes esplèndides i meravelloses. I és possible que mentrestant els obscurs escarabats post-kafkians intercanvien parers sota el signe de l’amabilitat contrastativa i es lliuren a raonar subtilment en col·loquis redons, higiènics, plurals i inacabables. Tot això és tan possible com la fragilitat i limitació congènites del temps.
“DESANGENOLLATS”, ENGINYOSOS, INGENUS I GENUÏNS 😉
Aquestes de dalt són les veus eixerides dels meus quatre alumnes del “Taller Rizomàtic de Confaulaments i Sub-in-versions”
en una xicoteta mostra de les seues habilitats llímbiques, proètiques i profètiques,
l’aula de les nostres classes privades per a adults està ubicada en la Terrassa Coberta de l’Hort dels Rossinyols,
habitualment seguim un Tri-Libium consecutiu: gots de suc energètic de taronges navelates, tasses de té verd de la varietat gunpowder xinés i unes copetes de moscatell de la Marina Alta,
els repertoris de l’aula també s’ajusten a tricotomies homologables oficial i cavallerosament:
– des de l’angle formal: lliçons magistrals i penyassegàries, pràcticum d’exercicis i contrast-posada en comú.
– des de l’angle material: “imaginística creaptiva”, “semàntica tamís-tàntrica” i recursos de ri(t)mologia.
cada curs anual equival a 20 crèdits extra-acadèmics, convalidables en descomptes i “a comptes” de delicatessen i complements de luxe als comerços més pròxims.
els poemes que heu llegit més amunt són un exercici dins de la unitat didàctica “Conflictes sòcio-culturals en la voluntat prístina dels poetes autèntics: desangenollats, enginyosos, ingenus i genuïns”: primer han analitzat i comentat el sonet “Poeta perillós…” de Joan Valls Jordà (Ciutat d’Alcoi, 1917-1989), i després han desenvolupat el tema lliurement, esperem que haja sigut del vostre gust, o almenys vos revitalitze la curiositat i les ganes de seguir exhortant en re-versos i contra-rimes,
per la meua banda com a promotor autònom i tutor atent d’aquest taller especialitzat m’adone que no sols he aconseguit “fer escola”: a més, alguns dels meus alumnes han superat al mestre, cosa molt fàcil d’aconseguir i per a la que estava preparat en les expectatives inicials de l’ofici: ¿què hi haurà més bonic en aquesta vida que llençar a l’aire la llavor docent i que el món et retorne flors més delicades i fruits més saborosos que els que maduren als teus guarets? 😉
SALUT, VISCA LA PRIMAVERA
I MOLTA POESIA PER A TOTHOM! 😉
Poeta perillós, rerassagat,
amb un rostre d’acòlit malferit
i uns ulls d’esguard febrós i embadalit.
N’era la marca del meu veïnat.
Mig boig i mig furó. No es fieu d’ell.
Diuen que és llest en picardia i faula
i adoba en verí fosc vers i paraula,
en vermellor astuta de donzell.
Ja afermada la pèrfida etiqueta,
restava definit l’obscur poeta
i al vent del poble obria’s l’aventura.
Cantaire esmaperdut. Ai qui ho diria!
Tot per cercar la magna melodia
contra tanta insuflada podridura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tindrem on triar i remenar, no creus ? Fantàstics !
Bon vespre.
Moltes gràcies!
redaccio@nervi.cat