Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
– Vaig conéixer un drogaddicte mig-rehabilitat que no parava de dir “la pressa mata”.
– És cert, la cocaïna i l’heroïna maten…
– I el bar també mata!
– La casa mata!
– Les ordres maten!
– Els viatges maten!
– El treball mata!
– El sexe mata!
– El menjar mata!
– La lletra mata!
– La televisió i el cinema maten!
– Les biblioteques maten!
– Les infidelitats i els traïdors maten!
– Les rutines maten!
– Les escapades maten!
– La hipocresia mata!
– L’aula mata!
– La indolència mata!
– Les revistes i els periòdics maten!
– El correu postal mata!
– Els números ocults maten!
– Les taronges i les xirimoies maten!
– El paisatge mata!
– La jerarquia dels animals mata!
– Les consignes maten!
– Els llepaculs maten!
– Al pas que anem ens mataran…
– Això sí: ens mataran o ens morirem, ningú es queda pa llavor…
Imatge: Dos cartoons fugen per la via del tren.
Max Weber, autor de l’obra monumental Economia i Societat. Va dir, entre depressió i depressió, des del seu càrrec de catedràtic fundador de la sociologia alemanya: “el sistema educatiu és l’exercici del monopoli de la violència simbòlica per part de l’Estat”. És a dir, que, si cal, “l’aula mata”. Fou en una època en que els acadèmics, a més d’acumular cites bibliogràfiques als seus totxos, s’atrevien a mantenir una línia d’opinió pròpia i estaven vivificats per l’acció col·lectiva extra-universitària, encara que els tocara acabar en el forn crematori, en la consulta del psicoanalista o en el desert nou de l’exili.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Todo es vida y todo es muerte.
Biquiños