“LAMOUNI”, EN PLA LÈSBIC — poesia popular–
Allà on s’acaben les irisacions aurorals del nostre idioma, allà on em faces un Mur amb el teu axioma, i una coral de brises diguen estantisses: “és ja el no-res!”, i totes les pietats de l’aire convergisquen en excés, jo avançaré cap al fons d’atzucacs i laberints, i veuré esborranyat per tot arreu el nom