El dijous 14 de gener, tindrà lloc el Joc Partit del mes de
gener, el primer d’aquest any 2010. Després dels clips escènics sobre l'obra
dels escriptors Isabel Olesti i Pep Blay,
els escriptors parlaran sobre la seva obra.
L’acte,
organitzat pel Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Tarragona, el Departament de
Filologia Catalana de la URV i el Teatre el Magatzem es celebrarà a les 8 del
vespre al Teatre el Magatzem, al carrer Rèding, 14 de
Tarragona.
Redacció
A la fotografia: Pep Blay
_______________________________
Isabel Olesti Prats (Reus, 1957) es va dedicar professionalment a la dansa
contemporània fins al 1995. Ha publicat els reculls de contes Desfici, premi Andròmina 1988, Dibuix de dona amb ocells blancs, premi
Josep Pla del 1995, i les novel·les L’aire
groc (Destino), El marit invisible
(Columna), La muntanya dels secrets (Columna)
i El festí de Nàpols (Columna). Ha
publicat
també Nou dones i
una guerra. Les dones del 36 (Edicions 62). Col·laboradora habitual de
premsa, dirigeix festivals, com el Taca d’Oli, i proyectes literaris.
Pep Blay (Tarragona, 1966) és escriptor, periodista musical,
viatger compulsiu i polipoeta ocasional. Ha publicat el recull de relats Eròtica Mix (Plaza & Janés 2009), la
novel·la juvenil Gotholàndia
(Montena, 2009), el thriller Vampíria
Sound (Rosa dels Vents, 2004) i les biogra!es de les estrelles del rock
Bunbury (Héroes del Silencio), Sopa de Cabra, Els Pets i Lluís Llach. Ha
entrevistat grans escriptors i músics, ha escrit guions per a la televisió i ha
exercit de crític literari i musical.
La Gent del Llamp, Llibreria de la Rambla i Cossetània Edicions es
plauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre: “El sol entre sembrats" Zenit 2009,
de Jordi Vinyals, Laia Serret, M. Dolors Torrens, Maite Crespo i Joan Cavallé.
L'acte
tindrà lloc divendres 11 de desembre
a les 8 del vespre, a la Llibreria de la Rambla (Rambla Nova,
99. Tarragona) i la presentació anirà a càrrec de l'escriptor Jordi Tiñena.
Des del Tarragona Literària us animem a assistir-hi.
El
dijous, 10 de desembre de 2009,
a les 20 h tindrà lloc el Joc Partit d’aquest mes amb la participación dels escriptors Lluís
Figuerola i Rosa Pagès.
Els
jocs partits són Clips escènics sobre l'obra dels escriptors
convidats a càrrec de la cia. del Teatre
el Magatzem. També hi haurà un diàleg
entre Lluís Figuerola Ortiga i Rosa Pagès, que conversaran sobre la seva obra.
_____________________________
Lluís Figuerola i
Ortiga (Valls, 1930) ha estat periodista
radiofònic de professió i ha desenvolupat una àmplia activitat com a actor de
teatre. Ha publicat els llibres de narracions Creu de Cames (1998) i Un Gall a Balmes(2001) i el de poesies Plugim de cendres. Ha guanyat premis
literaris de narrativa curta a Falset, Tremp i Santa Bàrbara i ha col·laborat
en diverses publicacions col·lectives.
Rosa Pagès
(Reus, 1967) ha publicat els reculls de contes Elscamins
de l’aigua, Llibre de plagisi
La veïna i altresanimals domèstics—premi Ribera d’Ebre 2008— i la novel·la Binomis.
Té en premsa una nova novel·la, premi Vila d’Ascó 2009. Amb Mariona Quadrada,
ha escrit Històries
trobadesi la novel·la
juvenil Unenigma a la cuina.
Aquest
dijous coincideixen tres presentacions de llibres gairebé a la mateixa hora. Es
pot argumentar que ens trobem dins la Tardor Literària i que aquestes coses
passen, però tot indica que caldria coordinar-se millor.
La
nostra ànima, dividida, haurà d’escollir entre...
Presentació de
la novel·la L’agonia de Severià Vargas,
d’Olga Xirinacs.
(A càrrec de
Francesc Roig)
Hora: Dijous, 12 de novembre 2009 a
les 19’30 hores.
Lloc: Llibreria La Capona, carrer
Gasòmetre, 41-43. Tarragona.
Presentació del poemari Fulles de llorer, de Roser Guasch.
(A càrrec de
Montserrat Corretger)
Hora: Dijous, 12 de novembre 2009 a les 19:30h.
Lloc:Delegació de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de
Catalunya. C/ Major, 14. Tarragona.
Joc Partit
(primera sessió), amb Jordi Folck i Josep Frederic Pérez.
M’ajeus d’esquena a terra. La força dels teus braços em
cenyeix. Delirós, recorres el meu cos per desposseir-lo de tot el que el pugui estrènyer.
Suaument, amb les mans m’inclines el cap una mica enrere, et tremolen. M’aguantes
el clatell mentre els dits de la mà dreta em drecen el mentó cap amunt. Després,
penetren la boca i recorren pas a pas la llengua, l’alliberen i busquen amb
avidesa cada recó de la gola. M’apropes l’orella als llavis i escoltes. Vols
sentir l’alè que en surt, els sospirs o la respiració feixuga. Instintivament,
els segelles amb un bes i fas dues expiracions lentes fins que l’aire apropa el
meu pit al teu. Amb dolcesa em pressiones el coll i una alenada respon al teu
impuls. Ara, sento el teu cos estremir-se, com un arravatament que, voluptuós,
em volgués fer seva. Després, els dits et rellisquen i volen palpar el nus
bategant, mancat ja de força. Els palmells se t’aturen al mig dels meus pits. Els
premen amb fermesa i brevetat, rítmicament; esbufegues. Tens tanta por de
perdre’m!
Tornes frenèticament a xuclar-me els llavis molsuts i el
teu hàlit voraç vol desvetllar en mi el desfici de viure. Reprens l’embranzida:
una, dues, tres… Esmerces totes les teves forces en revifar l’esguard lluminós que
s’esmuny lentament del meu rostre. Malgrat tot el teu empeny he abandonat la
calidesa de la teva passió i ara t’observo des de la llunyania, et veig com una
silueta aferrada al meu cos, els teus ulls espurnegen. La teva expressió em
puny el cor i el meu esperit, ara lliure, es dol per tu. Segueixo amb els ulls
clucs i la pal·lidesa de la meva pell no fa sinó enfervorir-te en l’intent
d’aplicar-me la reanimació mentre en la llunyania se sent la remor de la sirena
d’una ambulància.
S'han
acabat les vacances d'estiu i l'Escola de Lletres torna a l'activitat literària
amb una proposta per a aquest cap de setmana. Qui vulgui participar-hi com a
lector/a o col·laborador/a cal que respongui als mails de contacte que figuren
a continuació en cadascuna> de les activitats. El comunicat de l’Escola de
Lletres és el següent...
NOTA AMB LES INSTRUCCIONS PER APUNTAR-SE:
L' Escola de Lletres de Tarragona participa en la 5a edició del programa
"Tallers Oberts dels artistes de la Part Alta de Tarragona".
Tots els tallers de pintors, escultors, fotògrafs, ceramistes i artistes en
general de la Part Alta de Tarragona ofereixen, durant el primer cap de setmana
de setembre, una espècie de jornades de portes obertes, de manera que es poden
visitar lliurement.
Enguany, ja és el tercer que l'Escola de Lletres hi és present com un taller
més i hem preparat diverses activitats per a passar-nos-ho bé, al mateix temps
que mostrem les possibilitats que engloba el món de l'escriptura.
Així doncs us animem a participar-hi i/o a fer-ne difusió!
Les activitats que hem preparat són les següents:
- La "Tournée Literària" (divendres 4 de setembre, 21:30h): Tot un
clàssic. Lectura de textos pels altres Tallers Oberts de la Part Alta.
Es faran dos grups l'un a càrrec de Jaume Folch i l'altre a càrrec de Lurdes
Malgrat, ambdós coordinats pel Mingo Monlleó per tal de recórrer l'itinerari
dels Tallers Oberts oferint unes petites lectures en una mena de xaranga
literària, taller a taller.
Si us voleu apuntar al circuit podeu enviar un correu electrònic al Jaume Folch
a la següent adreça: jamesflopez@yahoo.es
Els qui hi participeu, quedem a les 20:30h a L'Escola, el mateix divendres.
- Lectura de textos dels alumnes de l'Escola de Lletres i Vetllada Literària (dissabte
5 de setembre, 21:30h): Compartirem els textos que creem i assaborirem el
moment. Si us ve de gust una bona dosi de literatura genuïna, feu-li saber al Mingo
Monlleó: dgomon52@yahoo.es
Acte obert a qualsevol alumne/a que vulgui llegir els seus textos.
- Activitats Infantils: Taller+Contacontes (diumenge 6 de setembre): Com a
novetat d'aquesta edició, i per als menuts de la casa, hem preparat un petit
taller d'escriptura a les 11h per a què facin volar la imaginació. Seguidament,
a les 12:30h, començarà una sessió de Contacontes.
- Diverses Activitats Literàries (dies 4, 5 i 6): Cadàvers exquisits,
Micro-relats, etc. Vetllar pel local i fer escriure a qualsevol dels visitants.
Aquestes activitats o petits exercicis d'escriptura tenen lloc durant les
franges horàries en què l'Escola de Lletres roman oberta al públic i no té lloc
cap de les activitats esmentades en els punts anteriors. Per això necessitem la
vostra col·laboració més que mai.
Podeu indicar la vostra disponibilitat horària per a col·laborar o preguntar
qualsevol dubte, enviant un mail a la següent adreça. Ingrid Ventura:
ingridvr@escoladelletres.cat
Si voleu més informació sobre la programació dels Tallers Oberts'09 podeu
consultar el següent web: http://tallersoberts.tallers03.org/programa.html
Recordar-vos que totes les activitats són públiques i, per tant, podeu
convidar-hi parents, amics, amant, etc. com a públic, o al que us vingui de
gust!
Des de l’Escola de Lletres de Tarragona ens arriba
la informació sobre els seus cursos d’estiu.
LITERATURA A
REFUGI
Accions literàries al refugi de Tarragona. Taller
d’escriptura i literatura a l’entorn de la postguerra.
A càrrec de Lurdes Malgrat
Dia: 10 i 24 de juliol Edat: a partir de 16 anys Hora: 19h (horari per confirmar al programa
web) Places: 15 Lloc: Refugi Antiaeri de Tarragona. (Plaça de la
Font,1) Col.labora: Museu d’Història de Tarragona COMENÇAR A ESCRIURE Endinsa’t
en el món de la fantasia a través de la
paraula.
A
càrrec d'Íngrid Ventura, professora de l'Escola de Lletres de Tarragona Dia: 1, 8, 15, 22 i 29 de
juliol Edat: a partir de 14 anys Hora: 18h Places: 20 Lloc: OMAC Preu: 40€
LITERATURA ALS CARRERS DE LA
CIUTAT Descobreix
la màgia de les paraules que amaga la
ciutat tot recorrent els espais més emblemàtics que
ens inspiren l’art de la lletra i la composició lliure. La
inspiració es farà present al llarg d’una ruta que ens
mostrarà el silenci del claustre de la catedral, la calma
del far, l’antiguitat d’uns fonaments del circ roma...
A càrrec de l'Escola de Lletres de Tarragona Dia: 7, 14, 21 i 28 de juliol Edat: a partir de 17 anys Hora: 21h Places: 20 Lloc: Sala de formació de l’Ajuntament de
Tarragona (Rambla Nova, 59) Preu: 40€ Col.labora: Museu d’Història de Tarragona Si us ha
cridat l'atenció algún d'ells i us pica la curiositat, us animem a realitzar la
matrícula per viure una nova experència, que desitgem que disfruteu al màxim,
descobrint noves vessants de la literatura des de la seva cara més urbana i
propera. Matrícules i reserves: http://www.tarragonajove.org/entradas/p2_4_login.asp#
Ens
plau anunciar una nova edició de Veus Paral·leles que es podrà veure,
igual que en anys anteriors, a Tarragona.
DELS FIORDS A LES CALES: VUIT
POETES
PARELELLE STEMMER
FRA FJORDER TIL BWKTER: ALTE
DIKTERE
El
poetes participants per noruega seran Torgeir Schjerven, Arne Ruste i Inger
Elisabeth Hansen. Per Catalunya, llegiran els seus versos Jaume Pont, Gabriel
de la S. T. SamPol, Montserrat Costas i Isabel Garcia Canet.
El
Guió i la posada en escena anirà a càrrec de l’Albert Mestres i la Sofia
Fonseca, amb la col·laboració de l’Actriu: Mireia Chalamanch.
L’Organització
és de la Generalitat de Catalunya-Institució de les Lletres Catalanes.
El
proper dimecres dia 1 de juliol a les 20:00 h al Teatre el Magatzem.
Aquest dijous 25 de juny, a les sis de la tarda, l’escriptor Ramón Sanz presentarà el seu nou llibre, Todo prodigio cansa, publicat per l’editorial Algaida, un recull de poemas amb el qual va guanyar el IV premi de poesia Vicente Presa, organitzat per l'Ajuntament de Móstoles.
El llibre del professor i col·laborador del nostre “Tarragona Literària” estableix un joc de referències amb la tradició literària i amb el tu al qual tantes vegades s’adreça el poeta. A Todo prodigio cansa¸ la veu poètica, les imatges deixen de ser d’un simbolisme abstracte per acostar-se a la quotidianitat, paraula viscuda.
L‘experiència vital, la frustració davant la fi o la il·lusió de l’amor, l’irremeiable camí cap a la mort condueixen a un distanciament irònic i necessari, cap a un final que es fi o principi d’una altra vida:
“entonces, si no sabes quién eres, si no sabes qué quieres, si no sabes qué tienes, / deja ya de quejarte y muérete, / o levántate y anda.”
Publiquem avui el primer premi del concurs de
relats Sant Jordi 2009 que, convocat per l’Escola de Lletres de Tarragona,
tenia com a tema “La línia”. La imatge que l’il·lustra és de Josep Maria Argilaguet
i va guanyar el primer premi en fotografia.
LA LÍNIA
Toni Soler
Arribat
als nous mesos prescriptius d’embaràs, en Prudenci Rectili i Mitjaner es va veure
obligat a néixer. Per dur a terme l’acció només li calia creuar la línea que
separa úter i quiròfan, medi amniòtic i atmosfera, interior i exterior.
En Prudenci,
però, no hauria dut a terme aquesta gesta sinó hagués estat pel seguit de
contraccions amb les que la seva mare va contribuir a fer aquest traspàs.
El doctor
va explicar a la mare d’en Prudenci, sense tenir la precaució que el nadó no ho
sentís, que tot plegat va ocórrer perquè la gràfica on s’hi representava els
nivells d’una hormona que se’n diu oxitocina sobrepassava la línia que indicava
l’aparició de les contraccions. La mare no va quedar convençuda amb aquesta
explicació perquè va creure que aquell exercici estadístic el que feia era
treure-li mèrit al seu esforç. Pel Prudenci, la lliçó del doctor li va servir
per aprendre que tot aquell enrenou que l’havia allunyat de la tranquil·litat
del ventre matern va ser culpa d’haver superat una maleïda línea. Aquesta
situació viscuda després del part va marcar per sempre la vida d’en Prudenci.
De la seva
infància en podem dir que va ser ben delimitada. Mai va plorar fins el punt de
fer-se pesat, ni va fer un petó de més a cap de les seves tietes. Tot era
executat en la seva justa mesura i mantenint-se dins d’uns paràmetres
d’absoluta normalitat.
Per
entendre la idiosincràsia del nostre protagonista cal esmentar unes
observacions en el seu historial acadèmic del mestre de treballs manuals i del
de gimnàstica. El primer valorava l’esforç d’en Prudenci per no sobrepassar mai
la ratlla a l’hora de pintar un dibuix per molt complicat que fos el contorn
d’aquest. I el segon la rapidesa del nostre protagonista en recollir les
pilotes que sortien del terreny de joc i la immediatesa en retornar-les al camp,
com si la visió de l’esfèric fora dels límits del joc li provoqués un insuportable
i indescriptible patiment.
D’aquesta
manera el petit Prudenci va anar fent-se gran, en paraules del seu metge dins
d’una perfecta normalitat ja que la línea pondoestatural del seu
desenvolupament seguia fil per randa la mitjana dibuixada al fons del full
mil·limetrat que serveix de referència al metge per determinar si un és més o
menys alt o gros per a la seva edat.
Va arribar
a la joventut, sense gaires escarafalls. I com qui no vol la cosa, en Prudenci
se’ns va enamorar. Un bon dia, sortint de l’escola de delineació va trobar-se
amb una noia amb qui havia estat veí quan eren petits. Va ser ella qui va
tindre la iniciativa de saludar-lo. Va dirigir-se al Prudenci dient que se li
feia estrany coincidir amb ell en una mateixa vorera. Cal saber que els dos
havien viscut molts anys en el mateix carrer però que mai havien tingut la
necessitat ni un ni l’altre de canviar de vorera. De fet, una persona avança
per un carrer quan en fa un desenvolupament longitudinal d’aquest, i això pot
fer-se perfectament sempre per la mateixa acera.
En el
termini estipulat, en Prudenci va acabar els estudis de delineació. Va iniciar
la seva carrera professional en un estudi de cartografia amb l’encàrrec
d’actualitzar els mapes de la comarca i, sobretot, d’omplir-los de línies
distribuïdes com a paral·lels i meridians que delimitessin finques, camins,
turons i qualsevol altra accident geogràfic susceptible d’ésser traslladat a un
plànol.
Després
del festeig va arribar la boda i un seguit d’anys de feliç vida matrimonial al
costat de la seva estimada, i amb una rutina laboral només trencada cada mes
d’agost per quinze dies de vacances a la Cerdanya. Així van
anar passant els anys, amb una monotonia que impedia distingir-ne un d’un altre.
A l’edat
de noranta cinc anys, un capvespre ennuvolat, en Prudenci va sentir tres cops a
la porta de casa. No esperava ningú a aquelles hores. De vegades ensomniava despert que la seva difunta esposa
tornava a casa després de fer la compra al mercat i avisava el seu retorn fent
sonar la campaneta que s’accionava des de l’exterior de la casa. Però picar a
la porta mai, la seva esposa mai hagués fet això de picar com un homenot. Un
cop descartada aquesta fantasia com l’artífex d’aquells cops i havent passat
una bona estona va sentir un altre sotrac, aquest més fort que els altres tres
junts.
En
Prudenci va anar cap al rebedor, va apropar-se a l’espiell de la porta i
perplex va veure la mort plantada just al mig del replà de l’escala. La va
reconèixer sense cap presentació prèvia. Es tractava de la representació
clàssica d’aquesta, vestidures negres, el rostre ocult per una caputxa i una
fredor que s’escolava pel pany de la porta i semblava arribar fins al pit del
Prudenci.
Ell, segur
del bon criteri que sempre havia guiat la seva existència, va obrir la porta i
digué: -“Bon vespre, vostè dirà”. Una veu fosca va respondre: -“Prudenci
Rectilini i Mitjaner?”, -“jo mateix” va respondre amb fermesa. Es va fer el
silenci i va passar una bona estona fins que del fons de la caputxa negra va
sortir una veu convidant al Prudenci a anar-se’n d’aquest món argumentant que
havia arribat al final del camí. També va dir-li que hi ha una línia fina i a
l’hora difusa que és fronterera entre la vida terrenal i el més enllà i que ja
era hora de fer el pas d’una banda a l’altra.
Però això
suposava creuar la línia que separa la vida de la mort, i creuar la línia que
separa la cridòria del silenci, i creuar la línia del que en Prudenci
controlava i del que li era desconegut. No, en Prudenci no estava disposat a
passar un altre trasbals com aquell mal tràngol acompanyat de contraccions, de
cap de les maneres! Només plantejar-s’ho li suposava un esforç excessiu. Tenia
ben apresa la lliçó i no estava disposat a donar cap pas en fals.
En
Prudenci va negar-se a creuar la línea que separava el rebedor del replà de
l’escala i d’un estirabot va tancar la porta deixant fora del seu món
particular aquella visita inesperada.
Superat
aquest ensurt, i refermat en els seus principis, el Prudenci va continuar pintant
la seva vida, això sí, sense sortir de la ratlla, tot en la seva justa mesura i
mantenint uns paràmetres d’absoluta normalitat.
Els qui encara
comparteixen amb el Prudenci partides de dominó al casal segueixen admirant la seva
pulcritud a l’hora d’arrenglerar les fitxes damunt la taula, dibuixant línies que
mai superaran els límits del tapet.
Toni Soler
Fotografia:
Miralls de matinada, de Josep Ma. Argilaguet (1er. premi Fotografia Sant
Jordi 2009)
Lectures
de "HORACI I ELS SEUS HEREUS".
Aquestes activitats es realitzaran a les 20:00h a l'espai Qatar
Teteria (C/ Trinquet Nou, 5) els dies 22,23,29 i 30 de maig;
i també a les 21:00h a l'espai Bar Museum (C/ St. Llorenç, 5) els
mateixos dies.
ORGANITZA: AJUNTAMENT DE TARRAGONA,
MVSEVM CAFÈ, TARRAGONA LITERÀRIA I QATAR TETERIA.
El darrer dia de Sant Jordi es van atorgar els premis que convoca anualment l’Escola de Lletres de Tarragona. El lliurament va tenir lloc en el transcurs de la Festa del Llibre que es va celebrar als locals de l’Escola.
Els guardonats en les dues modalitats –s’ha de recordar que el tema proposat era “La línia”- van ser els següents... II Premi de Relats Sant Jordi (Jurat: Lurdes Malgrat, Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo)
1er. premi: La línia, de Toni Soler. 2on. premi: Línia mixta, de Marcel Casas. 3er. premi: La línia, de Judit Pitarg. Menció especial: La línia, concepte i abstracció, d’Albert Cardona.
III Premi de Fotografia Digital Sant Jordi (Jurat: Lurdes Malgrat, Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo)
1er. premi: Miralls de matinada, de Josep Ma. Argilaguet. 2on. premi: Mar i terra, de Chavy Vidal. 3er. premi: Relat sobre pentagrama, de Maite Crespo.
Els relats i les fotografies premiades seran publicats pel nostre diari digital al llarg dels pròxims dies.
La poesia i la narrativa ja han visitat l’escenari del Magatzem, ja han omplert l’aire de màgia i paraules que no han deixat indiferent a qui ha sabut escoltar-les. Ara ha arribat el torn de la novel·la històrica, que no es lliura tampoc del conjur dels mots. Van ser Ramón Pallicé i Xulio Ricardo Trigo, aquest cop, qui es van veure reflectits en aquest mirall de mots i frases que és el Joc Partit, espill de semblances, divergències i contradiccions. Tots dos són escriptors consolidats en el joc de transformar la realitat en ficció pel camí de la novel·la històrica. Tothom és conscient que el món literari de qui conrea -d’una manera o altre- l’amor a les paraules és quasi bé inescrutable, profund i íntim, però els dos companys de gènere van voler que els espectadors d’aquell vespre s’endinsessin en el seu particular món de l’Alícia i el País de les Maravelles. Ramón Pallicé, l’escriptor de Reus, va elogiar l’art del seu interlocutor, desglossant i quasi revelant Els Secrets de la Reina: “és perfecta, combina el moment actual amb el passat, és actual i històrica. Precisa, no té cap exhibició ni descripció sobrera”. Tot perseguint el seu propi conill blanc i atrafegat, al llarg d’aquell vespre de paraules, van acabar preguntant-se el perquè d’escriure novel·la històrica; “tracta del temps de la història, amb personatges ficticis i reals i dona la possibilitat al poble d’entrar en la història”, va respondre Pallicé. X. R. Trigo va confessar que havia estat temptat de ser historiador però el destí va acabar per reunir les seves dues grans passions, conrear mots i aquells fets -mai sabrem del cert si reals o no- que han acabat conformant la història; “la novel·la històrica aprofita aquells forats que deixen els historiadors i imagina a partir de la història coneguda per omplir-ne els buits” va dir X. R. Trigo.
Els ingredients per cuinar bones paraules i convertir-les en una apetitosa novel·la històrica com tots dos convidats la taula de la narrativa fan, van ser comuns: tenir un bon tema, documentar-se a partir d’arxius històrics i llibres, escriure l’esborrany, tenir fitxes de cada personatge i visitar el lloc, un protagonista més de la història, per copsar-ne la màgia. Els arguments van convergir afirmant que un escriptor és abans un lector, i que el propi estil és una destil·lació de les lectures que cadascú ha fet.
Tot perseguint encara aquell conill blanc, parlant de la pròpia experiència, del gènere escollit i comentant les seves influències, van acabar compartint el diàleg -i així el Joc Partit es va convertir en Joc Compartit, entre escriptors i públic- , reflexionant sobre les ambigüitats que la història deixa (què és realitat i qui ens ho diu?). I a la nit, la sala buida i dorment, en l’aire surava un interrogant: Què és la història? Una ficció, un seguit de conclusions, dels propis historiadors?
L'escriptor Magí Sunyer ha guanyat el XI Premi Roc Boronat de novel·la en llengua catalana, dotat amb 6.000 euros i convocat per l'Organització Nacional de Cecs (Onze), amb Jim, una obra que té el seu punt de partida en el clàssic La illa del tresor, de Robert Louis Stevenson.
El relat és un drama sobre la complexitat de les motivacions humanes i una reflexió ètica sobre el cas estrany de la realitat. La novel·la presenta a Jim Hawskins, qui jugant amb la sort i la protecció dels seus tutors, malgasta els seus diners en una vida fosca i tortuosa que li duu a prendre una important decisió per a reconduir la seva vida.
Sunyer (Reus, 1958) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB) i professor titulat de Literatura Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ha escrit poesia, narrativa, crítica literària i assaig, amb obres com el Càntir de llum iu febre, Mar neta o Lucrècia. El llibre guanyador del Roc Boronat serà publicat per l’editorial Proa.
BASES “II PREMI DE RELATS BREUS DE L’ESCOLA DE LLETRES DE TARRAGONA”
L’Escola de Lletres de Tarragona i l’Associació Tarragona Literària convoquen el II Premi de Relats Breus Sant Jordi. Poden participar-hi els alumnes i els socis amb un treball literari inèdit (no premiat ni publicat), per autor/a. Els textos s'han d’enviar en format word, amb un cos de lletra 12, amb una extensió mínima de dos fulls i màxima de cinc, a doble espai, al correu de l’Escola: escoladelletres@mesvilaweb.cat.
El tema del concurs serà: “la línia”. Per Kandinsky, la línia és una melodia. La melodia apel·la al caràcter d'un poble. Perquè hi hagi melodia és necessari el ritme. La melodia s'insereix en el reconeixement d'una identitat d'una comunitat cultural o nació. La història d'un poble és una línia melòdica. Tota melodia és una història. Us proposem, doncs, aquesta imatge, real o metafòrica: la línia. La línia de l’horitzó, o aquella que descriu un camí de serpentines, la delicada línia que separa el risc de la tragèdia o la línia de meta. La primera d’un conte o la darrera d’un testament. La que divideix o la que es projecta. La línia de metro, la del telèfon... Accepteu el repte? Al mateix correu electrònic que es faci servir per l’enviament dels textos haurà de constar el nom i l’adreça de l’autor/a. Les obres premiades quedaran en propietat de l’Associació Tarragona Literària, que podrà publicar-les, citant sempre el nom de l'autor/a, al bloc Tarragona Literària. D’altra banda, el jurat podrà fer una selecció de les obres presentades per a, amb l’autorització de l’autor/a, publicar-les al mitjà digital esmentat. Les obres no premiades seran retornades als seus autors/es un cop finalitzat el concurs. El jurat estarà format per Lurdes Malgrat, Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo.
Termini de presentació de treballs: 17 d’abril de 2009
Data de lliurament del premi: 23 d’abril de 2008 a la Sala Ma. Aurèlia Capmany de l’Escola de Lletres de Tarragona, a les 21 hores.
Dotació: S’atorgarà un primer, un segon i un tercer premi. Els guanyadors rebran un regal sorpresa.
BASES “III PREMI DE FOTOGRAFIA DIGITAL SANT JORDI DE L’ESCOLA DE LLETRES DE TARRAGONA”
L’Escola de Lletres de Tarragona i l’Associació Tarragona Literària convoquen el III Premi de Fotografia Digital Sant Jordi de Tema Literari. Poden participar-hi els alumnes i els socis amb un màxim de dues fotografies inèdites (no premiades ni publicades ni exposades), per autor/a, en blanc i negre o en color. Les fotografies s'han d’enviar en format digital i amb un pes màxim de 500kb al correu de l’Escola: escoladelletres@mesvilaweb.cat.
El tema del concurs és: “la línia”.
Al mateix correu electrònic que es faci servir per a l’enviament de les fotografies haurà de constar el nom i l’adreça de l’autor/a. Les obres premiades quedaran en propietat de l’Associació Tarragona Literària, que podrà publicar-les, citant sempre el nom de l'autor/a, al bloc Tarragona Literària. D’altra banda, el jurat podrà fer una selecció de les obres presentades per a, amb l’autorització de l’autor/a, publicar-les al mitjà digital esmentat. Les obres no premiades seran retornades als seus autors/es un cop finalitzat el concurs.
Termini de presentació de treballs: 18 d’abril de 2009
Data de lliurament del premi: 23 d’abril de 2009 a la Sala Ma. Aurèlia Capmany de l’Escola de Lletres de Tarragona, a les 21 hores.
Dotació: S’atorgarà un primer, un segon i un tercer premi. Els guanyadors rebran un regal sorpresa.
L'Escola de Lletres de Tarragona ens ha fet arribar el tríptic amb l'oferta de cursos per aquest segon mòdul. El període de matriculació estarà obert fins al 30 de març.
L'horari d'atenció durant aquest període serà de dilluns a divendres i de 19h a 21h. Us recordem que per a qualsevol dubte el telèfon d'atenció és el 977 253 602 i que el mail de contacte és info@escoladelletres.cat.
Podeu llegir la informació completa al tríptic adjunt...
El dijous 12 de març, tindrà lloc el Joc Partit del mes de març. Després dels clips escènics sobre l'obra dels escriptors Francesc Cerro i Sergi Xirinacs, els escriptors parlaran sobre la seva obra.
L’acte, organitzat pel Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Tarragona, el Departament de Filologia Catalana de la URV i el Teatre el Magatzem es celebrarà a les 8 del vespre al Teatre el Magatzem, carrer de Rèding, de Tarragona, a les 20 h.
