La lectura de la resolució del Tribunal Suprem sobre el vicepresident Junqueras ens posa davant una evidència: ha arribat la distopia que a principis de segle va dirigir Spielberg, Minority Report. Els jutges donen per fet una sèrie d’actuacions –que no han estat jutjades i que, per tant, no s’ha demostrat que hagin existit-
Benvolgut senyor Rufian, Sé positivament que vostè considera que el nou president haurà de ser el president 130 de la Generalitat, ço és Carles Puigdemont, perquè un president 131 seria acceptar que el 155 és legítim. Ara bé, pensa i repeteix que no es pot ser president mitjançant skype. Com vostè sap segurament millor
Els balls de l’Iceta són massa sofisticats pel seu públic habitual. Cançons de fa anys, i en anglès! On s’és vist. El milió de vots de l’Arrimadas és la resposta esperada en el que abans s’havia qualificat com a cinturó roig de les àrees metropolitanes de les ciutats amb potencial industrial. I, per cert,
Fa uns mesos, mentre posava combustible en una gasolinera de l’autopista, una dona que tornava al seu cotxe després de pagar se’m va quedar mirant. Es va apropar amb timidesa: “perdoni que la molesti, però, vostè és la Soledat, oi?”. Em sonava la seva cara, però de seguida es va presentar: “Sóc la Dunja,
L’àudio de dotze minuts difós per Sputnik, l’agència de notícies estatal russa, on la ministra de defensa espanyola cau en la trampa de creure que està parlant amb portaveus del ministre de defensa letó, no s’ha de prendre a broma. És greu pel que diu i pel que accepta, però sobre tot és greu
“Els estats no tenen aliats sinó interessos”. La frase, atribuïda al negociador anglès dels tractats d’Utrecht, continua resumint, tres segles més tard, la base operativa de les relacions internacionals. Ergo, Espanya té un problema. El té, en primer lloc, perquè el dia abans, el 26, hi ha reunió del Banc Central Europeu. Segons apunten
Perquè, aquesta vegada, jo no puc ser-hi. El 18 de juliol, el meu cor va perpetrar un cop d’estat: em trobava fatal i vaig anar al meu CAP. Dues hores després, ja m’havien col·locat un stent al Trueta: una artèria bloquejada al 95%. Vaig fer un infart. Homenatge particular a la nostra sanitat pública,
M’he resistit tant com he pogut a les diverses teories conspiratòries que han vingut arribant aquests dies, però finalment em rendeixo. “És més gros del que sembla”, m’ha dit una persona que forma part dels cossos de seguretat del país. Me la crec, aquesta persona. I no li he preguntat res més, perquè sé
L’exposició de motius de la llei del referèndum comença dient: “Els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 – publicats en el BOE, 30 d’Abril de
Compartim taula en un restaurant de la nova Pompeia, davant per davant de les ruïnes. Passo uns dies a Roma i he optat per una excursió organitzada, són gairebé 600 kilòmetres entre anar i tornar. Aquests dies he comprovat que ja no cal afegir que sóc “de Barcelona” com a referència. Tothom sap on
Dilluns, 5 de juny. L’agència de notícies AP publica una foto on es veu una munió de soldats britànics baixant les escales del Shard, de Londres, l’edifici més alt del Regne Unit. El Shard és propietat, en un 95%, de la QIA, Qatar Investment Auhtority, el fons sobirà d’inversió de Qatar. La QIA també
Ahir dijous ens despertàvem amb la notícia de l’escorcoll a diverses empreses, presumptament relacionades amb la corrupció del PP de Madrid. Vull destacar, sobre tot, l’escorcoll a una empresa potser no tan famosa com OHL, l’empresa de Villar Mir, però molt més sinistra: Indra. Amb seu a Madrid, també la tenim molt a prop:
L’últim episodi grotesc de la diplomàcia espanyola –Espanya tindrà dret de vet sobre les decisions que prengui el Regne Unit sobre Gibraltar- ens dóna una pista molt aclaridora sobre el que és l’autèntic problema d’Espanya: mai no ha tingut sentit d’Estat o, millor dit, mai no ha entès el que significa ser un Estat.
Tothom parla de Wilders i Erdogan, però el tema central que han debatut els holandesos davant les eleccions del dia 15 són el terratrèmols. Els terratrèmols que sacsegen dia sí, dia també, pobles i ciutats de la zona de Groningen, al nord-est del país, derivats de l’extracció del gas de la zona. Només el
Si d’alguna cosa ha servit el judici d’aquests dies és perquè tots nosaltres ens hem reafirmat en el vell concepte republicà de ciutadania: “condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres”, en definició del DIEC. Aquests dies de