Commonmisery

Soledat Balaguer

21 d'agost de 2018
7 comentaris

El silenci de Waterloo

 

M’he despertat al mig de la nit, amb un esglai. Com si fos un ectoplasma, la frase lluïa en la foscor de la cambra, de vegades és necessari i forçós, i totes les meves neurones s’han posat en marxa per bloquejar la continuació del vers, escrit quan la majoria dels presos i exiliats encara no havien nascut.

Sepharad no escolta, no ho farà mai i tots ho sabem.

I Waterloo roman en silenci.

Em diuen els que hi entenen que l’exili, la distància física dels exiliats, no els deixa veure la realitat del que passa al seu país. Encara que tinguin tota la informació a cada moment, els exiliats s’embolcallen en una bombolla que pot ser perversa. Per raó de la seva ocupació, els polítics, en general, ja són, d’alguna manera, exiliats de la realitat. No tenen la possibilitat de saber què pensa realment la gent, perquè encara que, de tant en tant, puguin ocupar-se  d’activitats quotidianes, viuen en un aparador perpetu. Els seus conciutadans s’apropen en tant que són persones públiques, els parlen en funció del que ells representen, i ells responen des de l’alerta subconscient de l’aparador perpetu al que estan sotmesos. I la realitat no arriba a Waterloo.

Ara farà deu mesos que l’endemà de la proclamació de la independència els ciutadans vam veure, astorats, com se’ns fonia a les mans. Ningú no ens ha explicat el perquè de la desfeta, quan havíem guanyat la batalla menada a sang i foc. Ens deuen totes les respostes, ens deuen el respecte i l’acompliment del que vam votar. Però Waterloo roman en silenci.

Deu mesos i ja no es pot posar en dubte la nostre resiliència. Deu mesos de llaços grocs, de sopars solidaris, de concentracions setmanals i tots sabem que ens volen trair un altre cop, que mentre acceptem tots els colors del groc estem caient en la trampa mortal de l’autonomia.

I una bona part dels ciutadans acota el cap, ves què hi farem, hem perdut. I Waterloo en silenci propicia la gran mentida, perquè vam guanyar, però molts no volien guanyar. La gran estafa de la suspensió del ple del Parlament que havia de votar la investidura del president Puigdemont s’ha completat fa només unes setmanes amb la conformitat de la suspensió del sou dels nostres parlamentaris, amb nocturnitat, traïdoria i frau de llei. Quanta ignomínia, president Torrent, quanta ignomínia. Joan Tardà, respectadíssim, i savi, i vell amic, què esteu fent, què esteu fent a Esquerra, què us ha passat? O és que ens heu mentit sempre? Waterloo calla.

Una altra bona part de la ciutadania, des de la supremacia moral que s’autoatorguen per ser l’autèntica gent d’esquerres, arriben a dir que potser el país demanava una desacceleració – n’estàs segur,  estimadíssim Benet, que el teu pare hi seria d’acord?- i que un procés constituent amb els valors dominants, ara per ara, a la nostra societat implica que la constitució que en surti no serà social, sinó que obeirà a una lògica on hi tenim molt a perdre. Isabel, segurament continuaré votant-vos, però si no fem efectiva la independència d’una vegada, l’alternativa no és una república liberal sinó una monarquia falangista. Sabeu tant bé com jo que des de, com a mínim, les eleccions del 2015, tots els sectors professionals d’aquest país –sanitat, ensenyament, territori…- han debatut en múltiples reunions i assemblees com veien el que havia de ser la seva àrea social en un nou país. I que s’ha arribat a consensos importants. També sabeu que legalment només podrà posar-se en marxa un procés constituent un cop la república sigui efectiva. Mentre tant, però, aquesta supremacia moral fa el joc als que no volen, de cap de les maneres, fer el pas de fer efectiu el mandat del poble. Per què us han de consultar, per què haurien de consensuar qualsevol cosa amb vosaltres, si de fet els esteu donant de franc allò que volen? Waterloo calla.

Fa unes setmanes, però, a Waterloo es va anunciar una Crida Nacional per la República. Per fi, un pla potent en posava en marxa! Només que, després de llegir el manifest i pensar que es podia estar d’acord amb el que s’hi deia, a una bona part de la ciutadania se li va glaçar el dit del cor, just mig centímetre per sobre de la tecla “intro” del seu ordinador, en llegir que, en donar les seves dades, acceptava de cedir-les al grup parlamentari de Junts per Catalunya. I no va pitjar la tecla. No era una crida nacional. Oh, Captain! My Captain!. Esteu a mig centímetre d’entrar al club dels poetes morts.

Presos, exiliats i llaços grocs com a excusa perfecta per no avançar. De Waterloo estant no podeu copsar el que ara mateix comença a passar. Sembla que la mar s’enretira, hi ha un gran silenci. En el silenci eixordador que precedeix al tsunami, efectivament, hom diria que per primer cop en decennis la nostra gent ja no canta L’Estaca. Però si pareu atentament l’oïda endevinareu un xiuxiueig, petit i constant, que es va fent gran com el tsunami que arribarà finalment, un xiuxiueig partisà que ha començat a cantar Bella Ciao.

Dies irae, President. Dies irae.

 

 

 

 

  1. Sí, la gran estafa (entre d’altres) va ser el 30 de gener, amb la suspensió del ple del Parlament, la casa del poble. Som molts que volem que es faci efectiva la independència i començar la República i aleshores posar en marxa el procés constituent. Continuem. TInc el convinciment ( serà cert ? ) que aquesta tardor caixca o faixa ….. independència, República o autonomia. Ho veurem.
    Un article excel·lent.

  2. Gracies Soledat per expressar tant bé el que massa pensem i mirem d’escatir. Aqueskta remor que se sent, no és de vent…

  3. Sí, el Parlament actual està més tou que la pell de les ovelles. El noi aquest, el Torrent, es una desgràcia sobrevinguda del mateix lloc de sempre, Calàbria.La seva gestió es totalment contrària als desitjos de la majoria electoral del 21-D, i traeix tot el que el moviment sobiranista va fer i impulsar d’anys ença. I quantes mes vacances, millor. L’ex(?)secretària General d’ERC esta muda a Suïssa. Tant xula que estigue el 26/10 proposant tonteries….Però estem a ple estiu. Juliol i agost, als països mediterranis, no passa mai res a la politica. La gent,el poble, està de vacances i això es l’unic que els ocupa i preocupa. No es moment de fer res de significatiu. Fins el setembre, rien de rien. El 2018, el 2015,el 2010, el 2000 i tots els anys i panys. Waterloo, precisament, es el menys mut de tothom. ABans del ple estiu va iniciar la Crida, on s’hi està apuntant tothom. Per cert, algú,alguna persona juridica constituida de manera indefinida i de fa anys s’ha de responsabilitzar de la custodia de les dades. I es lògic que sigui la sigla política que empara legalment a Junts per Catalunya, i a tots els seus candidats. Es la sigla politica a la que està afiliat politicament des de fa mes de 35 anys consecutius el Molt Honorable President Puigdemont, l’impulsor de la Crida. Mes lògic, impossible. Mès ètic impossible. Qui ho ha de guardar? el sindic Ribo que es va carregar el Guti i el Psuc de manera molt baixa? No pot ser cap persona juridica publica, perque es un moviment privat, si, pero impulsat per Junts per Catalunya, amb una liason estreta,estretissima, amb el Pdecat. Ja veuras, Soledat, com des del 4 de setembre comença el curs politic sobiranista català. Com cada any. Waterloo coneix molt be, molt, catalans i catalanes, i l’agost no es lectiu mai. El 4 i l’11 setembre seran els inicids del proper curs politic, i, sense cap dubte, Junts per Catalunya en seran els protagonistres principals. Els silencis, les trampes, les mentides dels de Calàbria son, no ja l’estiu 2018, sinò des del 2017, ben preocupants i ben llunyans de les seves paraules anteriors. Cosa que no podem dir, fins ara, a Junts per Catalunya. Ni adjectivar com a silenci a Waterloo el mes d’agost, quan els silencis han estat generals i tradicionals. I, mira per on, Junts per Catalunya tenen iniciatives en curs, el que no tenen ni ERC ni les CUP. Les mirades no s’han d’enfocar mai en un sol àngle, sinò en tots. Altrament, es perd de totes totes la perspectiva. Enhorabona i bon final d’estiu,Soledat!!. Ben cordialment, Andreu Serra.

  4. Home, aixo de ser de “centre” que escrius, mai ha estat definit aixi,com a partit, ni l’antecedent, ni cap programa electoral. Hi ha hagut programes electorals titllats i resumits com a “socialdemòcrates”, no pas mai com “de centre”, El mateix passa, per cert, a EAJ/PNB. Coses, es clar del nacionalisme català sobiranista, que no pot enganxar-se a cap ideologia concreta, perque l’objectiu principal es la sobirania catalana plena.

    Nomes voldria afegir que CDC, i el seu succesor PDECAT, es l’unic partit de la Peninsula Ibèrica que assisteix, total fara 25 o 30 anys, per invitacio expressa, a les convencions generals del Partit Demòcrata USA, que tampoc afegeix cap ideologia concreta als seus principis fundacionals permanentment actualitzats.

    Si, van i assisteixen a les Convencions del Partit Democrata USA, guanyin o no les presidencials. Lògicament ni han assistit mai, ni ho han demanat, a les convencions del Partit Republicà USA, l’altre gran corrent politic nordamericà.

    Potser aquest fet objectiu t’ajudi a deixar de titllar el que no està titllat. Pero la sintonia amb el Partit Democrata es infinitament superior a la inexistent relacio amb el Partit Republicà. Coses normals que passen.

  5. Hi ha silencis molt eloqüents i xerrameques també. Després del 21 D i la rifa de quatre possibles presidents em sembla que m’estimo més el silenci que no pas que continuï la piuladissa i la xerradissa enganyababaus. Per altra banda tinc curiositat per especular o saber de què van parlar realment tantes hores la cancellera Merkel i el President espanyol Sánchez tot passejant pels camps florits. Segur que no intercanviaven paquets de refugiats exclusivament. Sole t’animo a especular sobre això també.

    1. Intentaré esbrinar alguna cosa. Serà difícil.
      Molt em temo que parlaven del deute espanyol, que aquest mes s’ha venut amb interès negatiu a curt termini. És a dir, els inversors compren per valor de 100 i d aquí a sis mesos retornen 95. D’això se’n diu rescat encobert, oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!