Commonmisery

Soledat Balaguer

18 de novembre de 2017
0 comentaris

Cospedal i els falsos letons: no és una broma


 

L’àudio de dotze minuts difós per Sputnik, l’agència de notícies estatal russa, on la ministra de defensa espanyola cau en la trampa de creure que està parlant amb portaveus del ministre de defensa letó, no s’ha de prendre a broma. És greu pel que diu i pel que accepta, però sobre tot és greu per les implicacions geopolítiques que pot tenir. En aquests moments, tots els responsables de l’OTAN i de la UE molt segurament s’estan estirant dels cabells i no es poden creure el que està passant.

Molt encertadament per als interessos russos, Sputnik ha deixat anar l’àudio de la conversa justament unes hores després que Marta Rovira afirmés que el govern de Catalunya havia rebut avisos molt seriosos sobre una possible actuació “amb sang” per part del govern espanyol; i després, no ho oblidem, que Cospedal, en un discurs davant les forces armades, digués que aquestes estaven disposades a actuar en la defensa de la integritat territorial i de la constitució; i també després que, des de Cospedal fins al president Rajoy, asseguressin que allò que deia Rovira era una barbaritat. La conversa amb els suposats alts funcionaris letons dona per fet que Cospedal demana proves de que Puigdemont treballa per la intel·ligència russa, i no diu que sí, però tampoc diu que no, a l’oferiment dels letons d’enviar tropes ràpidament a Catalunya. Cospedal es limita a dir que “ara la situació està més controlada” però que parlarà amb el primer ministre (Rajoy) i que trucarà al dia següent al ministre letó. Només això seria suficient per encendre tots els llums d’alarma a totes les potències occidentals.

Però anem a pams. Des dels Estats Units a la Gran Bretanya, passant per França i Holanda (on es va suprimir la possibilitat del vot electrònic a les passades eleccions, per si de cas), els darrers episodis electorals a Occident s’han vist esquitxats per la sospita d’intervenció russa, ja sigui en les ajudes a certes opcions com en la manipulació de dades a l’hora del recompte. Tindria una lògica absoluta: Rússia es venjaria d’aquesta manera de les sancions imposades a partir de la seva actuació a Ucraïna, l’annexió de Crimea i el referèndum celebrat en les denominades “províncies russòfones”. Cal no oblidar que tot allò tenia com a fi l’accés directe de Rússia a la Mediterrània a través del Mar Negre (la guerra de Crimea de mitjans del segle XIX també tenia aquest propòsit i va suposar el començament de l’ensorrament de l’imperi otomà). I cal recordar que la revolta ucraïnesa de la plaça de Maidan (se’n recorden? Ara farà quatre anys i sembla que ha passat un segle) en el fons era una lluita pel control de la distribució de petroli a Europa (la presidenta Timoshenko tenia una empresa distribuïdora de petroli i va ser substituïda per Poroshenko, que havia signat un acord amb un oligarca ucraïnès propietari d’una altra empresa petroliera que era una tapadora dels amics oligarques russos de Putin). De aquellos polvos vinieron estos lodos, que diria la Cospedal, si en sabés una mica de què va el tema.

Un cop aprovades les sancions europees a Rússia, el mateix 2014, el gobierno de don Mariano va signar un acord espatarrant amb Rússia: va llogar una bona part del port de Ceuta a la flota russa, per tal que la seva divisió a la mediterrània pugués utilitzar-lo com a base de subministrament de petroli i altres necessitats i per al manteniment de les seves naus. Atès que Espanya forma part de l’OTAN, que Ceuta és, suposadament, una ciutat espanyola, i que està a un pam de la base de Gibraltar, cal dir que, si més no, l’audàcia del president gallec va ser important. I també cal dir que l’OTAN no va piular.

Ara fa poc més d’un any, dins de la cooperació europea i de l’OTAN als països bàltics i de l’est d’Europa que es sentien amenaçats per la seva proximitat a Rússia, Espanya va enviar un contingent a Letònia,  una d’aquestes “missions de pau” que sembla que és a les que es dediquen les forces armades espanyoles. D’aquí que Cospedal estigués tan encantada de parlar amb “alts funcionaris letons” sobre la situació a Catalunya.

Avui segur que Putin estarà brindant amb el xampany francès més car del món (el vodka és per la plebs, no per a l’aristocràcia, i ja sabem que Putin vol tornar a ser el Tsar de totes les Rússies). La farsa muntada en la que Cospedal ha caigut de quatre potes ajuda a desmantellar en l’imaginari popular (occidental i rus) la idea que Rússia intervé en els nostres assumptes per destruir-nos: són paranoies occidentals, diran ells. Ens estan perseguint. S´ho inventen tot. Son els occidentals els que menteixen. Ens volen destruir. Nosaltres som uns angelets que no fem res.

I és clar que Russia Today  (la televisió russa global, similar a France 24 o Deutsche Welle, que no són estatals estrictament però es financen bàsicament a partir dels pressupostos de l’estat) presta atenció a Catalunya, els catalans tenen tant de dret a l’autodeterminació com les províncies russòfones de Ucraïna!!! (la qual cosa no ens ajuda, certament, en aquests moments). Però, ¿quina credibilitat poden tenir les denúncies de El País (per cert, bye, bye, Cebrian! una bona notícia que l’hagin fet fora) sobre la trama russa que intervé a Catalunya, quan la ministra Cospedal s’empassa, sense immutar-se, que el 50% dels turistes russos a Barcelona són, en realitat, espies? El 50%, li diuen els “letons”, i ni s’immuta!.

I, sí, senyors ministres espanyols, darrerament es registra un tràfic immens a Catalunya amb xarxes russes. Veuran, estimats ministres, resulta que els catalans hem hagut de passar a la clandestinitat. I a partir d’ara, el WhatsApp serveix per enviar-nos emoticones d’autoajuda (somriures,  aplaudiments i petonets), però per les coses serioses utilitzem missatgeria encriptada. I com que ens han dit que el Telegram ja l’han pogut desxifrar i la policia, treballant una mica, hi pot tenir accés, ens hem passat al Signal, que és el que utilitzen els polítics i el mateix Trapero (la Guàrdia Incivil ha enviat el seu telèfon a un super expert de Berlin, a veure si el desencripten, perquè aquí s’han donat per vençuts). I resulta que Signal és rus, i utilitza un servidor rus i així s’explica l’augment exponencial de tràfic de xarxes entre Catalunya i Rússia. Si hi estan interessats, benvolguts ministres espanyols, se’l poden baixar de franc del googleplay. Ja de pas, el facin servir per parlar amb els suposats ministres letons (sí, les trucades també són de franc i tenen una cobertura molt millor que les de WhatsApp) i encarregar-los que els enviïn un parell de dotzenes de tancs, sense que se n’assabenti ni l’OTAN, ni els catalans, ni mig món, de com poden ser capaços de ser tan sapastres.

Sobre la intervenció russa a les eleccions occidentals, sí, és plausible. Molt plausible. Encara que, francament, en aquests moments una servidora està bastant més preocupada pel que pugui fer l’empresa Indra, que va recuperar el contracte del recompte de vots de totes les eleccions que es fan a Espanya, després d’haver-lo perdut fa uns anys, presentant una oferta tant a la baixa que l’empresa competidora no va resistir. Indra té denúncies per possible manipulació de recompte de vots en les eleccions de mitja dotzena de països.

No, no és una broma.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!