Commonmisery

Dilluns, 5 de juny. L’agència de notícies AP publica una foto on es veu una munió de soldats britànics baixant les escales del Shard,  de Londres, l’edifici més alt del Regne Unit.

El Shard és propietat, en un 95%, de la QIA, Qatar Investment Auhtority, el fons sobirà d’inversió de Qatar. La QIA també controla el 20% de les accions de la societat que controla la borsa de Londres, la London Stock Exchange; fa sis anys va comprar els magatzems Harrod’s per 2.000 milions d’euros i, al febrer de 2015, va anunciar la compra de Canary Wharf. Canary Wharf és el sector de negocis de Londres (apart de l City, que ja està plena) instal·lat, a partir del govern de Thatche,r en els antics molls del Tamesi, els docks, i és de propietat privada. La QIA va adquirir, per uns 3.400 milions, uns 700.000 metres quadrats i s’ha compromès a acabar una trentena d’edificis que ja estan en construcció. A Canary Wharf tenen la seu central, o els head offices europeus, una sèrie de bancs, com ara el HSBC, Morgan Stanley, Barclays o Crédit Suisse i, fins que va fer fallida, Lehman Brothers. Qatar també té un munt d’accions de Barclays o de la gran petroliera russa Rosneft.

Qatar, en fi, és la seu de la U.S. Military’s Mideast Command. Va crear l’agència de notícies Aljazeera i,  en aquests moments, és el més gran productor mundial de GNL, gas natural liquat.

Dilluns, 5 de juny. Theresa May, en plena campanya electoral, anuncia una sèrie de mesures per combatre el terrorisme, que evidentment no serveixen per res. Si es vol combatre el terrorisme s’han de tallar les seves fonts de finançament. Si els serveis secrets britànics –i mundials- no ho saben fer (quan si saben enviar un dron a un lloc ignot del desert a matar un jihadista i, ja de pas, uns quants civils que no hi tenen res a veure), potser que contractin i posin en plantilla a tots els militants d’Anonymous, que segur que se les arreglaran per seguir el rastre dels comptes corrents d’ISIS, i d’on provenen les transferències que els arriben. Perquè mil dòlars no deixen rastre, però un milió de dòlars, sí.

El que passa és que potser es trobaran que una bona part d’aquests comptes corrents passen per la Canary Wharf o la City de Londres. Com es va demostrar, ja fa anys, que hi passaven nombrosos comptes de la CIA, d’Oliver North (el de la trama Iran-Contra),i també d’Arafat i de Noriega, el dictador panameny que es va morir l’altre dia. Perquè Londres és el més important centre financer del món i el 25% del PIB britànic s’origina allà.

I llavors, la pregunta correcta seria: El govern de Sa Majestat Britànica està disposat a perdre una part tan suculenta del negoci? I què en diem de la venda d’armes a d’altres països? Perquè el 40% de les vendes d’armes britàniques van a parar a l’Aràbia Saudita, precisament. De debò algú es creu que es pot combatre ISIS regirant pisos i tancant pàgines web? De què estem parlant? El cinisme té un límit. Els negocis no tenen límit.

Dilluns, 5 de juny. Bahrain anuncia que trenca les relacions diplomàtiques amb Qatar i ràpidament s’hi sumen Aràbia Saudita, Egipte, Emirats Àrabs Units,  Iemen, Líbia i Maldives. L’excusa és que, segons diuen, Qatar dona suport a grups terroristes islàmics i és d’un cinisme màxim. Tothom sap que Aràbia Saudita i Turquia són els principals responsables del conflicte sirià, i tots els països de la zona, tots, estan implicats en el finançament del terrorisme islamista. Les diferències estan en les relacions que uns o altres mantenen amb Iran, i que Qatar és lloc de refugi per als Germans Musulmans, prohibits a Egipte, Aràbia Saudita i els EAU (Emirats Àrabs). Els Germans Musulmans no són un grup terrorista. Van néixer a Egipte als anys 30 del segle passat, com una germandat que donava suport als més pobres –sanitat, escoles- i, si en voleu saber una mica el que són i com van néixer, una bona base és la novel·la L’edifici Iaqubian, de Alaa Aswani. Els Germans Musulmans estan en contra de les monarquies absolutes del Golf i també de les sagnants dictadures que van intentar combatre amb les fallides “primaveres”, on van ser actors principals, junt amb les oposicions laiques d’aquells països.

Dins del puzle incomprensible de l’Orient Mitjà, les divisions entre sunnites i xiïtes no serveixen com a guia. El petroli, el gas, l’aigua (és a dir, el control del territori), sí. I el negoci de la guerra (intervenció en el conflicte-destrucció-reconstrucció-), també. Venda d’armes, venda de drogues per a les tropes, contraban de petroli i antiguitats, venda d’òrgans humans, exèrcits de mercenaris, reconstrucció d’allò que s’ha destruït. Una nova recomanació literària: llegiu Wajdi Mouawad. El teatre, la literatura, són indispensables per conèixer el cantó fosc de la nostra realitat.

Les bones paraules dels polítics només serveixen per ser posades en una piulada. I la realitat no es pot descriure en 140 caràcters, ni en una notícia de 30 segons ni en un discurs de tres minuts. Ens informen de tot, i no ens assabentem de més.

Si voleu acabar amb el terror, acabeu amb el cinisme de  buscar terroristes només al East London. Busqueu-los a la City.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!