Commonmisery

Tothom parla de Wilders i Erdogan, però el tema central que han debatut els holandesos davant les eleccions del dia 15 són el terratrèmols. Els terratrèmols que sacsegen dia sí, dia també, pobles i ciutats de la zona de Groningen, al nord-est del país, derivats de l’extracció del gas de la zona.

Només el 2014, quan l’assumpte va esclatar de debò, la NAM (Societat del Petroli i el Gas) va rebre 19.000 informes de veïns denunciant esquerdes i caigudes de teulades. La NAM és una companyia formada per Shell i Exxon, i fabrica el 75% del gas natural holandès, a partir de les reserves del mar del Nord. La bossa de gas més important d’Europa està en aigües holandeses. El problema és com un “Castor” gegantí. Només cal que teclegeu en el vostre cercador “terratrèmols recents a Holanda” i us sortirà una web, en castellà,  amb els terratrèmols del dia. Fa feredat. El ministeri d’Energia va decidir circumscriure la producció a 30.000 milions de metres cúbics anuals, i el país, que tradicionalment havia estat exportador de gas, es va convertir en importador. Un problema afegit per a les arques nacionals en temps de crisi (tot i que als Països Baixos l’atur torna a estar en el 4%, com abans del 2008).

El problema afegit ja entra en la geopolítica.  Rutte va anar a inaugurar el gasoducte NordStream, però ara que s’està discutint la construcció del NordStream 2, el debat a Holanda està on fire. I és que NordStream és un gasoducte controlat per Rússia i per, bàsicament, l’empresa russa Gazprom, construït per evitar passar el gas per Ucraïna. És un gasoducte submarí, que va directe de Rússia a Alemanya. El nou gasoducte voldria anar directe a altres països. Suècia ja va dir, al desembre passat, que ni parlar-ne, que posa en perill la seguretat nacional. La ciutat d’Amsterdam va anunciar al mes de novembre els seus plans per desconnectar-se totalment del gas natural el 2050. Les eleccions de dimecres aniran, sobre tot,  d’això.

Un parell d’apunts més sobre les eleccions holandeses:

• La Unió Europea té, grosso modo, uns 500 milions d’habitants, dels quals, només 25 milions són musulmans. Que els partits xenòfobs atiïn la por, i que la resta no sigui capaç de buscar solucions eficaces als possibles problemes plantejats per una minoria que representa el 5% de la població diu molt de fins on hem arribat en la mediocritat i la fal·làcia dels nostres dirigents. En el cas concret holandès és encara més sagnant, perquè ningú no parla del problema que representa una part ultraconservadora i religiosa del país, en pobles petits, que es dediquen a trucar a la porta del veí si senten música un diumenge, perquè, diuen, el diumenge és “el dia del Senyor” i s’ha de guardar silenci. Això passa a Holanda, i ningú no en parla, d’aquest radicalisme. Perquè una àmplia majoria d’holandesos, encara que siguin laics, poden patir una autèntica crisi familiar si un dels seus membres, posem per cas de tradició calvinista, es casa amb un membre d’una família de tradició catòlica. I a l’inrevés. Dieu-li daltabaix o fractura social, però és una realitat ben present, encara que ens costi d’entendre, al menys entre els membres de més edat de les famílies.

• Encara que Wilders guanyés, és segur que no governarà. La seva victòria seria un altre revés moral per a Europa, però cap dels altres partits està disposat a pactar amb ell. I aquí voldria assenyalar una curiositat de la democràcia holandesa, acostumada des de sempre als governs de coalició, i que aquí ens seria molt útil imitar. Un cop coneguts els resultats, es nomena un “home de la Reina” per portar les negociacions. En comptes de llargues reunions, rodes de premsa, discursos i desqualificacions entre uns i altres, aquest “home de la Reina” va tot solet, es reuneix amb un partit, després amb un altre, i fa de mitjancer. “Els d’aquest partit volen això. Vostès què en diuen, i què volen a canvi?”. El tema es resol en tres setmanes.

Més enllà de Wilders i Erdogan, el que està en joc a les eleccions holandeses és un tema global, el model energètic, que afecta tot el planeta… i també els interessos geoestratègics dels grans depredadors mundials, que no tenen res a veure amb les religions, per cert.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!